Isòtop trazador
Un isòtop trazador —també denominat "marcador isotòpic"— s'utilisa en l'àmbit de la química i de la bioquímica per a ajudar a comprendre les reaccions i interaccions químiques. En esta tècnica, un o més àtoms de la molècula d'interés se substituïxen per un àtom del mateix element químic, pero d'un isòtop diferent (com per eixemple un isòtop radiactiu utilisat en el marcat radiactiu). Ya que l'àtom "marcat" posseïx el mateix número de protones, es comportarà casi de la mateixa manera que l'àtom no marcat i, en escasses excepcions, no interferirà en la reacció que es desija investigar. No obstant, la diferència en el número de neutrons implica que serà possible detectar-ho en forma distinta que els atres àtoms del mateix element.
Les tècniques de Resonància Magnètica Nuclear (NMR) i Espectrometria de Massa (MS) s'utilisen per a investigar els mecanismes de les reaccions químiques. Tant la NMR com la MS detecten diferències isotòpiques, que proveïxen informació sobre la posició dels àtoms "marcats" en l'estructura dels productes que es desija determinar. En l'informació disponible sobre l'ubicació dels àtoms isotòpics en els productes, és possible determinar la ruta que utilisen els metabòlits inicials per a convertir-se en els productes. Els isòtops radiactius poden ser ensajats utilisant la autorradiografía de gel en una electroforesis de gel. La radiació emesa pels composts que contenen els isòtops radiactius enfosquix una película fotogràfica, deixant un registre de la posició relativa dels composts marcats en el gel.
Els isòtops trazadores s'ampren en forma freqüent considerant les proporcions d'isòtops. En estudiar la proporció entre dos isòtops del mateix element s'eviten els efectes relacionats en l'abundància total de l'element, que per lo general oculten les variacions molt més reduïdes de les abundància isotòpiques. Els isòtops trazadores són una ferramenta molt important de la geologia, ya que li'ls pot utilisar per a comprendre complexos processos de mesclat en els sistemes del sol.
Els isòtops trazadores per lo general es dividixen en dos categories: els trazadores que són isòtops estables i els que són isòtops inestables. Els isòtops trazadores estables solament comprenen isòtops que no emeten radiació, i per lo general són depenents de la massa. En teoria, qualsevol element en dos isòtops estables pot utilisar-se com trazador isotòpic. No obstant, els isòtops trazadores utilisats en major freqüència corresponen a isòtops relativament llaugers, els quals poden quedar fraccionats en forma més simple en els sistemes naturals. Un isòtop trazador radiactiu[1] comprén un isòtop produït per decaiguda radioactivo, el qual per lo general està en alguna proporció en un isòtop estable (l'abundància del qual en la Terra no varia per decaiguda radioactivo).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dickin, A. P., 2005. Radiogenic Isotope Geology, Cambridge University Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isótopo trazador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.