Joan Valls
Joan Valls i Jordà (Alcoy, Alacant, 1 de maig de 1917-26 d'agost de 1989) va ser un poeta espanyol.
Biografia
[editar | editar còdic]Joan Valls i Jordà va nàixer en Alcoy l'1 de maig de 1917. En catorze anys escomença a treballar en l'indústria textil. Al mateix temps, inicia la seua formació autodidacta. La seua vocació com a escritor comença primerenc: en 1934 escriu el sainete satíric Quatre de la terra.
En 1936 publica el seu primer llibre de poemes en castellà, Sol i nervi. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) la seua militància com a republicà determina el seu encarcerament, passant pel camp de concentració que la dictadura franquista va establir en la seua localitat natal.[1] Va ser lliberat en l'any 1940 i, un any despuix, publica el seu llibre de poemes Guirnaldillas del naiximent. A continuació va passar una época de silenci i reflexió, fins que en l'any 1947 publica el seu primer llibre de poemes en valencià: La cançó de Mariola.
En 1952 gana els Jocs Florals de Sueca en el poema Elegia de l'àngel. Un any despuix publica L’home pot ésser àngel, i a continuació Presoner de l’ombra (1955), Grumet a sols (1958) i L’íntim miratge (1959).
Durant la década dels xixanta obté diversos premis per la seua obra lliterària. Guanya el Premi Ciutat de Barcelona en Paradís en blanc (1964), el Ciutat de la Palma en Els roses marginals (1965) i de nou el Ciutat de Barcelona i el Premi Valéncia en Versos a Sara (1967). En 1969 publica Posicions terrenals, que representa un acostament a la lírica realista típica de la década en el context valencià. A principis dels anys setanta apareix Hereu de solituds (1972), un dels poemaris més significatius de la seua producció. A continuació es publiquen Breviari d’un eremita urbà (1975, guanyador del Premie Ausiàs March de Gandia) i Cent serafins (1975).
En 1978 veu la llum Els hores vius, poemari que sintetisa bona part dels seus temes anteriors. Posteriorment apareixen: Temps de saó (1979), Obra poètica (1981, que arreplega la producció fins a finals de 1975), A cavall de la vida (1983, antologia de la poesia escrita entre 1955 i 1969), Sonets de la fita obscura (1984) i Anys i paranys (1985).
Quadern vermell (1986) serà l'últim poemari que publicaria en vida. Joan Valls mor en l'any 1989 quan preparava La rosa rotidiana (que es va publicar póstumamente en 1990).
Obra
[editar | editar còdic]Llibres
- La cançó de Mariola (1947)
- L’home pot ésser àngel (1953)
- Presoner de l’ombra (1955)
- Grumet a sols (1958)
- L’íntim miratge (1959)
- Paradís en blanc (1964)
- Els roses marginals (1965)
- Versos a Sara (1967)
- Posicions terrenals (1969)
- Hereu de solituds (1972)
- Breviari d’un eremita urbà (1975)
- Cent serafins (1975)
- Els hores vius (1978)
- Temps de saó (1979)
- Obra poètica (1981)
- A cavall de la vida (1983)
- Sonets de la fita obscura (1984)
- Anys i paranys (1985)
- Quadern vermell (1986)
- La rosa quotidiana (póstumamente 1990)
- Li Vergur maximun (1989)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hernández de Miguel (2019). Els camps de concentració de Franco, Penguin Random House, pp. 436-437. ISBN 978-84-666-6478-3.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- pàgina dedicada a Joan Valls, de l'Associació d'Escritors en Llengua Catalana. En català, castellà i anglés.
- Entrevista a Joan Valls (1980)
- Joan Valls en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Este artícul conté una traducció derivada de «Joan Valls» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.