Jerome Robbins

Jerome Robbins

Jerome Robbins, el nom del qual de naiximent era Jerome Rabinowitz, (Nova York, 11 d'octubre de 1918 – ibídem, 29 de juliol de 1998) va ser un ballarí, coreógraf, director de companyia i mestre de ballet nortamericà.

Format en la dansa moderna i les diferents expressions del ball popular nortamericà, va collir grans èxits en Broadway en musicals com On the Town i West Side Story. La seua afició al ballet li va dur al Ballet Theatre i al New York City Ballet para els que va crear peces seminals com Fancy Free, The Cage o Afternoon of a Faun. Nomenat en 1969 mestre de ballet del New York City Ballet per George Balanchine, el seu director artístic, va contribuir a crear un repertori i un estil que ha segut definit i celebrat com genuinamente nortamericà. Despuix de la mort de Balanchine en 1983, Robbins va ser fins a la seua dimissió en 1990 codirector artístic de la companyia junt al ballarí Peter Martins. Va tornar al New York City Ballet en 1995 en West Side Story Suite, una recopilació dels números més famosos del musical i en 1957 en Brandenburg sobre els concerts de Bach.

Un documental sobre la vida i l'obra de Robbins, Something to Danse About, que inclou extractes dels seus diaris, actuacions d'archiu i material d'ensaig, i entrevistes en Robbins i els seus colegues, es va estrenar en PBS en 2009 i va guanyar un premi Emmy i un premi Peabody el mateix any.

Vida

Robbins va nàixer com Jerome Wilson Rabinowitz en la Maternitat Judeua del 270 East Broadway, en el Lower East Side de Manhattan, un barri poblat per molts immigrants. Era fill de Lena Robbins (Rips) i Harry Rabinowitz (1887-1977), abdós judeus russos immigrants. Tenia una germana major, Sonia (1912-2004). La família Rabinowitz vivia en un gran edifici d'apartaments en el número 51 del carrer 97 Est, en el cantó noreste de Madison Avenue. Conegut com "Jerry" pels seus aplegats, Robbins va rebre el segon nom Wilson, reflex de l'entusiasme patriòtic dels seus pares pel llavors president, Woodrow Wilson.

A principis de la década de 1920, la família Rabinowitz es va traslladar a Weehawken, Nova Jersey. El seu pare i el seu tio varen obrir la Comfort Corset Company en la propenca Union City. Es va graduar en 1935 en el Woodrow Wilson High School (des de llavors rebatejat com Weehawken High School). Va rebre una sòlida educació i va aplegar a matricular-se cap a 1935 en la Universitat de Nova York. Els seus plans d'estudi es varen malograr per les conseqüències de la Gran Depressió pero gràcies a que havia rebut classes de piano i assistit a cursos de dansa moderna en Gluck Sandor i de ballet en Ella Daganova se li va obrir un camí en el món de l'espectàcul neoyorquí. La família tenia moltes conexions en el món de l'espectàcul, incloent artistes de vodevil i propietaris de teatres. En la década de 1940, el seu nom es va canviar llegalment a Robbins.

Carrera

Despuix d'un aprenentage com a actor en el teatre i com a ballarí en el musical Robbins es va unir en 1940 al Ballet Theatre (després American Ballet Theatre) para el que va crear la seua primera coreografia Fancy Free (1944), una història de tres mariners de permís en Nova York en música del també primerizo Leonard Bernstein. Este ballet li va llançar com a coreógraf a Broadway a on es va estrenar com a musical en el títul On the Town al final d'eixe mateix any.

Broadway i New York City Ballet

La carrera de Robbins en Broadway va seguir en ascens en musicals molt populars com Billion Dollar Baby (1946), High Button Shoes (1947), Call Em Madame (1950), El rei i yo (1951), The Pajama Game (1954) i sobretot West Side Story (1957) que li varen guanyar el títul de "rei de Broadway", no solament pels seus èxits sino també per la seua transformació del gènero musical en un espectàcul total que integra música, dansa, vora, llibret i escenografia. Paralelament a esta intensa activitat en el terreny del teatre comercial Robbins va seguir fidel al ballet.

En 1948, Balanchine, fundador i director del New York City Ballet ho va invitar a unir-se a la companyia com a mestre de ballet i coreógraf. Robbins va crear una série de #ballet que varen servir d'contrapeso al treball del mateix Balanchine i varen ampliar l'horisó del seu proyecte artístic. Des de les seues primeres creacions de temàtica existencialista i freudiana The Age of Anxiety i The Cage (abdós 1950) i #ballet en un argument mínim com Afternoon of a Faun (1953) i The Concert (1956) Robbins va ser evolucionant cap a l'abstracció.

En 1958, Robbins va deixar temporalment el New York City Ballet i va viajar per les capitals d'Europa en una menuda companyia pròpia, els #Ballet USA. En ella va participar en el Festival de Spoleto de 1958 i 1961 i va entusiasmar al públic i a la crítica de París, Madrit, Barcelona o Edimburc en les seues coreografies abstractes New York Export Op. Jazz, Moves o Events. Despuix de nous èxits comercials en Broadway en els musicals Funny Girl i Fiddler on the Roof (abdós 1964) Robbins va abandonar el gènero musical al que tornaria breument en 1989 en Jerome Robbins' Broadway, una antologia dels seus números musicals més celebrats. Llunt del musical i del ballet va dirigir entre 1964 i 1969 el American Theatre Laboratory, un experiment en el terreny dramàtic que va deixar per a reintegrar-se en el New York City Ballet.

La nova etapa de Robbins en la companyia neoyorquina, que baix Balanchine s'havia convertit ya en una institució cultural de primer orde, es va iniciar en Danses at a Gathering (en), un ballet en un mínim fil argumental —cinc parelles jóvens es reunixen per a ballar en música de Chopin— que es va estrenar el 4 de maig de 1969 en el State Theatre de Nova York. Considerat una peça magistral plena d'atmòsfera i bellea obri una série d'obres de madurea entre les que es poden citar The Goldberg Variations (1971) (mús. Bach), The Four Seasons (1979) (mús. Verdi) o Glass Pieces (1983) (mús. Phil Glass). En morir Balanchine en 1983, Robbins va compartir la direcció artística del New York City Ballet en el seu primer ballarí, Peter Martins fins a 1990, any en que va dimitir del seu lloc. Va retornar una volta més a la companyia en 1995 per a montar West Side Story Suite en els números més famosos del musical. Eixe mateix any va tindre que sometre's a una operació de cor, pero a pesar del seu precari estat de salut encara va crear en 1997 Brandenburg sobre els concerts de Bach, seria la seua última obra.

Robbins i Balanchine

Jerome Robbins va ser un ballarí i coreógraf que comença la seua carrera com a artista ballant en comèdies musicals, mentres que George Balanchine coreografiaba musicals.

En 1938, Balanchine crea les danses de Great Lady i en les quals es trobava Jerome Robbins. En 1940, Jerome Robbins s'unix al American Ballet Theatre, en el qual es convertix en ballarí soliste un any despuix d'haver entrat en la companyia. En 1948 entra en el New York City Ballet, dirigit per George Balanchine, i és en 1950 quan Robbins comença a treballar com a assistent artístic junt a Balanchine. Estos dos coreógrafs tindran una llarga colaboració de 30 anys, en la que sorgiran distintes colaboracions.

Robbins i Balanchine en l'Òpera de París

Dins de la seua llarga trayectòria com a coreógraf, i despuix de la mort de Serguéi Diáguilev, Balanchine va ser invitat a l'Òpera de París per a treballar com a mestre, ya que mantenia un estret víncul en esta degut a que Balanchine tenia un registre més contemporàneu i volia injectar nova energia a la dansa acadèmica, i coreografiar Els Creatures de Prométhée. Pero Balanchine va caure malalt i es va vore obligat a abandonar el proyecte, i és Serge Lifar qui completa la coreografia i es fa càrrec del lloc de Mestre de ballet. ya que es veu obligat a abandonar despuix de la lliberació de París al final de la guerra. No és fins a 1947 que no retorna, per a escenificar tres dels seus #ballet: Apollon musagète, Serenade i Li Baiser de la fée, i per a crear Li Palais de crystal. Este regrés no va durar molt, i solament tornaria en ocasions per a vore els ensajos de les seues obres quan varen entrar en el repertori.

En març de 1974 va ser quan Jerome Robbins, va començar el seu treball dirigint les seues obres junt a Balanchine en el Ballet de l'Òpera de París. El primer dels seus #ballet en ingressar al repertori va ser Scherzo Fantastique.

Robbins i Balanchine: Jone's Beach

George Balanchine i Jerome Robbins colaboren en 1950 junt en Jurriaan Andriessen, un compositor holandés que es trobava en Amèrica en una beca Rockefeller. Este ballet era Jone's Beach i va ser estrenat en el City Center el 9 de març, en els ballarins en trages de bany, donados per la casa Jantzen.

Este ballet estava ambientat en una famosa plaja de moda i consta de quatre escenes: “dumenge”, “salvada d'ofegar-se”, “guerra contra els mosquits” i “perritos calents”. La coreografia mostrava a jóvens d'abdós sexes, en trages de bany, entregats als seus jocs i diversions, prenent el sol i coqueteando uns en uns atres en moviments estilisats.

En la segona escena és a on es concentra l'acció, un pas a dos que un jove salva a una chica a punt d'ofegar-se, fent-li la respiració artificial. Este pas a dos va causar un impacte i un escàndal brutal, pero la seua gran calitat artística i bellea varen acabar per impondre's. Tanaquil Li Clercq i Nicholas Magallanes varen ser els seus intérprets i el restant del repartiment va incloure a Maria Tallchief i Jerome Robbins.

Influència de Balanchine en Jerome Robbins

George Balanchine, Jerome Robbins i John Clifford

Tant Balanchine com Robbins compartien l'amor pel ballet acadèmic i el gust pels musicals i el cine, abdós posseïen un dò per a visualisar la música i traduir-la al moviment. És per això, que totes les traces que caracterisaven a Balanchine com a coreógraf els podem observar en Jerome Robbins i en les seues creacions. També este estil és similar posat a que varen estar units treballant trenta anys, en els que Robbins va poder observar molt de prop com treballava el coreógraf.

Estes traces tan característiques són la musicalidad, la neteja, el virtuosisme en la seua eixecució, la gran rapidea i extrema precisió en els moviments. També caracterisen a estos coreógrafs les curves en les caderes que es proyectaven cap a totes les direccions i les extensions altes.

Una atra traça que caracterisen a estos coreógrafs en el seu estil, és crear coreografies que semblaren improvisades.

Este estil es pot observar en coreografies de Balanchine com Who Cares? i en coreografies de Robbins com en les de West Side Story.

Produccions de Broadway i #ballet notables

Entre les produccions de Broadway i #ballet notables en els que partició Jerome Robbins, es conten:

• 1939 Stars in Your Eyes - musical - actor en el paper de «Gentleman of the Ballet».
• 1939 The Straw Hat Revue - revista - actor
• 1941 Giselle - ballet - ballarina en el paper de «Llauradora»
• 1941 Tres vérgens i un diable - ballet en música de Ottorino Respighi, ballarí en el paper de «Jove»
• 1941 Gala - ballet en música de Serguéi Prokófiev - ballarina en el paper de «Ajudant de cavaller».
• 1944 On the Town - musical - coreógraf i creador de l'idea de l'espectàcul
• 1945 Common Ground - obra de teatre - codirector
• 1945 Interplay - ballet en música de Morton Gould - coreógraf i ballarí
• 1945 Billion Dollar Baby - musical - coreógraf
• 1946 Fancy Free - ballet (reposició) - original representat en el Metropolitan Opera House en 1944
• 1947 High Button Shoes - musical - coreógraf - Premie Tony a la Millor Coreografia
• 1948 ¡Mira, mare, estic ballant! - musical - coreógraf, codirector i creador de l'idea de l'espectàcul
• 1949 Miss Liberty - musical - coreógraf
• 1950 Call Em Madam - musical - coreógraf
• 1951 El rei i yo - musical - coreógraf
• 1951 The Cage - ballet en música d'Ígor Stravinski - coreógraf
• 1952 Interplay - ballet en música de Morton Gould - coreógraf
• 1952 Two's Company - revista - coreógraf
• 1953 Afternoon of a Faun - ballet en música de Claude Debussy - coreógraf
• 1954 The Pajama Game - musical - codirector
• 1954 Peter Pa - musical - director i coreógraf
• 1956 The Concert (or the Perils of Everybody) - ballet en música de Frédéric Chopin - coreógraf
• 1956 Bells Llaure Ringing - musical - director i co-coreógraf en Bob Fosse - co-Nominat al Tony a la Millor Coreografia
• 1957 West Side Story - musical - coreógraf, director - Premie Tony a la Millor Coreografia
• 1958 3 x 3 - ballet en música de Georges Auric - coreógraf
• 1958 New York Export: Opus Jazz - ballet en música de Robert Prince, coreógraf
• 1959 Gypsy - musical - coreógraf i director - nominació al premi Tony a la millor direcció de musical
• 1959 Moves - ballet mut - coreógraf
• 1962 A Funny Thing Happened on the Way to the Forum - musical - assistent de direcció i coreografia sense acreditar
• 1963 Mother Courage and Her Children - obra de teatre - coproductor i director - nominació al Premi Tony a la Millor Obra de Teatre i al Millor Productor d'una Obra de Teatre
• 1963 Oh Doneu, Poor Doneu, Mamma's Hung You in the Closet and I'm Feelin' Baix Sad - obra de teatre - director
• 1964 Funny Girl - musical - supervisor de producció

• 1964 El violiniste en la teulada - musical - director i coreógraf - Premie Tony a la millor direcció de musical i a la millor coreografia
• 1966 The Office - mai es va estrenar oficialment - director
• 1969 Danses at a Gathering - ballet en música de Frédéric Chopin - coreógraf
• 1970 In the Night - ballet en música de Frédéric Chopin - coreógraf
• 1971 Les Variacions Goldberg (ballet) - ballet en música de Johann Sebastian Bach - coreógraf
• 1979 Les quatre estacions (ballet) - ballet en música de Giuseppe Verdi - coreógraf
• 1975 In G Major (ballet) - ballet en música de Maurice Ravel - coreógraf
• 1983 I'm Old Fashioned - ballet sobre l'adaptació de Morton Gould del tema de Jerome Kern - coreógraf
• 1983 Glass Pieces - ballet en música de Philip Glass - coreógraf
• 1989 Jerome Robbins' Broadway - revista - director i coreógraf - Premie Tony a la millor direcció de musical

Premis i reconeiximents

• 1948 – Premi Tony (coreografia) per High Button Shoes.
• 1958 – Premi Award (coreografia) per West Side Story.
• 1961 – Premie Óscar honorífic per les seues coreografies.
• 1962 – Premie Óscar al millor director per West Side Story.
• 1964 – Chevalier dones Arts et dones Lettres.
• 1965 – Premi Tony (coreografia i direcció) per El violiniste en la teulada.
• 1976 – Capezio Danse Award.
• 1981 – Kennedy Center Honors.
• 1988 – Medalla Nacional de les Arts.
• 1989 – Premi Tony (direcció) per Jerome Robbins' Broadway.

Bibliografia

• Altman, Richard (1971). The Making of a Musical: Fiddler on the Roof. Crown Publishers.
• Conrad, Christine (2001). Jerome Robbins: That Broadway Man, Booth-Clibborn. ISBN 1-86154-173-2
• Emmet Long, Robert (2001). Broadway, the Golden Years: Jerome Robbins and the Great Choreographer Directors, 1940 to the Present. Continuum International Publishing Group. ISBN 0-8264-1462-1
• Jowitt, Deborah (2005). Jerome Robbins: His Life, His Theater, His Danse, Simon & Schuster. ISBN 978-0-684-86986-5.
• Lawrence (2001). Danse with Demons: The Life of Jerome Robbins, G.P. Putnam's Sons. ISBN 0-399-14652-0.
• Thelen, Lawrence (1999). The Show Makers: Great Directors of the American Musical Theatre. Routledge. ISBN 0415923468
• Vaill, Amanda (2006). Somewhere: The Life of Jerome Robbins, Broadway. ISBN 978-0-7679-0420-9.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jerome Robbins.