Anar al contingut

Jerarquia digital plesiócrona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La jerarquia digital plesiócrona[1] —abreviada com PDH, de l'anglés Plesiochronous Digital Hierarchy[1] és una tecnologia usada en telecomunicació tradicionalment per a telefonia que permet enviar varis canals telefònics sobre un mateix mig (ya siga cable coaxial, ràdio o microones) usant tècniques de multiplexación per divisió de temps i equips digitals de transmissió. També pot enviar-se sobre fibra òptica, encara que no està dissenyat per a això i a voltes se sol usar en este cas SDHSynchronous Digital Hierarchy—.

Fig. 1 Nivells de PDH

La jerarquia usada en Llatinoamèrica és la mateixa d'Europa que agrupa 30+2 canals de 64Kb/s per a obtindre 2048 kbit/s (E1). Després multiplicant per 4 successivament s'obté jerarquia de nivell superior en les velocitats de 8 Mbit/s (E2), 34 Mbit/s (E3) i 139 Mbit/s (E4).

Introducció

[editar | editar còdic]

El terme plesiócrono es deriva del grec plesio, propenc i chronos, temps, i es referix al fet de que les rets PDH funcionen en un estat a on les diferents parts de la ret estan casi, pero no completament sincronisades. La tecnologia PDH, per això, permet la transmissió de fluix de senyes que, nominalment, estan funcionant a la mateixa velocitat (bit rate), pero permetent una certa variació al voltant de la velocitat nominal gràcies a la forma en la que es construïxen les trames.

Principis d'entramat i multiplexación PDH

[editar | editar còdic]

En el sistema europeu, es té fins a cinc jerarquia, com es pot observar en la següent taula.

Jerarquia Velocitat Canals Trama
E1 2048 Kbit/s 30 256 bits = 125 us
E2 8448 Kbit/s 120 848 bits = 100.38 us
E3 34368 Kbit/s 480 1536 bits = 44,7 us
E4 139264 Kbit/s 1920 2904 bits = 20.85 us
E5 564992 Kbit/s 7680 2688 bits = 4.7 us

Un equip multiplicador digital rep un número N de senyals numèriques, cridades tributaris, que es presenten a la seua entrada en paralel i produint una senyal digital de major velocitat d'informació com a mínim N voltes superior a la dels tributaris.

  • fm >= N × ft
  • fm = freqüència múltiple.
  • ft = freqüència de tributari.

Els tributaris d'entrada deuran estar en fase i en igualtat de freqüència entre sí, pero en realitat no és aixina sino que tenen distinta fase entre sí i variació de les freqüències.

  • ft< = ft ± Δft
  • fm = fm ± Δfm

A cada senyal tributària se li afigen uns bits que es diuen de farcidura o de justificació, i uns bits que es diuen de control de justificació, per a que l'extrem receptor puga distinguir els bits que són d'informació i els que són de farcidura. Este procés és conegut com a justificació, i té per objecte absorbir les llaugeres diferències de freqüència que poden presentar els distints tributaris, ya que poden haver-se constituït en fonts de rellonge diferents. D'esta forma, als tributaris més llents és necessari afegir-los més bits de farcidura que als tributaris més ràpits. En l'extrem receptor, els bits de farcidura són oportunament reconeguts i cancelats gràcies a l'informació que transporten en si els bits de control de la justificació. En conseqüència, la velocitat de la senyal agregada és major que la suma de les velocitats de les senyals tributàries.

  • fm > N × ft ---> fm = (N × ft) + fr
  • fr = freqüència dels bits de redundància.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]