Anar al contingut

Isotropía

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Espacio X,Y,Z -Iñaki Otsoa. caps block 0 By ShA $no-.jpg
Anisotropía. Per la gravetat, no és lo mateix desapegar del sol que desplaçar-nos sobre ell, per això diem que el nostre món és anisotrópico. Els moviments sobre el pla horisontal són senzills, els moviments cap a dalt nos costen molt més esforç.

En física, la isotropía és la característica d'alguns fenomens en l'espai les propietats del qual no depenen de la direcció en que són examinades. És dir, es referix al fet de que certes magnituts vectorials conmensurables donen resultats idèntics o similars independentment de la direcció triada per a dita mida.[1] Quan una determinada magnitut no presenta isotropía es diu que presenta anisotropía. El seu etimologia està en la raïls gregues ισος [isos] ‘equitatiu, igual’, i τρόπος [tropos] ‘mig, espai de lloc, direcció’.

En matemàticas, la isotropía es referix a una propietat geomètrica de invarianza en una varietat diferenciable. Quan el grup d'invariancia d'una determinada propietat definible tensorialmente sobre el espai tangente en un punt és un subgrup propi del grup ortogonal O(n) es diu que existix anisotropía en dita propietat. Si dit subgrup no inclou reflexions espacials es té algun tipo de hemitropía, i si el grup és discret es diu que existix simetria puntual o cristalográfica.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «isótropo, pa». RAE.