Anar al contingut

José María Soler García

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

José María Soler García (Villena, 30 de setembre de 1905 — íd., 25 d'agost de 1996) va ser un arqueòlec, historiador, investigador, llingüiste i folorista espanyol. És la persona que ha estudiat Villena i la seua comarca en major profunditat i en un major número de camps. Va fundar el museu arqueològic de la ciutat, al que es va donar el nom de Museu Arqueològic "José María Soler" en el seu honor en acabant de que descobrira el Tesorillo del Cabezo Redó i el Tesor de Villena. La Fundació municipal José María Soler,[1] constituïda despuix de la seua mort, té com a missió mantindre el seu llegat cultural i convoca cada any Premis d'Investigació en varis nivells sobre la ciutat i àrea circumdant.[2]

Biografia

[editar | editar còdic]

Va nàixer en 1905, fill d'un advocat villenense. En la seua joventut es va distinguir per la seua participació en vàries activitats culturals, va escriure en la prensa local i va ser director d'un grup teatral d'aficionats. Ya llavors era popular en la ciutat per la seua cultura i coneiximents. Va ingressar en Corregau-vos en 1917 en Madrit i en 1925 va ser destinat en Villena. Durant esta época treballava repartint correu a lo llarc del recorregut del VAY i passava llargues hores en la biblioteca del cassino de Cieza.[3] En 1936 va aplegar a Cap de Correus de Villena. Durant la guerra civil va ser movilisat per l'eixèrcit republicà, encara que només va realisar funciones postals. En tornar a Villena en 1939 se li va desposseir del seu lloc en Correus i se li va encarcerar "per auxili a la rebelió". En novembre de 1939 estava encarcerat en Villena, i el 2 de decembre ingressava en la presó de Monòver procedent del camp de concentració de la mateixa localitat. El 9 de març de 1940 va ser enviat al Reformatori d'Alacant i el 15 de març quedava subjecte a presó atenuada. El 30 de decembre de 1941 va ser detingut novament per la Guàrdia Civil i lloc a disposició de la justícia militar per freqüentar el domicili de Juan Requena Bonastre, a qui es va acusar d'organisar en Villena el Recobre Rojo. A José María Soler també se li va aplicar la Llei de Responsabilitats Polítiques.[4]

És llavors, durant els primers anys de la posguerra i en la ciutat dominada per una minoria triumfadora en la que estava en desacort, quan es reclou en el seu domicili i comença les seues primeres indagacions històriques i arqueològiques. Per a guanyar-se la vida, no obstant, va haver de treballar com a professor d'una acadèmia privada, i posteriorment com contable i cap d'oficina, entre atres chicotetes llabors.[5]

Ademés, va ser croniste i archivero de Villena des de 1950 i també, des d'este mateix any, comissari local d'excavacions arqueològiques. En 1957 va fundar el museu arqueològic en els materials que havia anat recopilant des de 1940. En descobrir, en 1963, primer el Tesorillo del Cabezo Redó i després el Tesor de Villena, se li va designar 'director perpetu' del museu, que va passar a cridar-se en el seu honor Museu Arqueològic "José María Soler". Sempre va permanéixer fadrí i va residir, junt a una germana també fadrina, en la seua mateixa casa natal. Ya des de la década de 1950 va pertànyer a diversos centres i institucions provincials i d'àmbit regional de la Comunitat Valenciana. En 1970 va recuperar de manera simbòlica el seu lloc en Correus, ya que ya s'hi havia jubilat.[5] Va seguir investigant i publicant pràcticament fins a la seua mort, que va ocórrer en 1996. Els seus restants reposen en el Panteón d'Ilustres de Villena.[6]

Trayectòria personal

[editar | editar còdic]

Arqueologia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Entrada del Museu Arqueològic "José María Soler".
Erro al crear miniatura:
Conjunt del Tesor de Villena.
Erro al crear miniatura:
Mapa dels jaciments arqueològics del terme de Villena, la majoria dels quals va descobrir Soldre.

En 1939, despuix de la guerra civil espanyola, Soler va dedicar la major part de la seua activitat investigadora a l'arqueologia de la zona. Durant molts anys va realisar una notable tasca de camp dedicada a la prospecció de la comarca villenense, descobrint poblats i jaciments prehistòrics entre els que destaquen el més antic, la Cova del Cochino, un jaciment de l'época musteriense en el Paleolític mig i l'excepcional poblat de Bronze conegut com el Cabezo Redó, les singulars circumstàncies del quali convertixen en un dels més importants d'esta época en Espanya. No menys de vint jaciments prehistòrics han segut descoberts dins de la comarca villenense per José María Soler i en ells ha efectuat una meritòria llabor d'excavació i estudi, els resultats tangibles del qual poden admirar-se en el Museu Arqueològic. Allí es troben els abundants materials provinents de les troballes i excavacions realisats per ell a través d'una tasca ímproba portada a terme personalment, en l'esporàdic auxili d'algun colaborador i pràcticament sense mijos ni ajudes oficials. La seua principal troballa va ser el Tesor de Villena, trobat en 1963, i que, compost per 66 peces, casi la totalitat d'or, constituïx el tesor de vaixella áurea més important d'Espanya i el segon de tota Europa, només superat pel de les Tombes Reals de Micenas, Grècia.[7]

Publicacions

[editar | editar còdic]

Soler ha escrit varis llibres sobre els seus treballs arqueològics, alguns atres d'investigació històrica o folórica i inclús un diccionari sobre les variants dialectals del castellà en Villena. Ademés, ha pronunciat decenes de conferències i ha escrit centenars d'artículs en periòdics i revistes de molt variada índole, tant a nivellocal com a regional i nacional. Seguix una llista dels seus llibres publicats:[8]

  • Arqueologia
    • 1956. El jaciment musteriense de "La Cova del Cochino" (Villena-Alacant)
    • 1965. El tesor de Villena
    • 1969. L'or dels tesors de Villena
    • 1981. El Eneolítico en Villena
    • 1987. Excavacions arqueològiques en el Cabezo Redó (Villena, Alacant)
    • 1991. La Cova delagrimal
    • 1993. Guia dels jaciments i del Museu de Villena
  • Història
  • Llingüística
  • Música i folore
  • Tema vari
    • 1958. Bibliografia de Villena i el seu Partit Judicial
    • 1976. I Congrés Nacional de Festes de Moros i Cristians
    • 1984. Soldadescas, Comparses i Bous

Condecoracions

[editar | editar còdic]

Entre atres de menor entitat, les distincions més importants que va rebre són les següents:

Ademés, l'Ajuntament de Villena li va dedicar un carrer del centre en 1979. També en Madrit, té una plaça en el seu nom.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. josemariasoler. org/ Pàgina de la Fundació municipal José María Soler
  2. «archive. org/web/20120527135453/http://www. diarioinformacion. com/seccions/noticia. jsp? pRef=2009041700_18_875788__Elda-Fundacion-Jose-Maria-Soler-convoca-premios-investigacion La Fundació José María Soler convoca els premis d'investigació» (en espanyol) (html). Diari Informació. Archivat des d'el diarioinformacion. com/seccions/noticia. jsp? pRef=2009041700_18_875788__Elda-Fundacion-Jose-Maria-Soler-convoca-premios-investigacion original, el 27 de maig de 2012. Consultat el 5 de novembre de 2009.
  3. Soler García. cervantesvirtual. com/FichaObra. html? Ref=14962&portal=127 Autobiografia de José María Soler García (htmlhtml) (en espanyol), Alacant.
  4. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Francisco Moreno Sáez. Universitat d'Alacant (ed.): . Archiu de la Democràcia. Consultat el 2026-03-29.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 ROJAS (2002). De Villena i els Villeneros, 1ª edició (en espanyol), Villena: Apadis, M. I. Ajuntament de Villena i C. A. M.. ISBN 84-607-4789-1.
  6. «archive. org/web/20160303232615/http://www. elperiodicodevillena. com/noticia. asp? idnoticia=63601 Els restants de Soldre seran traslladats al Panteón d'Ilustres». El Periódico de Villena. Archivat des d'el elperiodicodevillena. com/noticia. asp? idnoticia=63601 original, el 3 de març de 2016. Consultat el 30 de novembre de 2009.
  7. boe. es/boe/dias/2003/02/26/pdfs/A07798-07802.pdf Decret 66/2005, d'1 d'abril, pel que es declara Be d'Interés Culturala Colecció Arqueològica del Tesor de Villena
  8. «josemariasoler. org/seccion. asp? idseccion=85 Llegat i obra» (html). Consultat el 30 de novembre de 2009.
  9. El Periódico de Villena. «archive. org/web/20120301120734/http://www. elperiodicodevillena. com/noticia. asp? idnoticia=63125 Presentat el Cançoner de Soler» (en espanyol). Archivat des d'el elperiodicodevillena. com/noticia. asp? idnoticia=63125 original, el 1 de març de 2012. Consultat el 21 d'octubre de 2009.
  10. (2009) «Cançoner Popular de Villena», Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana, Editorial Prensa Valenciana.
  11. 11,0 11,1 11,2 Fundació Municipal José María Soler (ed.): «archive. org/web/20120224041645/http://descargas. cervantesvirtual. com/servlet/SirveObras/soler/01394953155915639191802/023057.pdf José María Soler García. Villena (1905-1996)» (en espanyol) (pdf). Història de Villena: des de la Prehistòria fins al sigle XVIII. Digitalisat per la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Archivat des d'el cervantesvirtual. com/servlet/SirveObras/soler/01394953155915639191802/023057.pdf original, el 24 de febrer de 2012. Consultat el 12 d'agost de 2009.
  12. Montaigne-Preis (ed.): «cervantesvirtual. com/FichaObra. html? Ref=14782&portal=33 Verleihung dones Montaigne-Preises 1982 an Senyor Don José María Soler García, Villena und dones Montaigne-Studienstipendiums an Pedro Marco, Villena, am 11. Dezember 1981 in Madrit» (en alemà i espanyol) (html). Digitalisat per la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2005. Consultat el 3 de decembre de 2009.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]