José María Soler García

José María Soler García (Villena, 30 de setembre de 1905 — íd., 25 d'agost de 1996) va ser un arqueòlec, historiador, investigador, llingüiste i folorista espanyol. És la persona que ha estudiat Villena i la seua comarca en major profunditat i en un major número de camps. Va fundar el museu arqueològic de la ciutat, al que es va donar el nom de Museu Arqueològic "José María Soler" en el seu honor en acabant de que descobrira el Tesorillo del Cabezo Redó i el Tesor de Villena. La Fundació municipal José María Soler, constituïda despuix de la seua mort, té com a missió mantindre el seu llegat cultural i convoca cada any Premis d'Investigació en varis nivells sobre la ciutat i àrea circumdant.

Biografia

Va nàixer en 1905, fill d'un advocat villenense. En la seua joventut es va distinguir per la seua participació en vàries activitats culturals, va escriure en la prensa local i va ser director d'un grup teatral d'aficionats. Ya llavors era popular en la ciutat per la seua cultura i coneiximents. Va ingressar en Corregau-vos en 1917 en Madrit i en 1925 va ser destinat en Villena. Durant esta época treballava repartint correu a lo llarc del recorregut del VAY i passava llargues hores en la biblioteca del cassino de Cieza. En 1936 va aplegar a Cap de Correus de Villena. Durant la guerra civil va ser movilisat per l'eixèrcit republicà, encara que només va realisar funciones postals. En tornar a Villena en 1939 se li va desposseir del seu lloc en Correus i se li va encarcerar "per auxili a la rebelió". En novembre de 1939 estava encarcerat en Villena, i el 2 de decembre ingressava en la presó de Monòver procedent del camp de concentració de la mateixa localitat. El 9 de març de 1940 va ser enviat al Reformatori d'Alacant i el 15 de març quedava subjecte a presó atenuada. El 30 de decembre de 1941 va ser detingut novament per la Guàrdia Civil i lloc a disposició de la justícia militar per freqüentar el domicili de Juan Requena Bonastre, a qui es va acusar d'organisar en Villena el Recobre Rojo. A José María Soler també se li va aplicar la Llei de Responsabilitats Polítiques.

És llavors, durant els primers anys de la posguerra i en la ciutat dominada per una minoria triumfadora en la que estava en desacort, quan es reclou en el seu domicili i comença les seues primeres indagacions històriques i arqueològiques. Per a guanyar-se la vida, no obstant, va haver de treballar com a professor d'una acadèmia privada, i posteriorment com contable i cap d'oficina, entre atres chicotetes llabors.

Ademés, va ser croniste i archivero de Villena des de 1950 i també, des d'este mateix any, comissari local d'excavacions arqueològiques. En 1957 va fundar el museu arqueològic en els materials que havia anat recopilant des de 1940. En descobrir, en 1963, primer el Tesorillo del Cabezo Redó i després el Tesor de Villena, se li va designar 'director perpetu' del museu, que va passar a cridar-se en el seu honor Museu Arqueològic "José María Soler". Sempre va permanéixer fadrí i va residir, junt a una germana també fadrina, en la seua mateixa casa natal. Ya des de la década de 1950 va pertànyer a diversos centres i institucions provincials i d'àmbit regional de la Comunitat Valenciana. En 1970 va recuperar de manera simbòlica el seu lloc en Correus, ya que ya s'hi havia jubilat. Va seguir investigant i publicant pràcticament fins a la seua mort, que va ocórrer en 1996. Els seus restants reposen en el Panteón d'Ilustres de Villena.

Trayectòria personal

Arqueologia

Erro al crear miniatura:

Entrada del Museu Arqueològic "José María Soler".

Erro al crear miniatura:

Conjunt del Tesor de Villena.

Erro al crear miniatura:

Mapa dels jaciments arqueològics del terme de Villena, la majoria dels quals va descobrir Soldre.

En 1939, despuix de la guerra civil espanyola, Soler va dedicar la major part de la seua activitat investigadora a l'arqueologia de la zona. Durant molts anys va realisar una notable tasca de camp dedicada a la prospecció de la comarca villenense, descobrint poblats i jaciments prehistòrics entre els que destaquen el més antic, la Cova del Cochino, un jaciment de l'época musteriense en el Paleolític mig i l'excepcional poblat de Bronze conegut com el Cabezo Redó, les singulars circumstàncies del quali convertixen en un dels més importants d'esta época en Espanya. No menys de vint jaciments prehistòrics han segut descoberts dins de la comarca villenense per José María Soler i en ells ha efectuat una meritòria llabor d'excavació i estudi, els resultats tangibles del qual poden admirar-se en el Museu Arqueològic. Allí es troben els abundants materials provinents de les troballes i excavacions realisats per ell a través d'una tasca ímproba portada a terme personalment, en l'esporàdic auxili d'algun colaborador i pràcticament sense mijos ni ajudes oficials. La seua principal troballa va ser el Tesor de Villena, trobat en 1963, i que, compost per 66 peces, casi la totalitat d'or, constituïx el tesor de vaixella áurea més important d'Espanya i el segon de tota Europa, només superat pel de les Tombes Reals de Micenas, Grècia.

Publicacions

Soler ha escrit varis llibres sobre els seus treballs arqueològics, alguns atres d'investigació històrica o folórica i inclús un diccionari sobre les variants dialectals del castellà en Villena. Ademés, ha pronunciat decenes de conferències i ha escrit centenars d'artículs en periòdics i revistes de molt variada índole, tant a nivellocal com a regional i nacional. Seguix una llista dels seus llibres publicats:

• Arqueologia
  • 1956. El jaciment musteriense de "La Cova del Cochino" (Villena-Alacant)
  • 1965. El tesor de Villena
  • 1969. L'or dels tesors de Villena
  • 1981. El Eneolítico en Villena
  • 1987. Excavacions arqueològiques en el Cabezo Redó (Villena, Alacant)
  • 1991. La Cova delagrimal
  • 1993. Guia dels jaciments i del Museu de Villena
• Història
  • 1948. Crònica de les Festes de setembre de 1948
  • 1969. La Relació de Villena de 1575
  • 1976. Villena: Prehistòria - Història - Monuments
  • 1981-1988. Història de Villena
  • 1993. La colecció numismàtica de José Mª Soler
  • 2006. Història de Villena: des de la Prehistòria fins al sigle XVIII (reed. 2009)
• Llingüística
  • 1993. Diccionari villenero (reed. 2005, 2016)
• Música i folore
  • 1979. El Polifonista villenense Ambrosio Cotes
  • 1986. Cançoner popular de Villena (reed. 2005)
• Tema vari
  • 1958. Bibliografia de Villena i el seu Partit Judicial
  • 1976. I Congrés Nacional de Festes de Moros i Cristians
  • 1984. Soldadescas, Comparses i Bous

Condecoracions

Entre atres de menor entitat, les distincions més importants que va rebre són les següents:

• Premi de Musicologia del CSIC, pel Cançoner popular de Villena (1949)
• Medalla d'Or de Villena (18 de maig de 1973)
• Medalla de Bronze al mèrit en les Belles arts (8 de maig de 1980)
• Premi Montaigne de la Fundació FvS d'Hamburc (1981)
• Nomenament com Doctor honoris causa per l'Universitat d'Alacant (1985)
• Medalla d'Or de la Província d'Alacant (1991)

Ademés, l'Ajuntament de Villena li va dedicar un carrer del centre en 1979. També en Madrit, té una plaça en el seu nom.

Enllaços externs

• josemariasoler. org Fundació José María Soler
• museovillena. com Museu Arqueològic José María Soler
• cervantesvirtual. com/bib_autor/soler/ José María Soler en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes