Isocoste

Gràfic de isocuanta vs. gràfic de isocosto.

En microeconomía una recta isocoste o isocosto representa totes les combinacions de factors productius que suponen un mateix cost. Encara que similar a la Recta de balanç en la teoria del consumidor, l'utilisació de la recta isocoste s'ampra en la minimisació de costs en la producció, en lloc de la maximización de l'utilitat. Per als dos factors productius treball i capital, en costs unitaris fixos dels insumos, l'equació de la recta isocoste és:

$rK+wL=C$

a on w representa el salari del treball, r representa la taxa d'utilisació del capital, K és la cantitat de capital utilisat, L la cantitat de mà d'obra utilisada, i C és el cost total de l'adquisició de les cantitats dels dos factors.

El valor absolut de la pendent de la recta isocoste, en el capital en l'eix d'ordenades i el treball en l'eix d'abscisses, és igual a la proporció dels costs unitaris de la mà d'obra i el capital. La pendent és:

$-w/r.$

El conjunt de rectes isocostes en combinació en el mapa de curves isocuantas determinen el punt òptim de producció en qualsevol nivell donat de producció. En concret, el punt de tangència entre qualsevol isocuanta i una llínea isocoste dona la combinació de cost més baix de factors que puguen produir el nivell de producció associada a eixa isocuanta. De manera equivalent, proporciona el màxim nivell de producció que pot realisar-se per un determinat cost total. La llínea que unix els punts de tangència de les isocuantas i isocostes (en preus de factors constants) es diu la senda d'expansió de la producció.

Vore també

• Curves d'indiferència