Jaganta taronja
Una jaganta taronja o jaganta de tipo K és una estrela jaganta de tipo espectral K i classe de lluminositat III. Mentres que les nanes taronges (estrelas de la seqüència principal de tipo K) tenen temperatures superficials entre 3900 i 5200 kélvines (K), les jagantes taronges són entre 100 i 400 K més fredes. Típicament tenen una lluminositat entre 60 i 300 voltes la lluminositat solar.[1] Les estreles de massa entre 0,8 i 10 masses solars en un moment del seu evolució es transformen en estreles jagantes que passen la major part d'esta etapa en el tipo espectral K; durant esta instància, en els seus núcleus té lloc la fusió nuclear del heli en carbono i oxigen.[2]
Arturo (α Bootis), en magnitut aparent -0,04, és la jaganta taronja més lluenta en el firmament. Un número important de les estreles visibles en el cel nocturn són jagantes taronges; com a eixemple, les tres estreles més lluentes de la constelació d'Antlia (α Antliae, ε Antliae i ι Antliae), són jagants d'este tipo.[3] De les 34 estreles jagantes confirmades a menys de 100 anys llum del sistema solar, 18 són jagantes taronges, lo que supon més de la mitat del total.[2]
Des de 2002 se sap que diverses jagantes taronges alberguen sistemes planetaris. Edasich (ι Draconis) va ser la primera estrela d'esta classe en a on es va descobrir un planeta extrasolar, Iota Draconis b. Atres eixemples notables són Pólux (β Geminorum), 4 Ursae Majoris, 11 Ursae Minoris, 14 Andromedae i 42 Draconis.
Jagantes taronges més propenques a la Terra
[editar | editar còdic]En la següent taula figuren les dotze jagantes taronges més propenques a la Terra.
| Nom | Denominació de Bayer | Tipo espectral | Distància (anys llum) | Ràdio (RSol) |
|---|---|---|---|---|
| Pólux | β Geminorum | K0 IIIb | 33,7 | 10 |
| Arturo | α Bootis | K1.5 IIIpe | 36,7 | 25 |
| Menkent | θ Centauri | K0 IIIb | 60,9 | 11 |
| Ni2 Canis Majoris | ν2 Canis Majoris | K1 III* | 64,7 | 6 |
| Aldebarán A | α Tauri A | K5 III | 65,1 | 44 |
| Wei A | ε Scorpii A | K2.5 IIIb | 65,4 | 15 |
| Hamal | α Arietis | K1-2 III | 65,9 | 15 |
| Ni Octantis A | ν Octantis A | K0 IIIb | 69,1 | 6,3 |
| Unukalhai A | α Serpentis A | K2 IIIb | 73,2 | 15 |
| Kaus Borealis | λ Sagittarii | K0-2 IIIb | 77,3 | 11 |
| Ankaa A | α Phoenicis A | K0 IIIb | 77,4 | 11 |
| Cebalrai | β Ophiuchi | K2 III | 82,0 | 12,5 |
* En la base de senyes SIMBAD, Ni2 Canis Majoris apareix classificada com subgigante.
Font: Giant and subgiant stars within 100 ly. Solstation
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gigante naranja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.