Jaciment arqueològic Penya del Moro

Archiu:Reconstrucción de una vivienda de la Edad del Bronce.jpg

Jaciment arqueològic Penya del Moro

La Penya del Moro és un jaciment arqueològic situat en el municipi de Navas d'Or, un municipi localisat en el NO de la província de Segòvia que es caracterisa per la presència d'un espés mant pinariego entorn a la vall del Eresma. El poblat s'ubica en un cerro meandriforme dispost en el fondo de la vall que li otorga un aspecte encastillado, complint aixina, en el patró d'un assentament en altura i en les connotacions jeràrquiques i defensives que açò comporta. Rendix uns acusats flancs en la pràctica totalitat del seu perímetro, marcats pel fos natural que llaura el riu al seu pas. Conta en unes dimensions que ronden els 230 m de llarc en el seu eix major NE-SO, per 82 m d'ample en el seu eix E-O, comprenent un àrea de 2,2 ha.

Respecte a l'ocupació prehistòrica de l'alt, el seu coneiximent es remonta a les llabors de prospecció realisades en 2011, que varen permetre recuperar algunes ceràmiques adscrites a les fases plena i alvançada de l'Edat del Bronze (1500 -1100 a. C.)meseteña i de la fase formativa de la Cultura del Soto de Medinilla equivalent en la Primera Edat del Ferro (850 a. C.).

Les excavacions arqueològiques realisades en els últims anys en La Curva, jaciment dispost a uns 300 m, al nort de la Penya del Moro, en una suau rampa de la pinada que buza cap a la marge dreta del Eresma, han revelat una ocupació campaniforme, que troba rèplica també en el nostre jaciment -troballa d'un chicotet fragment de ceràmica d'estil Ciempozuelos i part d'un brazal de arquero, lo que permet retrotraer l'inici del poblament en La Penya del Moro al final de l'Edat del Coure.

Context geogràfic

El poblat s'assenta estratègicament en la part alta d'un cerro dispost a la vora del riu Eresma que en eixes dates era una important via de comunicació entre els passos de la serra de Guadarrama i la vall del Duerocom atesta la presència de numerosos assentaments des de la prehistòria fins a época visigoda, com el dolmen de Santa Inés, el crómlech de Vores Blanques i Cerro del Castell, en Bernardos; Cerro Tormejón, en Armuña o el rosari de jaciments d'época romana disposts en abdós màrgens de la vall del Eresma com és la vila de Matabuey en Nava de l'Asunción, la vila de Caldillas en Armuña o l'enclavament de Costanzana, en Bernardos.

Fases d'ocupació

Les fases d'ocupació que va tindre este lloc devem enquadrar-les dins de la Prehistòria, més concretament durant l'Edat del Bronze, entorn a 1.500 a. C. i fins a la Primera Edat del Ferro, que va tindre lloc entorn al 900 a. C., tal i com asseguren les datacions fetes en carbono 14 a les vivendes del castre.

En estes fases d'ocupació, es deu senyalar l'importància en la que va tindre lloc, un periodo de transició que va ser unit junt en un canvi climàtic lo que va provocar que hi haguera alteracions en el territori a nivell social.

Durant estes dates, existia una via de comunicació entre la serra de Guadarrama i la Replanell Nort lo que explica per qué va haver assentaments en este lloc, ya que permetia als pobladors posseir el control d'esta ruta.