Jardí botànic de l'Universitat de Uppsala
El Jardí botànic de l'Universitat de Uppsala (Plantilla:Lang-sv), és un jardí botànic d'unes 13 hectàrees d'extensió que es troba en Uppsala, Suècia.
Este jardí botànic depén administrativament de l'Universitat de Uppsala.
És membre del BGCI, participa en programes de l'Agenda Internacional per a la Conservació en els Jardins Botànics.
El còdic de reconeiximent internacional de el "Botaniska trädgården, Uppsala Universitet" com a membre de el "Botanic Gardens Conservation Internacional" (BGCI), aixina com les sigles de la seua herbari és UPS.
Localisació
[editar | editar còdic]Botaniska trädgården, Uppsala universitet, Villavagen 8, Uppsala, Uppsala län S-752 36 Sverige-Suècia
Plans i vistes satelitals.Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
El jardí botànic de l'Universitat de Uppsala té a dos jardins botànics satelitals :
El "Jardí botànic de Linneo en Uppsala" (Linnéträdgården), és jardí satèlit del central, aixina com la "Linnaeus Hammarby"que es troba a 15 km. SE de Uppsala prop de "Edeby", la residència d'estiu de Linneo.[1]
Es troba obert al púbic en general.
Història
[editar | editar còdic]L'antic jardí acadèmic
[editar | editar còdic]
El jardí botànic de l'Universitat de Uppsala és el jardí botànic més antic de Suècia. Va ser fundat en 1655 per l'antic professor de medicina Olof Rudbeck. El jardí llavors estava situat en el centre de Uppsala, prop del riu Fyrisån.[2]
El jardí va ser utilisat per a ensenyar als estudiants botànica i farmàcia. Abans de fin de sigle, més d'1 800 espècies varen ser cultivades en el jardí, moltes d'elles per primera volta en Suècia.
El jardí botànic de Olof Rudbecks va ser destruït en gran part per un incendi en 1702. L'universitat no podia permetre's en aquell moment el restaurar-ho, i va ser deixat abandonat per un periodo de 40 anys.[3] Linnaeus improved and rearranged it according to his own idees, documenting his work in Hortus Uppsaliensis (1748).[3]
En 1741, sent Carlos Linneo professor de medicina en l'Universitat de Uppsala i responsable del jardí abandonat. Baixe la seua direcció, ho va convertir en un dels jardins botànics busques del seu temps. A través de contactes en científics companyers per tot lo món, Linneo va poder recolectar mils de plantes estrangeres per a cultivar. [cite]
La localisació prop del riu Fyrisån era inadequada per a cultivar un hort puix els terrenys eren molt cenagosos. Ademés, abans de fin de XVIII el jardí es va quedar chicotet i es necessitava més espai.
En 1787, Carl Peter Thunberg, discípul de Linneo i successor, va persuadir al rei Gustaf III de donar el jardí del castell de Uppsala a l'universitat, de modo que poguera ser reacondicionado en un nou jardí botànic.[4]
El jardí del castell era un jardí barroc dissenyat en 1750 per l'arquitecte Carl Hårlemann.[5] El rei va accedir a donar no solament la terra, sino també una zona adicional al sur de Norbyvägen, i sufragar els costs de l'universitat en la transformació a la seua nova missió.[6]
El rei Gustavo III va firmar la concessió oficial el 17 d'agost de 1787. Eixe dia també, en una cerimònia marcada pels dispars de salves de 128 canons, el propi rei va colocar una pedra per al jardí d'hivern (suec Orangeriet), que tenia en el seu interior un conjunt complet de les monedes de Suècia, aixina com medalles que mostren al rei, el príncip hereu, i Linneo.[7]
Tots els espècimen vegetals varen ser traslladats des del vell jardí acadèmic, que llavors va caure en una etapa de negligència.
Despuix de la mort de Gustav III en 1792, el treball en el jardí i el seu jardí d'hivern es posaven costera dalt per la falta de diners per al manteniment del jardí.[7] El hivernàcul va ser finalment inaugurat oficialment el 25 de maig de 1807, en honor al centenari del naiximent de Linneo.[7]
El nou "Botaniska Trädgården"
[editar | editar còdic]
A principis de el XIX, els jardins botànics s'havien expandit des dels seus orígens medicinals. Ells varen ser vists cada volta més com a centres d'investigació i els museus que mostren la diversitat de la vida.[2] Linneo havia mostrat molts animals de la seua pròpia colecció d'animals salvages en el Linnéträdgården, incloent un mapache domesticat i sis mones que vivien en chicotetes barraques fixats en postes.[8] En 1802, el rei Gustavo IV Adolfo va donar als Botaniska Trädgården moltes curiositats biològiques coleccionats per la seua yaya Lovisa Ulrika, que havia segut un important mecenes de Linneo.[7]
Un lleó viu cridat Leo també va aplegar del rei en 1802. Es trobava en el Orangeriet, pero no va prosperar, ni tan sols quan se li va oferir (d'acort en els millors coneiximents científics dels dies) pollets vius. Va morir per causes desconegudes en 1803.[9] L'Universitat de Uppsala va continuar mostrant les seues coleccions zoológicas en el Orangeriet fins a 1856, quan se'ls va traslladar al seu Gustavianum.[9]
Conforme alvançava el XIX, els jardins botànics varen ser vists cada volta més com a potencials espais públics l'obertura dels quals oferiria beneficis cívics.[2] Encara que el "Botaniska Trädgården" seguix sent un centre per a l'ensenyança universitària i l'investigació, els seus objectius s'han ampliat per a incloure l'educació pública i la recreació. En canvi, per lo manco des de 1897 ha rebut un important respal de fonts governamentals. En 1935, el jardí i la construcció d'hivernàcul varen ser designats monuments nacionals.[7]
A partir del 2011, l'Universitat de Uppsala obri per a visites públiques els tres dels seus jardins botànics, incloent el Botaniska Trädgården, l'àmplia base del qual, hivernàcul (que ara alberga un museu cridat "linnaeanum"), hivernàculs tropicals (construït en 1930), i el jardí barroc (restaurat en la década de 1970 en el disseny original d'Hårleman) atrauen a més de 100.000 visitants cada any.[7][10]
Hui, despuix de ser engrandit vàries voltes, el jardí botànic té una extensió d'unes 13 hectàreas en més d'11 000 espècies i cultivarés de plantes procedents de tot lo món.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «University of Uppsala Botanic Garden». Botanic Gardens Conservation International. Consultat el 28 de juny de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Therese O'Malley (1992). «Art and Science in the Design of Botanic Gardens, 1730–1830», John Dixon Hunt (ed.). Garden History: Issues, Approaches, Methods, Dumbarton Oaks, pp. 279–302. ISBN 0-88402-197-1.
- ↑ 3,0 3,1 «Botanical Garden History». Uppsala University. Consultat el 28 de juny de 2011.
- ↑ Stöver, Dietrich Johann Heinrich (1794). The life of Sir Charles Linnaeus to which is added, a copious list of his works, and a biographical sketch of the life of his són, p. 158. «Prior hortus situs erat loco maxime depresso et aedes demissae loco paludoso. Ego igitur a Rege Clementissimo petii, ut hortus arcis regiae academiae donaretur proque horto botanic instrueretur, quod et dudum factum est. (L'antic jardí acadèmic es troba en una terra molt baixa, i la casa del professor i el restant d'edificis de peu en un terreny pantanoso. Per esta raó suplique al rei tinga a be concedir el jardí del palau de l'Acadèmia de Uppsala i que es faça acort de tindre-ho convertit en un jardí botànic.)»
- ↑ The Botanical Garden (pamphlet), Uppsala University, pp. 6.
- ↑ Stöver, Dietrich Johann Heinrich (1794). The life of Sir Charles Linnaeus to which is added, a copious list of his works, and a biographical sketch of the life of his són, p. 157. «Tenim per això resolt, no només el sufragar les despeses a càrrec de l'establiment d'un nou jardí botànic dels nostres propis recursos privats, sino també afegir una subvenció de la terra del jardí de recree, prop del castell, ademés de 31.360 metros quadrats de terra cap a l'oest.»
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 (2000).Kulturvärden.Statens fastighetsverk.2000(1)
- 20–27.Consultat el 29 de juny de 2011.
- ↑ «The Monkey Huts». University of Uppsala. Consultat el 3 de juliol de 2011.
- ↑ 9,0 9,1 (2000).Kulturvärden.Statens fastighetsverk.2000(1)Consultat el 3 de juliol de 2011.
- ↑ «Història». University of Uppsala. Consultat el 3 de juliol de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jardín botánico de la Universidad de Uppsala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.