Anar al contingut

Jaganta taronja

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Representació d'una jaganta taronja.

Una jaganta taronja o jaganta de tipo K és una estrela jaganta de tipo espectral K i classe de lluminositat III. Mentres que les nanes taronges (estrelas de la seqüència principal de tipo  K) tenen temperatures superficials entre 3900 i 5200 kélvines (K), les jagantes taronges són entre 100 i 400 K més fredes. Típicament tenen una lluminositat entre 60 i 300 voltes la lluminositat solar.[1] Les estreles de massa entre 0,8 i 10 masses solars en un moment del seu evolució es transformen en estreles jagantes que passen la major part d'esta etapa en el tipo espectral K; durant esta instància, en els seus núcleus té lloc la fusió nuclear del heli en carbono i oxigen.[2]

Arturo (α Bootis), en magnitut aparent -0,04, és la jaganta taronja més lluenta en el firmament. Un número important de les estreles visibles en el cel nocturn són jagantes taronges; com a eixemple, les tres estreles més lluentes de la constelació d'Antlia (α Antliae, ε Antliae i ι Antliae), són jagants d'este tipo.[3] De les 34 estreles jagantes confirmades a menys de 100 anys llum del sistema solar, 18 són jagantes taronges, lo que supon més de la mitat del total.[2]

Des de 2002 se sap que diverses jagantes taronges alberguen sistemes planetaris. Edasich (ι Draconis) va ser la primera estrela d'esta classe en a on es va descobrir un planeta extrasolar, Iota Draconis b. Atres eixemples notables són Pólux (β Geminorum), 4 Ursae Majoris, 11 Ursae Minoris, 14 Andromedae i 42 Draconis.

Jagantes taronges més propenques a la Terra

[editar | editar còdic]

En la següent taula figuren les dotze jagantes taronges més propenques a la Terra.

Nom Denominació de Bayer Tipo espectral Distància (anys llum) Ràdio (RSol)
Pólux β Geminorum K0 IIIb 33,7 10
Arturo α Bootis K1.5 IIIpe 36,7 25
Menkent θ Centauri K0 IIIb 60,9 11
Ni2 Canis Majoris ν2 Canis Majoris K1 III* 64,7 6
Aldebarán A α Tauri A K5 III 65,1 44
Wei A ε Scorpii A K2.5 IIIb 65,4 15
Hamal α Arietis K1-2 III 65,9 15
Ni Octantis A ν Octantis A K0 IIIb 69,1 6,3
Unukalhai A α Serpentis A K2 IIIb 73,2 15
Kaus Borealis λ Sagittarii K0-2 IIIb 77,3 11
Ankaa A α Phoenicis A K0 IIIb 77,4 11
Cebalrai β Ophiuchi K2 III 82,0 12,5

* En la base de senyes SIMBAD, Ni2 Canis Majoris apareix classificada com subgigante.

Font: Giant and subgiant stars within 100 ly. Solstation

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]