John Lee Hooker

Erro al crear miniatura:

John Lee Hooker

John Lee Hooker (Clarksdale, Mississipi; 22 d'agost de 1912-Els Alts, Califòrnia; 21 de juny de 2001) va ser un cantant i guitarriste de blues nortamericà. Fill d'un aparcero, va botar a la fama interpretant una adaptació a l'estil de la guitarra elèctrica del Delta blues que va desenrollar en Detroit. Hooker va incorporar a sovint atres elements, com el talking blues i el hill country blues del nort de Mississippi. Va desenrollar el seu propi estil de boogie rítmic, distint del boogie-woogie derivat del piano dels anys 1930-1940. Hooker va ocupar el lloc 35 en la llista de 2015 dels 100 millors guitarristes de Rolling Stone,i ha segut citat com un dels millors vocalistes masculins de blues de tots els temps.

Algunes de les seues cançons més conegudes són "Boogie Chillen" (1948), "Crawling King Snake" (1949), "Dimples" (1956), "Boom Boom" (1962) i "One Bourbon, One Scotch, One Beer" (1966). Varis dels seus últims àlbums, com The Healer (1989), Mr. Lucky (1991), Chill Out (1995), i Don't Look Back (1997), varen ser èxits en les llistes d'àlbums d'Estats Units i el Regne Unit. The Healer (per la cançó "I'm in the Mood") i Chill Out (per l'àlbum) li varen valdre sengles premis Grammy, aixina com Don't Look Back, que li va valdre un doble Grammy a la Millor Gravació de Blues Tradicional i a la Millor Colaboració Pop en Veus (en Van Morrison).

Biografia

Infància i joventut

Va nàixer en una granja prop de Clarksdale, Mississipi, del matrimoni format per William Hooker (1871-1923) i Minnie Ramsey. El seu pare era aparcero i pastor de l'iglésia batista. Va tindre sis germans i quatre germanes.

Sent chiquet, la seua família es va traslladar a una atra granja en una plantació bananero propenca, a on va conéixer als bluesman Snooky Pryor i Jimmy Rogers. En 1928 els seus pares es varen separar i John va ser l'únic germà que va quedar al recapte de la seua mare.

La seua mare es va tornar a casar, esta volta en el músic local de blues William Moore, que va ensenyar a John a tocar la guitarra quan tenia tretze anys. Hooker va relatar posteriorment que gràcies a ell va conéixer, de menut, a llegendes com Blind Lemon Jefferson o Charlie Patton, que anaven de visita a la seua casa.

En 1931 decidix emigrar cap al nort industrial, de la mateixa manera que feyen molts atres negres del sur en aquella época. Primer va recalar en Memphis, a on va viure en casa d'una tia, va treballar en cines locals i va tocar en Robert Lockwood. En 1935 es va traslladar a Cincinnati, a on alternava treballs de limpiabotas o de acomodador en teatres en actuacions en grups de góspel. Despuix d'un periodo en l'eixèrcit, es va instalar en Detroit durant l'II Guerra Mundial, en 1943, a on conseguix una ocupació en l'indústria de l'automòvil, el sòu del qual conseguix completar cantant en bars de suburbis. Allí es va casar dos voltes. En la seua segona dòna, Maude Mathis, va tindre sis fills.

Trayectòria professional

Hooker treballava com a conserge en una acería de Detroit quan va començar la seua carrera discogràfica en 1948, quan Modern Records, en sèu en Los Àngeles, va llançar una demo que havia gravat per a Bernie Besman en Detroit.

La carrera musical de Hooker va escomençar en 1948 quan va conseguir l'èxit en el senzill "Boogie Chillen", cantat en un estil mig parlat que es convertiria en característic. Rítmicament, la seua música era molt lliure, característica que ha segut comuna entre els primers músics acústics de blues de la Delta. El seu fraseado no estava tan nugat als estàndarts de la majoria dels cantants de blues. Este estil informal i incoherent es va ser diluint en l'aparició de les bandes de blues elèctric de Chicago pero, inclús quan no tocava solament, Hooker va mantindre el seu propi sò.

En 1955 va acabar el seu contracte en Modern Records i va ser contractat per la companyia Vee Jay, de Chicago, que va publicar els clàssics Dimples i Boom Boom.

Va mantindre, no obstant, una carrera en solitari, sent sempre popular entre els aficionats al blues i al folk de principis dels anys 1960, lo que li va valdre aplegar també a l'audiència blanca.

Segona etapa

A principis de la década de 1960, el boom britànic del blues va canviar tot: músics anglesos com Alexis Korner, els Rolling Stones, Eric Clapton i John Mayall redescubrieron el blues, ho varen practicar, varen tindre èxit en Estats Units i varen traure de l'oblit a molts músics de blues llegendaris, entre ells Hooker. Gràcies en part a la primera gira del American Folk Blues Festival, en autumne de 1962, el públic europeu, ávido d'autenticitat, li va brindar un triumfo que va deixar atònit inclús a Hooker, acostumat a ser ignorat pel públic blanc d'Estats Units. John Lee Hooker es va fer famós en tot lo món, junt a atres grans músics que acabaven de ser redescubiertos, com Muddy Waters i Howlin' Wolf. En la década de 1970, de la mateixa manera que ells, la seua nova fama li va dur a gravar en varis grups de blues elèctric blanc, com Canned Heat, i va iniciar una exitosa carrera internacional que va durar fins a la seua mort en 2001.

En l'any 1977 John Lee va fer un concert com invitat en Foghat i Paul Butterfield.

En 1980, va interpretar en un suburbi el seu èxit Boom Boom' en la película The Blues Brothers. En consonancia con el seu estil d'improvisació, la seua actuació va ser filmada i gravada en directe, a diferència de moltes películes musicals que utilisaven playback. En 1989 es va unir a atres prestigiosos músics com Carlos Santana i Keith Richards per a gravar l'àlbum The Healer, que li va valdre un Premi Grammy al Millor Àlbum de Blues Tradicional. També va cantar vàries cançons en Van Morrison, entre elles Never Get Out of These Blues Alive, The Healing Game i Cobrixc el Waterfront, i va actuar en ell en l'escenari. En 1996, va anar l'àlbum Chill Out, en el que li varen acompanyar Van Morrison, Santana, Charles Brown, i Booker T. Jones, que va guanyar un Grammy

Un atre èxit, entre tants en la seua carrera, va aplegar en 1989 quan, junt a vàries estreles invitades, incloent a Carlos Santana i la seua banda, Bonnie Raitt, Els Llops, entre uns atres, va gravar The Healer, que va guanyar un Premi Grammy.

Discs com Black Snake (1959), Wednesday Evening Blues (1960) o Birmingham Blues (1963) varen afirmar el seu prestigi a abdós costats de l'Atlàntic. En 1970 es va acostar de nou a les corrents de moda en gravar l'àlbum Hooker ‘n’ Heat en la banda Canned Heat. Hooker va gravar més de 100 discs, i al final de la seua vida, Hooker es va traslladar a Sant Francisco, a on va obrir un club de blues que du el nom del seu major èxit, Boom Boom Room. Va caure malalt en 2001, just abans d'una gira per Europa, i va morir poc despuix, als 83 anys.

Curiositats

• En vàries ocasions va canviar ell mateixa la seua data de naiximent, situant-la entre 1917 i 1923.

Discografia

Àlbums

• 1959 - Folk Blues
• 1959 - House Of The Blues
• 1959 - The Country Blues of John Lee Hooker
• 1960 - Blues Man
• 1960 - I'm John Lee Hooker
• 1960 - That's My Story
• 1960 - Traveling'
• 1961 - John Lee Hooker Sing The Blues
• 1961 - Plays And Sings The Blues
• 1961 - The Folk Lore of John Lee Hooker
• 1962 - Burnin'
• 1962 - Drifting the Blues
• 1962 - The Blues
• 1962 - Tupelo Blues
• 1963 - Don't Turn Em from Your Door: John Lee Hooker Sings His Blues
• 1964 - Burning Hell
• 1964 - Great Blues Sounds
• 1964 - I Want to Shout the Blues
• 1964 - The Big Soul of John Lee Hooker
• 1964 - The Great John Lee Hooker (Japan only)
• 1965 - Hooker & The Hogs
• 1966 - It Serves You Right to Suffer
• 1966 - The Real Folk Blues
• 1967 - Live at Cafè Au Go-Go
• 1968 - Hooked on Blues
• 1969 - Get Back Home (Black & Blue, 1999)
• 1969 - If You Miss'Im I Got'Im
• 1969 - Simply The Truth
• 1969 - That's Where It's At!
• 1969 - Get Back Home (First Issue)
• 1970 - If You Miss 'Im… I Got 'Im
• 1970 - John Lee Hooker on the Waterfront
• 1970 - Moanin' and Stompin' Blues
• 1970 - Hooker 'n' Heat (Recorded Live at the Fox Venice Theatre)
• 1971 - Endless Boogie
• 1971 - Goin' Down Highway 51
• 1971 - Half A Stranger
• 1971 - Hooker'n'Heat/Infinite boogie
• 1971 - I Feel Good
• 1971 - Never Get Out Of These Blues Alive
• 1972 - Detroit Special
• 1972 - Live At Soledad Prison

• 1973 - Born In Mississippi, Raised Up In Tennessee
• 1974 - Free Beer And Chicken
• 1974 - Mad Man Blues
• 1976 - Alone
• 1976 - In Person
• 1977 - Black Snake
• 1977 - Dusty Road
• 1978 - The Cream
• 1979 - Sad And Lonesome
• 1980 - Everybody Rockin'
• 1980 - Sittin' Here Thinkin'
• 1987 - Jealous
• 1988 - Trouble Blues
• 1989 - Highway Of Blues
• 1989 - John Lee Hooker's 40th Anniversary Album
• 1989 - The Detroit Lion
• 1989 - The Healer en Carlos Santana, Bonnie Raitt...
• 1990 - Don't You Remember Em
• 1991 - More Real Folk Blues: The Missing Album
• 1991 - Mr. Lucky en Ry Cooder, Johnnie Johnson, Keith Richards...
• 1992 - Boom Boom
• 1992 - This Is Hip
• 1992 - Urban Blues
• 1993 - Nothing But The Blues
• 1994 - King of the Boogie
• 1994 - Original Folk Blues… Plus
• 1994 - Dimples (Classic Blues)
• 1995 - Alternative Boogie: Early Studio Recordings - 1948-1952
• 1995 - Chill Out
• 1995 - Whiskey & Wimmen
• 1995 - Blues for Big Town
• 1996 - Moanin' the Blues (Eclipse)
• 1996 - Alone: The First Concert
• 1997 - Don't Look Back
• 1997 - Alone: The Second Concert
• 1998 - Black Man Blues
• 2000 - On Campus
• 2001 - Concert at Newport
• 2001 - The Cream (Re-issue)
• 2001 - The Real Blues: Live in Houston 1979
• 2002 - Live At Newport
• 2003 - Face to Face
• 2003 - Burning Hell (Our World)
• 2003 - Roc With Em
• 2003 - Blues is my soul
• 2004 - Jack O' Diamonds: The 1949 Recordings

Recopilatoris

• 1974 - Mad Man Blues (Chess 1951-1966)
• 1987 - Don't Look Back
• 1989 - The Hook: 20 Years of Hits
• 1991 - Hobo Blues
• 1991 - The Chess Masters
• 1991 - The Complete Chess Folk Blues Sessions (The Real Folk Blues/More Real Folk Blues)
• 1991 - The Ultimate Collection 1948-1990
• 1992 - Best Of: 1965-1974
• 1992 - The Ultimate Collection (Universal)
• 1992 - The Vee-Jay Years - 1955-1964
• 1993 - Boom Boom (UK only)
• 1993 - Boogie Man
• 1993 - The Legendary Modern Recordings - 1948-1954
• 1994 - Blues Collection (Boogie Man)
• 1994 - John Lee Hooker (LaserLight)
• 1994 - The Early Years
• 1994 - Wandering Blues
• 1995 - Ret Blooded Blues
• 1995 - The Very Best

Of * 1996 - Blues Legend

• 1996 - Live at Cafe au Go-Go (and Soledad Prison)
• 1997 - His Best Chess Sides
• 1997 - Live In

Concert * 1997 - The Essential Collection

• 1998 - The Best of Friends
• 1998 - The Complete 50s Chess Recordings
• 1999 - Best of John Lee Hooker: 20th Century Masters
• 1999 - This Is Hip [The Best Of]
• 2000 - The Definitive Collection
• 2001 - Born With The

Blues * 2001 - Gold Collection

• 2001 - Legendary Blues Recordings: John Lee Hooker
• 2001 - John Lee Hooker presents his House Rent Boogie (Ace)
• 2002 - Blues Before Sunrise
• 2002 - The Complete - Vol. 1 [Body & Soul]
• 2002 - The Complete - Vol. 2 [Body & Soul]
• 2002 - The Complete - Vol. 3 [Body & Soul]
• 2002 - The Complete - Vol. 4 [Body & Soul]
• 2002 - The Real Folk Blues/More Real Folk Blues
• 2002 - Timeless Collection
• 2003 - Blues Kingpins
• 2003 - Final Recordings - Vol. 1: Face to Face
• 2003 - The Collection 1948-52
• 2004 - Don't Look Back: Complete Blues
• 2004 - The Complete - Vol. 5: [Body & Soul]
• 2005 - The Complete - Vol. 6: [Body & Soul]
• 2006 - John Lee Hooker (Specialty Profiles)
• 2006 - Too much boogie (Blue label)

Películes

• The Blues Brothers on Maxwell Street (Chicago) outside Aretha Franklin's restaurant (1980)
• John Lee Hooker & Furry Lewis [DVD] (1995)
• John Lee Hooker: That's My Story [DVD] (2001)
• John Lee Hooker Rare Performances 1960–1984 [DVD] (2002)
• Menja See About Em [DVD] (2004)
• John Lee Hooker: Bits and Pieces About … [DVD and CD] (2006)