Isotropía
En física, la isotropía és la característica d'alguns fenomens en l'espai les propietats del qual no depenen de la direcció en que són examinades. És dir, es referix al fet de que certes magnituts vectorials conmensurables donen resultats idèntics o similars independentment de la direcció triada per a dita mida.[1] Quan una determinada magnitut no presenta isotropía es diu que presenta anisotropía. El seu etimologia està en la raïls gregues ισος [isos] ‘equitatiu, igual’, i τρόπος [tropos] ‘mig, espai de lloc, direcció’.
En matemàticas, la isotropía es referix a una propietat geomètrica de invarianza en una varietat diferenciable. Quan el grup d'invariancia d'una determinada propietat definible tensorialmente sobre el espai tangente en un punt és un subgrup propi del grup ortogonal O(n) es diu que existix anisotropía en dita propietat. Si dit subgrup no inclou reflexions espacials es té algun tipo de hemitropía, i si el grup és discret es diu que existix simetria puntual o cristalográfica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «isótropo, pa». RAE.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isotropía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.