Islamar III

Monument al mariner en Illa Cristina el motiu de la qual és el desastre del Islamar III.

Islamar III (Islamar tercer), va anar un buc de peixca sardinero de 30 metros d'eslora, propietat d'Unió Salazonera Isleña (Usisa) i en base en el port d'Illa Cristina (Huelva, Espanya). En agost de 1984 es va afonar en 28 tripulants a bordo, dels quals solament varen sobreviure dos, considerat com el major naufragi d'un barco peixquer en l'història recent d'Espanya.

Història de l'afonament

El Islamar III va eixir a faenar el 28 de juliol de 1984 i devia estar a les 6 del matí del següent dissabte 11 d'agost en el port de Las Palmas de Gran Canària. L'absència del buc en Punta de l'Illeta, en Gran Canària, a on devia estar el divendres per a descarregar, segons conversació telefònica mantinguda entre el patró del buc i l'encarregat de la fàbrica de farina de peix Acirsa, fa botar l'alarma. A partir de llavors s'inicia una desesperada busca.

L'última localisació coneguda del buc va ser a unes 120 milles de Las Palmas de Gran Canària, aproximadament a 15 milles de la costa de Marroc, lloc a on es trobava el peixquer quan, alguns membres de la seua tripulació varen mantindre contacte telefònic en familiars. A lo llarc del matí del dia 11 d'agost, un dia despuix de la desaparició, es varen succeir els més diversos comentaris sobre el parador del barco, des de l'afonament per un temporal al apresamiento pel Front Polisario, encara que a última hora de la vesprada cobrava força l'hipòtesis d'un apresamiento més per part de l'Armada marroquina. Esta última hipòtesis va cobrar tanta força, que un representant de la propietària del buc, va eixir cap a Marroc a l'espera de poder confirmar als familiars l'estat dels tripulants.

L'Oliver, un atre buc de la mateixa empresa, va mantindre dos conversacions radiofòniques en el Islamar III, a les 19:00 i 20:00 hores de la vesprada del 10 d'agost, sent totalment normal la comunicació. Uns minuts abans de les 11 de la nit, un atre peixquer que es trobava faenar en la zona va escoltar per ràdio una conversació en la que algú dia "doneu-nos whisky i coñac", expressió que va obrir la possibilitat de que es tractara d'un apresamiento. Per últim, a la mijanit, el Oliver va enviar un nou mensage al Islamar III, sense que ya es rebera resposta alguna.

Rescat i recuperació de restants

A mida que passava el temps i es mantenia la falta de contacte i l'absència de notícies del Islamar III de possibles apresamientos, es varen establir varis plans d'actuació.

La Companyia Usisa havia noliejat un atre barco sardinal, el Ilibel, en la matinada del dissabte, en el propòsit d'efectuar el mateix recorregut que devia realisar el Islamar III, encara que sense èxit en la busca. En l'aparició dels primers restants del barco les patrullero espanyoles varen intensificar les llabors de busca.

El peixquer congelador Nache, coneixedor de la desaparició en la zona en que faenar, a unes 70 milles (130 Quilómetros) al sur de Gran Canària i a 60 de la costa africana, del peixquer isleño, va divisar a les 18:55 hores unes rets i atres aparejos. La situació era 26.48 nort, 15.11 oest, a 60 milles al sur a on es va divisar al peixquer per última volta.

Es va conseguir trobar en vida dos únics supervivents. Un d'ells a 60 milles (111 quilómetros) al sur del lloc a on es va afonar el peixquer en la matinada del divendres, a 110 milles (203 quilómetros) de la plaja de les Matillas, al nort d'El Aaiún, lloc des d'a on va partir el Islamar III, rumbo a Las Palmas. El supervivent, José Martín Lozano, de 29 anys, segon patró del Islamar III, natural d'Illa Cristina, va ser arreplegat del congelador per un helicòpter de el SAR (Servici Aéreu de Rescat) i traslladat al aeroport de Gando, en Las Palmas i d'ahí a la residència sanitària Nostra Senyora del Pi a on es va hospitalisar per diverses cremades de les que va acabar recuperant-se. El segon supervivent, Pedro López Beltrán, va perdre en l'afonament als seus dos germans (Lázaro i Rafael). Abdós supervivents estaven ademés relacionats en el Port d'Illa Cristina, José en el càrrec de guardamuelles i Pedro en la neteja del port.