Iruña-Veleia

Archiu:Iruña Veleia 1.JPG

Iruña-Veleia

Iruña-Veleia és el nom d'un jaciment arqueològic situat en el municipi d'Iruña de Oca a uns 10 km a l'oest de la ciutat de Vitòria, en Àlaba, País Vasc (Espanya), corresponent a l'antiga ciutat romana de Veleia. Es considera la ciutat més important dels carietes o caristios.

El conjunt arqueològic de Iruña-Veleia, popularment conegut des del sigle passat com l'oppidum de Iruña, alberga els restants d'época romana més significatius de la província d'Àlaba i de tot el País Vasc. Ademés del seu passat romà conserva importants evidències de l'etapa prerromana. Durant el medievo es va instalar en el seu solar el priorat de La nostra Senyora d'Iruña, de l'Orde de Sant Joan, dependent de l'Encomana de Burgos i Buradón. En 2026 es va descobrir un circ romà en capacitat per a 5000 persones.

Situació

Iruña-Veleia ocupa una situació estratègica de control del passe sur de la Llanada alavesa cap a Treviño-Valle de l'Ebre. Els restants arqueològics comprenen una superfície de més de 10 ha, delimitades per un meandre del riu Zadorra, al que s'accedix pels ponts de Trespuentes i Víllodas. Dista poc més de 10 km a l'oest de Vitòria i pertany al municipi d'Iruña de Oca. Constituïx un enclavament destacat en l'itinerari de la calçada romana Ab Asturica Burdigalam (Astorga-Bordeus). Aixina, encara que la majoria dels investigadors ya acceptaven l'identificació d'este jaciment en la ciutat caristia de Veleia mencionada en dit itinerari i per atres fonts lliteràries antigues, es va trobar per fi, en octubre de 2012. un llaura en el gentilici veleiano inscrit que rebujava qualsevol dubte.

Història de les investigacions

Les primeres referències al passat de Iruña daten de el XVI (manuscrit de Diego de Salvatierra). Els primers treballs de camp dels que es té constància corresponen a la "Comissió de Monuments d'Àlaba" en el XIX, en Florencio Janer al cap de la mateixa.

Entorn a 1900 l'erudit i presbítero Jaime de Verástegui va realisar investigacions al nort del recint amurallado, posant al descobert restants d'una gran estructura que, popularment, va ser identificada com castellum acquae (en realitat un antic edifici altoimperial, posteriorment englobat en el traçat de la muralla tardorromana). Durant el periodo 1949-1954, Gratiniano Net Gall va mamprendre l'excavació de varis sectors, exhumant restants d'edificis en l'interior del recint amurallado i netejant una part d'este per l'exterior. En 1974-75 Juan Carlos Elorza Guinea va portar a terme una campanya junt a la porta principal de la muralla. En 1994 es varen iniciar les investigacions d'Eliseo Gil Zubillaga.

Durant 2005-2007 s'ha portat a terme el "Estudi històric-arqueològic de Iruña-Veleia", promogut per l'Ajuntament d'Iruña de Oca, finançat pel Departament de Cultura del Govern Vasc i autorisat per la Diputació Foral d'Àlaba. Contava entre els seus objectius la delimitació espacial i cronològica del jaciment, per a l'establiment del seu règim de protecció específic. En este marc s'han efectuat centenars de sondejos estratigráficos en l'exterior de les muralles, aixina com un programa de fotografia aérea que ha revelat extenses zones de la ciutat altoimperial en bon estat de conservació.

En 2007 s'ha redactat també el "Pla director de rehabilitació de les muralles de Veleia", promogut per l'Ajuntament de Iruña de Oca, finançat pel Ministeri de Cultura i autorisat per la Diputació Foral d'Àlaba. Este document de treball oferix un diagnòstic sobre l'estat de les muralles veleienses, arreplegant també les seues diferents patologies i proponent criteris per a la seua conservació. Per a la redacció del Pla s'han portat a terme més d'una vintena de registres estratigráficos, per a establir el traçat de la muralla allà a on no es coneixia, les seues fases de construcció, utilisació i amortisació. Les seqüències recuperades presenten en alguns casos varis metros de potència conservada. Totes estes activitats i treballs han quedat de moment en suspens, a raïl dels recents acontenyiments.

Archiu:Iruña-Veleia, antiguo oppidum romano 03.jpg

Accés a Iruña-Veleia des de la carretera que unix el jaciment a Víllodas

Archiu:Iruña-Veleia, antiguo oppidum romano 02.jpg

Aspecte del jaciment en abril de 2017

Una comissió científica, encarregada en giner de 2008 per la Diputació Foral d'Àlaba per a evaluar les troballes, va fer públiques les seues conclusions, establint la falsetat dels cridats "troballes excepcionals". La Diputació foral d'Àlaba va revocar immediatament el permís d'excavació a Lurmen, S.L. (l'empresa arqueològica concessionària de les excavacions, propietat d'Eliseo Gil Zubillaga), permaneixent tancat des de llavors fins a l'estiu del 2010.

El 5 d'octubre de 2009, la diputada foral de Cultura, Lorena López de Lacalle, va anunciar la pròxima firma d'un conveni que oferixca un marc d'actuació per a l'elaboració del Pla Director del jaciment. La coordinació d'este treball ha recaigut en la UPV-EHU, encara que la diputada va remarcar que «hi haurà implicació i participació d'un ampli equip multidisciplinar d'investigadors», per a lo que ya tenen contactats una quinzena d'experts.

En l'any 2012 troben fòra del recint amurallado una via de 6 metros d'ample en aceres decorticadas i un gran edifici públic romà. S'estima que va haver zona urbana en assentaments extramuros fins a a lo manco el V.

Bibliografia

• José María Blázquez Martínez. 1956. Estàtua femenina de Iruña (Àlaba). Zephyrus 7.2. Edicions de l'Universitat de Salamanca, págs. 234-240 (^{[enllaç trencat]}).
• Gratiniano Net Gall. 1958. El Oppidum de Iruña (Àlaba). Vitòria. Diputació Foral d'Àlaba.
• Juan Carlos Elorza Guinea. 1972. A propòsit de la muralla de Iruña. Estudis d'Arqueologia Alavesa 5. Edita Servici Publicacions Diputació Foral d'Àlaba, pags. 183-194.
• Paloma Falca Castroviejo. 1975. Escultures militars romanes d'Espanya i Portugal. Les escultures thoracatas. CSIC-Delegació Roma. Burgos.
• María Lourdes Albertos Firmat. 1984. Lo que sabem de les antigues ciutats d'Àlaba. Veleia: Revista de prehistòria, història antiga, arqueologia i filologia clàssiques, ISSN 0213-2095, N.º 1, 1984, pags. 267-270
• Vidal Fernández Palomares. 1984. Àlaba: els templarios, els sanjuanistas i la vella toponímia. Diputació Foral d'Àlaba. Departament de Publicacions, ISBN 84-505-0437-6.
• Aitor Iriarte Kortázar, Eliseo Gil Zubillaga, Idoia Filloy Neva. 1994. Iruña / "Veleia". La ciutat en el món romà = La ciutat en el món romà : XIV Congrés Internacional.... Tarragona, 5 a l'11-9-1993: Actes / coord. per Xavier Dupré Raventós, Vol. 2, ISBN 84-88882-09-2, pags. 155-156.

• Eliseo Gil Zubillaga. 1997. Iconografia cristiana sobre sigillata tardana de Iruña/Veleia. Isturitz: Quaderns de prehistòria - arqueologia, ISSN 1137-4489, N.º 9 (Eixemplar dedicat a: Primer coloqui internacional sobre la romanización en Euskal Herria. Tom II), pags. 817-821.
• Carmen Fernández Ochoa, Ángel Morillo Cerdán. 1997. La muralla de Iruña en el context de les fortificacions urbanes bajoimperiales de la regió septentrional de la península ibèrica. Isturitz: Quaderns de prehistòria - arqueologia, ISSN 1137-4489, N.º 9 (Eixemplar dedicat a: Primer coloqui internacional sobre la romanización en Euskal Herria. Tom II), pags. 735-742.
• Aitor Iriarte Kortázar. 1997. La muralla tardorromana de Iruña/Veleia. Isturitz: Quaderns de prehistòria - arqueologia, ISSN 1137-4489, N.º 9, 1997 (Eixemplar dedicat a: Primer coloqui internacional sobre la romanización en Euskal Herria. Tom II), pags. 699-733.
• María Àngels Magallón Botaya. 1997. La ret viària romana en el País Vasc. Isturitz: Quaderns de prehistòria - arqueologia, ISSN 1137-4489, N.º 8, 1997 (Eixemplar dedicat a: Primer coloqui internacional sobre la Romanización en Euskal Herria. Tom I ), pags. 207-231.
• Oskar Escribano Sanz. 1999. Una chafada de gos en una rajola romana del jaciment de Veleia- Iruña de Oca (Alava). EuskoNews 29.
• Idoia Filloy Neva, Eliseo Gil Zubillaga. 2000. La Romanización en Àlaba. Catàlec de l'exposició permanent sobre Àlaba en época romana del Museu d'Arqueologia d'Àlaba, ISBN 84-7821-422-4.
• Ana Martínez Salcedo. 2004. Erromatarren garaiko zeramika arrunta Euskal Herrian: sukaldeko, mahaiko eta biltegiko baxera, Aloria (Llaurava), Forua (Bizkaia) eta Iruña/"Veleia" (Llaurava) aztarnategietan aurkitua = La ceràmica comuna d'época romana en el País Vasc: vaixella de taula i rebost procedent dels assentaments de Aloria (Àlaba), Forua (Bizkaia) i Iruña/"Veleia" (Àlaba). Vitòria-Gasteiz. Eusko Jaurlaritzaren Argitalpen Zerbitzu Nagusia = Servici Central de Publicacions del Govern Vasc, ISBN 84-457-2234-4.
• Idoia Filloy Neva, Eliseo Gil Zubillaga. 2007. Vida quotidiana a l'abric de les muralles: Novetats de l'investigació sobre el recint amurallado tardorromano de "Veleia" (Iruña de Oca, Àlaba, País Vasc). En: Muralles de ciutats romanes en l'occident de l'Imperi: Lucus Augusti com a paradigma: actes del Congrés Internacional celebrat en Lugo (26-29, XI, 2005) en el V aniversari de la declaració, per la UNESCO, de la muralla de Lugo com a Patrimoni de l'Humanitat / coord. per Antonio Rodríguez Colmenero, Isabel Rodá de Llanza, ISBN 978-84-8192-366-7, pags. 467-482.