Anar al contingut

Ischigualasto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ischigualasto01.jpg
Ischigualasto
Archiu:Ingreso a Ischigualasto - San Juan, Argentina.jpg
Ingrés al Parc Provincial Ischigualasto
Breu Descripció: El Parc Provincial Ischigualasto és mundialment famós per la seua riquea paleontológica. Els seus sediment guarden les evidències de tot el procés evolutiu del triásico (Era Mezozóica). Ademés destaquen una gran varietat de registres arqueològics que fan menció a l'activitat humana que es va desenrollar en temps remots. En Ischigualasto, entre 1920 i 1954 es varen explotar 3 mines de carbó. El carbó extret era dut a llom de mula a les forges i els forns de Huaco i Jáchal, a uns 70 km. Econòmicament estes explotacions eren molt pobres, per tractar-se de mineral carbonoso d'escassa purea, raó per la qual varen ser abandonades. Els miners que varen treballar estes mines, varen realisar alguns conjunts habitacionales molt rústics utilisant material de la zona. Entre estes es troba la vivenda mostrada la qual va ser construïda en pedra, fanc i branques. Estes construccions són d'escassa altura i s'ubiquen en un terrat reparat dels vents entre el caixer d'un riu i cerros alts.
Ruïnes d'una construcció típica realisada per lo miners que explotaven de manera artesanal el carbó en el lloc, entre els anys 1920-1954.
Dins del Parc Provincial Ischigualasto és possible observar grups de guanacs conformats per un macho, femelles i depenent de l'época també crío, les quals es denominen "chulengos". Actualment la població de guanacs s'estima en aproximadament 400 individus. Existixen registres antics de la presència de l'espècie en el lloc que poden observar-se en l'art rupestre de la zona.
Eixemplar de guanac (Llepe guanicoe) dins del Parc Provincial Ischigualasto (Formació Ischigualasto).
Archiu:Tronco fosilizado.jpg
Tronc fosilizado d'una espècie d'arbre que es considera antecessor de les araucarias en el Parc Provincial Ischigualasto.
Archiu:El Hongo y las Barrancas Coloradas.jpg
El Fongo i les Barrancas Colorades, un paisage típic del Parc Provincial Ischigualasto.

El Parc Provincial de Ischigualasto[1] o Valle de la Lluna, està situat en Argentina, en el noreste de la província de Sant Joan i llimita en la província de La Rioja al nort. Es troba a 324 km de la ciutat de Sant Joan[2] per carretera i a 124 km del departament Valle Fèrtil[3] (també conegut com a Vila San Agustín de la Vall Fèrtil). El seu altitut respecte al nivell de la mar varia entre els 1200 fins als 1800 metros en els cims de major altura. És un àrea protegida de 275 369 ha i célebre a nivell científic, ya que resguarda una important reserva paleontológica. És l'únic lloc del món a on pot vore's totalment el descobert i perfectament diferenciat tot el periodo triásico en forma completa i ordenada. Es calcula que les formacions geològiques d'este lloc tenen una antiguetat d'entre 200 i 250 millons d'anys, característica que compartix en el parc nacional Talampaya, en el que llimita a l'oest per estar situat en la província de la Rioja.


Es pot accedir al Parc Provincial Ischigualasto a través de la ruta escènica: RN 150.[4] El parc oferix un estrany paisage, per lo que comunament és cridat Valle de la Lluna. Es caracterisa per presentar escassa vegetació i la més variada gama de colors en els seus sols. Les caprichoses formes dels seus monts fan que este lloc siga elegit per turistes nacionals i estrangers. Si be és un lloc científic, es pot recórrer realisant una visita guiada per un especialiste en vehículs particulars. Durant el recorregut d'este circuit tradicional, que demora aproximadament tres hores, el visitant coneix geoformas com el Fongo, el Submarí, la Cancha de Bochas i Valle Pintat. Ademés, els interessats poden accedir al Museu de Lloc Dr. William Sill[5] que es troba ubicat en la base. Est és un centre d'interpretació que presenta el treball científic que es porta a terme allí per al coneiximent i protecció de les riquees fosilíferas que convertixen al Parc Provincial Ischigualasto en Patrimoni de la Humanitat.

Dins del Parc se situa el Cerro Morat, un antic fumeral d'un volcà extint. Es pot ascendir a ell contractant a un guia en la base del parc i obtindre una vista privilegiada. El temps d'ascensió és d'1h aproximadament.

El nom de «Valle de la Lluna» va ser mencionat per primera volta en un reportage escrit pel periodiste sanjuanino Rogelio Díaz Costa i en fotografies d'Antonio Llac, abdós del Diari de Que el seu, el 3 de juny de 1958. Anys més vesprada va començar a ser conegut i visitat quan en març de 1967 el fotógraf Antonio Legarreta i el periodiste Federico B. Kirbus varen publicar un artícul ilustrat en el rotograbado de La Prensa en el títul «Riquea i bellea natural del Valle de la Lluna», a on s'atribuïa el nom a Victorino de Jesús Herrera, de la família ama de la gran «Estància Ischigualasto».[6]


Este parc provincial natural va ser creat en l'any 1971 per Llei 3666,[7] i va ser declarat Lloc Històric Nacional, en la tipologia de "Lloc arqueològic, paleontológico i ecològic", per mig de Decret n.° 712 de l'any 1995, en conjunt en el Jaciment Talampaya de la Província de la Rioja.[8][9] En dit Decret se li assigna una superfície de 62.916 hectàrees. Posteriorment va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, el 29 de novembre de 2000.[10]

Toponímia

[editar | editar còdic]
Archiu:Valle Pintado 2 - Parque Provincial Ischigualasto.jpg
Valle Pintat en el Parc provincial Ischigualasto. La configuració del terreny sugerix un paisage llunar.

Ischigualasto és un nom d'orige diaguita, que significa "lloc en a on no existix la vida" o "lloc de la mort". Atres versions indiquen que el nom significa "lloc a on es posa la lluna".[11]

El clima és continental sec en temperatures extremes en estiu i hivern, en gran amplitut tèrmica entre el dia i la nit. L'estiu és molt calorós i solejat. La temperatura màxima pot excedir els 50 °C al sol. En hivern fa molt fret i la mínima aplega a 7 o 9 °C baix zero.

Les pluges són escasses (150 mm anuals) pero quan es produïxen, són torrencials i a sovint acompanyades de graniç. Plou en l'estiu de novembre a març. El vent bufa durant tot l'any i pot bufar en força el vent zonda entre juliol i octubre.[12]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Parc Provincial Ischigualasto».
  2. «de=110&fins a=238&tipo=1&tipoq=1 Ruta des de Sant Joan a Valle de la Lluna - Ischigualasto».
  3. «Valle Fèrtil».
  4. «Inauguren pavimentació de 85 quilómetros de la ruta nacional 150 en Sant Joan». Télam - Agència Nacional de Notícies. Archivat des d'el original, el 2023-04-15.
  5. «Museu de Lloc Dr. William Sill». Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2020. Consultat el 24 de novembre de 2019.
  6. «Ischigualasto». CFI - Consell Federal d'Inversions. Archivat des d'el original, el 22 de novembre de 2016. Consultat el 21 de novembre de 2016.
  7. «Història del Valle de la Lluna, Sant Joan, Argentina».
  8. «Decrete 712/1995». InfoLeg Informació Llegislativa.
  9. Podestá, María Mercedes. «Parc Provincial Ischigualasto», Patrimoni Argentí, Prenc XIII, pp. 36/47.
  10. «Parcs naturals de Ischigualasto / Talampaya». UNESCO World Heritage Convention.
  11. «L'orige del nom». El lloc a on es posa la lluna.
  12. «Turisme en la Ruta 40. Ischigualasto. Consultat el 6 d'octubre de 2020».