Anar al contingut

Jerarquia aritmètica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Arithmetic hierarchy.svg
Una ilustració de cóm els nivells de la jerarquia aritmètica es relacionen entre sí i a on es mostren la posició en la jerarquia.

La jerarquia aritmètica, o jerarquia de Kleene classifica certs conjunts basant-se en la complexitat de les fòrmules que els definixen. Tot conjunt que rep una classificació és cridat aritmètic. La jerarquia aritmètica és important en la teoria de recursión, teoria de conjunts descriptivos eficients, i l'estudi de teories formals tals com aritmètica de Peano. l'algoritme de Tarski-Kuratowski dona una forma fàcil d'obtindre un llímit superior sobre les classificacions que s'assignen a una fòrmula i al conjunt que la mateixa definix.

La jerarquia hiperaritmética i la jerarquia analítica estenen la jerarquia aritmètica classificant fòrmules i conjunts adicionals.

Jerarquia aritmètica de fòrmules

[editar | editar còdic]

La jerarquia aritmètica assigna classificacions a les fòrmules en el llenguage d'axioma de Peano (aritmètica de primer orde). Les classificacions són identificades com Σn0 i Πn0 per a número natural n. Les lletres gregues són ací símbols sense resaltar, que indica que les fòrmules no contenen paràmetros de conjunt.

Les classificacions Σn0 i Πn0 es definixen en forma inductiva per a tot número natural n utilisant les següents regles:

  • Si ϕ és llògicament equivalent a una fòrmula sense quantificadors, se li assigna la classificació Σ00=Π00.
  • Si ϕ és llògicament equivalent a una fòrmula del tipo n1nkψ, a on ψ és Πn0, llavors a ϕ se li assigna la classificació Σn+10.
  • Si ϕ és llògicament equivalent a una fòrmula del tipo nlnkψ, a on ψ és Σn0, llavors a ϕ se li assigna la classificació Πn+10.

Jerarquia aritmètica de conjunts d'número natural

[editar | editar còdic]

Siga un conjunt X definit per la fòrmula φ(n) en el llenguage d'aritmètica de Peano si nXϕ(n). Lo que significa que els elements de X són exactament els números que satisfan φ. Un conjunt és definible per mig d'aritmètica de primer orde si el mateix és definit per alguna fòrmula en el llenguage de l'aritmètica de Peano.

  • A cada conjunt X de número natural que és definible per mig d'aritmètica de primer orde se'ls assignen classificacions del tipo Σn0, Πn0, i Δn0, a on n és un número natural, segons s'indica a continuació. Si X és definible per una fòrmula Σn0 llavors a X se li assigna la classificació Σn0. Si X és definible per una fòrmula Πn0 llavors a X se li assigna la classificació Πn0. Si X és Σn0 i Πn0 llavors a X se li assigna la classificació adicional Δn0.
  • Notar que casi no té sentit referir-se a fòrmules del tipo Δn0; el primer quantificador d'una fòrmula és o ben existencial o universal. Per lo tant un conjunt Δn0 no es troba definit per una fòrmula del tipo Δn0; més be, són les fòrmules Σn0 i Πn0 les que definixen el conjunt.
  • S'utilisa una definició paralela per a definir la jerarquia aritmètica en potències finitas cartesianas d'número natural. En lloc de fòrmules en una variable lliure, s'utilisen fòrmules en k variables lliures per a definir la jerarquia aritmètica sobre conjunts de k-tuplos d'número natural.
  • Jerarquia aritmètiques relativizadas
  • De la mateixa manera com es pot definir que és lo que significa que un conjunt X siga recursivo con relación a un atre conjunt I permetent que el càlcul que definix a X consulte a I com si fora un oràcul, podem estendre este concepte a tota la jerarquia aritmètica i definir lo que significa que X siga Σn0, Δn0 o Πn0 en I, lo que s'indica respectivament com Σn0,Y Δn0,Y i Πn0,Y. Per a fer açò fixem un conjunt de sancers I i vàrem sumar un predicat de pertinença en I al llenguage de l'aritmètica de Peano. Després afirmem que X es troba en Σn0,Y si està definit per una fòrmula Σn0 en este llenguage expandit. És dir, X és Σn0,Y si es troba definit per una fòrmula Σn0 que està habilitada a formular preguntes sobre pertinença en I. Alternativament, es poden interpretar els conjunts Σn0,Y com aquells conjunts que poden ser construïts començant a partir de conjunts recursivos en I i alternativament proyectant i prenent complements d'estos conjunts fins a n voltes.
  • Per eixemple siga I un conjunt de sancers. I siga X el conjunt d'número entero divisibles per un element de Y. Llavors X queda definida per la fòrmula ϕ(n)=mt(Y(m)m×t=n) per lo que X es troba en Σ10,Y (en realitat es troba també en Δ00,Y ya que podem acotar abdós quantificadors en n).

Reducibilidad i graus de l'aritmètica

[editar | editar còdic]

La reducibilidad aritmètica és un concepte intermig entre la reducibilidad de Turing i la reducibilidad hiperaritmética. Un conjunt és aritmètic (o definible aritméticamente) si és definit per alguna fòrmula en el llenguage d'aritmètica de Peano. En forma equivalent es diu que X és aritmètic si X és Σn0 o Πn0 per a algun sancer n. Un conjunt X és aritmètic en un conjunt I, lo que s'expressa com XAY, si X és definible per alguna fòrmula en el llenguage d'aritmètica de Peano estés per un predicat de pertinença en I. En forma equivalent, X és aritmètic en I si X es troba en Σn0,Y o Πn0,Y per a algun sancer n. Un sinònim de XAYés: X és aritméticamente reducible a I

La relació XAY és reflexiva i transitiva, i per lo tant la relació A definida per la regla

XAYXAYYAX

és una relació d'equivalència. Les classes d'equivalència d'esta relació són cridades els graus aritmètics; els mateixos es troben parcialment ordenats en A.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]