Isoterma de Temkin
Aparència
Les isoterma de Temkin són les isotermes d'adsorció que presenten la següent forma:
a on i són dos constants empíriques. Varen ser observades experimentalment per Temkin en 1940 que es va donar conte de que les calors d'adsorció disminuïen més freqüentment que aumentaven en l'aument de la cobertura.[1]
S'utilisa per a sistemes en els quals l'entalpia d'adsorció és inversamente proporcional a , és dir, decreix linealment en ; este factor no es té en consideració en l'isoterma de Langmuir.
La representació llineal de front :
permet calcular de la pendent de la recta i de l'ordenada en l'orige.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Temkin, M.I., and V. Pyzhev, Acta Physiochim. URSS 12,217 (1940).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isoterma de Temkin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.