Anar al contingut

Jeroglífic cursivo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Papyrus Ani curs hiero.jpg
Papir de Ani escrit en jeroglífic cursivo.
Archiu:Hieroglypes Lineaires.png
Eixemples de jeroglífics en el seu equivalent reduït (Champollion).

El (a voltes conegut com a ) és una varietat simplificada dels jeroglífics egipcíacs, escrits en tinta sobre papir o pintat sobre fusta o estuc. Va ser d'us comú en documents religiosos escrits sobre papir, com el Molt utilisat durant el periodo ramésida, molts documents famosos, com el Papir de Ani, ho utilisen. També s'ampra la seua escritura sobre fusta per a la lliteratura religiosa com els o en parets estucadas d'algunes tombes, com la de Tutmosis III (KV34).[1]

Este estil d'escritura cursiva va ser desenrollat per a resoldre els dos principals problemes de l'escritura jeroglífica sagrada, a saber, el temps necessari, molt prolongat, per a traçar cada caràcter i la dificultat d'adaptar esta escritura a les superfícies que no són propícies a la gravació. De fet, s'utilisaven jeroglífics cursivos en texts, a on l'estètica no tenia una importància primordial.

Mentres l'escritura jeroglífica sagrada donava gran importància al detall per a que cada símbol anara una obra d'art en sí mateixa, els jeroglífics cursivos, de traços menys precisos, tracten de representar-se en l'aspecte mínim figuratiu indispensable per al reconeiximent del mateix. Encara que encara conserven una miqueta del seu aspecte figuratiu, els jeroglífics cursivos són un pas alvance cap a l'abstracció que nos durà a l'escritura hierática.

L'escritura en jeroglífic cursivo no deu confondre's en la hierática. L'escritura hierática és molt més "cursiva", en un gran número de lligam i signes propis, encara que hi ha un cert grau d'influència del hierático en l'apariència visual d'alguns signes. Una diferència important és que l'orientació dels jeroglífics cursivos no és constant, la llectura pot ser de dreta a esquerra o d'esquerra a dreta, depenent del context, mentres l'escritura hierática sempre es llig de dreta a esquerra.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cervelló, Josep (2015). Escritures, llengua i cultura en l'Antic Egipte, Bellaterra: Edicions UAB, pp. 154-155. ISBN 978-84-941904-4-5.
  2. Davies, William Vivian (1990). Egyptian Hieroglyphs. En, Londres: British Museum Press, pp. 74–135.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Cruz-Uribe, Eugene. 2001. "Scripts: An Overview." En The Oxford Encyclopedia of Ancient Egypt, editat per Donald B. Redford. Vol. 3. Oxford, New York i El Caire: Oxford University Press and The American University in Cairo Press. 192–198 [194–195].


Referències

[editar | editar còdic]