Jocs de pau

Jocs de pau és un terme que s'utilisa en la pedagogia del joc per a caracterisar tots els jocs que no tenen guanyadors ni perdedors. Les regles d'estos jocs estan orientades a la cooperació pacífica entre els jugadors i a evitar l'agressió i la competició. Un joc característic dels jocs de pau és el Kin-ball.

Orige

Els jocs de pau són una pràctica relativament nova en l'història dels jocs. El terme genèric va aparéixer per primera volta en la bibliografia sobre el joc dels anys 60 i 70 a raïl de les idees del moviment per la pau. Els jocs de pau es varen desenrollar al mateix temps que el moviment New Games d'Estats Units que pretenia canviar la cultura lúdica dominant. Els creadors pretenien establir un contrast en els jocs de guerra i els jocs deportius competitius, que es consideraven sobrerrepresentados i es caracterisaven per una terminologia específica. El catàlec de jocs estava compost per formes de joc antigues i noves, les quals varen formar el seu propi gènero baix l'idea de pau. Una gran part del repertori de jocs va sorgir a partir dels cridats «menuts jocs», transmesos des de l'Antiguetat i des de l'época dels educadors alemans GutsMuths i Jahn, i que en les noves premisses educatives varen ser reanimats i adaptats. Ademés, despuix dels New Games americans varen sorgir en Alemània atres creacions de jocs com els cridats Neue Spiele.

Característiques

Els jocs de pau tenen una orientació pedagògica i política. Estos jocs perseguien una intenció educativa i pretenien influir en l'actitut general cap als jocs en el sentit de l'idea de pau. Es tractava de crear una nova cultura lúdica que estiguera lliure d'agressions i combats, fomentant jocs sense guanyadors ni perdedors. Estos jocs promovien la diversió en lloc del rendiment i la cooperació en lloc de la competència, evitant aixina la necessitat d'un perdedor.

La nova cultura lúdica es va donar a conéixer en una remugada de publicacions i coleccions de jocs, aixina com a través de la televisió. Ademés, es va estendre a un ampli públic per mig de grans festivals folklòrics i lúdics, pero a penes es posa en pràctica en el joc lliure dels chiquets. L'objectiu principal era acabar en els jocs competitius i agressius com els jocs de lluita i guerra i reunir tant a majors com a menuts de totes les classes socials per a que jugaren junts. Aixina, esta nova forma de joc pretenia integrar als més vulnerables i als discapacitats, que generalment es troben entre els perdedors i aixina ajudar-los a obtindre noves perspectives i a gojar del joc més allà de guanyar i perdre.

Bibliografia

• Frederik Jacobus Johannes Buytendijk: Wesen und Sinn dones Spiels. Berlin 1933
• J. Deacove: Spiele ohne Tränen. 2 Bände, 5. Auflage, Ettlingen 1985.
• Andrew Fluegelman / Shoshana Tembeck: New games. Die neuen Spiele. Band 1, 18. Auflage, Mülheim an der Ruhr 1996, ISBN 3-86072-000-7.
• Andrew Fluegelman: Die neuen Spiele. Band 2, 12. Auflage, Mülheim/Ruhr 1996
• J. Griesbeck: Spiele ohne Verlierer. München 1996
• Terry Orlick: Neue kooperative Spiele. Mehr als 200 konkurrenzfreie Spiele für Kinder und Erwachsene. 4. Auflage, Weinheim und Basel 1996.
• Anita Rudolf, Siegbert A. Warwitz: Spielen – neu entdeckt. Grundlagen-Anregungen-Hilfen. Freiburg 1982.
• Hans Scheuerl: Dones Spiel. Untersuchungen über sein Wesen, seine pädagogischen Möglichkeiten und Grenzen. 11. Auflage, Weinheim und Basel 1990.
• H.P. Sibler o. a.: Spiele ohne Sieger. Ravensburg 1976.

• Siegbert A. Warwitz, Anita Rudolf: Vom Sinn dones Spielens. Reflexionen und Spielideen. 5. aktualisierte Auflage, Schneider, Baltmannsweiler 2021, ISBN 978-3-8340-1664-5.