Jam session
Una jam session (a voltes traduït com tocada o zapada) és una trobada informal d'improvisació musical. La definició clàssica d'una jam session es deu a George Frazier: «Reunió informal de músics de jazz, en afinitat temperamental, que toquen per al seu propi fruïment d'una música no escrita ni ensajada».[1]
En els seus orígens, la jam session era una reunió altament competitiva. Adquiria, segons Peter Clayton i P. Gammond, l'atmòsfera d'un «combat de gladiadores» quan es juntaven dos o més intérprets d'un mateix instrument. Aixina mateix, segons els mateixos autors, el terme jam s'amprava en ocasions com a sinònim de jazz.
Segons Allunte Carpentier,[2] en francés solen utilisar-se els térmens faire li bœuf, taper li bœuf o inclús bœuffer per a referir-se a les jam sessions, mentres que els músics cubans de jazz llatí i de salsa es referixen a «descàrrega».
En el temps, el concepte de jam s'ha acabat aplicant a atres gèneros distints del jazz, especialment el blues, el roc, el rap i, inclús, música d'orige folklòric com l'irlandesa i el bluegrass.
Orige del terme
[editar | editar còdic]La denominació provindria del verp to jam, que significa «torbar-se», «amontonar-se» o «espachurrar». Segons alguns autors, apareix a començ dels anys 30 i el perqué s'aplica en el context indicat té un orige no aclarit.[3] Lo mateixa ocorre en atres térmens que es varen introduir en l'idioma anglés per mig de la música jazz, com hip, hep o hepcat.
Desenroll d'una sessió jam
[editar | editar còdic]Normalment fòra de les hores de treball dels músics participants (after hours), la sessió s'organisava en algun club, local o, inclús, vivenda particular (en l'escena de jazz neoyorquina eren populars les reunions informals de músics en pisos particulars o en festes). Sobre la marcha se seleccionen els temes base i es desenrolla la jam. Usualment es toca en grup la melodia principal (a voltes simplement un riff) i a continuació cada músic present improvisa sobre ella (o sobre l'harmonia). Al contrari que en les sessions d'estudi o en els concerts, els músics carixen de llimitacions, podent improvisar en total llibertat, confrontar tècniques, estils i idees, i arriscar-se en innovacions.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Clayton & Gammond: Jazz A-Z , Ed. Taurus, 1989, pág. 153, ISBN 84-306-0162-7.
- ↑ Concerte Barroc, Edicions AKAL, p. 293.
- ↑ Carles, Clergeat & Comolli: Dictionnaire du jazz, Ed. Robert Laffont, París,1988, pag. 515, ISBN 2-221-04516-5
- ↑ Carles, Clergeat & Comolli: op. cit., pág 515.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- BERENDT, Joachim E.: Jazz, el seu orige i desenroll , Fondo de Cultura Econòmica, Mèxic, 1986.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jam session» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.