Juan Cantó Francés
Juan Va cantar Francés, també conegut com Joan Va cantar Francés (Alcoy, 1856 – Madrit, 1903) va ser un compositor i pedagogo musical. Se li considera autor de la primera peça composta especialment per a la festa de Moros i Cristians d'Alcoy.
Biografia
[editar | editar còdic]
Juan Va cantar Francés va iniciar el seu formació musical en el seu pare, el músic[1] Francisco Va cantar. Becat per la diputació d'Alacant, el 1876 es va traslladar a Madrit, per a estudiar en Emilio Arrieta en la Escola Nacional de Música, a on va obtindre els primers premis d'harmonia, composició i piano. Posteriorment, va guanyar la plaça de professor d'harmonia del mateix Conservatori, càrrec a on continuaria fins a la seua mort. Dos dels seus discípuls varen ser el pianiste i compositor vasc Francisco Cotarelo Romans i el compositor i director d'orquesta Bartolomé Pérez Casas, futur catedràtic d'harmonia del Conservatori.
Entre els reconeiximents que va obtindre destaquen els càrrecs dedicats en diverses poblacions, i el Conservatori de Música i Dansa Joan Va cantar d'Alcoy, que s'assenta en un edifici històric a on havia vixcut la família Va cantar. L'Associació de Sant Jorge d'Alcoy li va concedir el premi de música festera Joan Va cantar Francés (2007, edició XLIV); entre els diversos músics que ho han guanyat estan Josep Vicent Egea Insa en 1998 i José Manuel Mogino Martínez en 2004.
La casa natalicia del compositor alcoyà es troba en el edifici en el carrer El Camí 1, en el centre històric d'Alcoy. És un edifici d'estil moderniste obra de l'arquitecte Timoteo Briet Montaud. En la planta baixa es va colocar en 1982 una placa commemorativa que recorda el naiximent en 1856 del compositor.
Obra
[editar | editar còdic]Va ser considerat l'autor del passodoble Mahomet, que és considerada l'obra més antiga feta per a les desfilades de Moros i cristians.[2] Va compondre música simfònica i religiosa: un Poema simfònic, diverses misses, i atres obres per a piano i per a banda. També va ser coautor d'un método de solfeig estudiat en Madrit en 1897.
Llistat d'obres:
- Casa natal de Juan Va cantar Errant Polonesa (1885), para banda.
- Apolo (1894), vals per a piano.
- Aragó i Castella (<1900), para orquesta.
- Mahomet (1882), passodoble festero.
- Missa en do major a dos veus (1899), dedicada a la monja carmelita Constància Va cantar [2]
- L'oblit (1877).
- El pardalot (1886), transcrito per a banda per Camilo Pérez Laporta.
- Pequeñeces (c. 1895), cançó per a piano.
- Poema simfònic (1892).
- Polonesa de concert, per a banda.
- Polaka de concert, per a piano.
- La somrient (1887).
- Rondó (1894), per a piano.
- La rosa (1883), per a veu i piano, lletra de Carmelo Calvo Rodríguez.
- El roser: Salutación a la Verge, cançó de Nadal en lletra d'Esteban de Zafra.
- Sempre bella (1893), polca.
- El turc (1892), passodoble per a banda.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://alcoy.upv.es/apolo/sites/buena/banda/historia.htm
- ↑ Vidal i Vidal (2023). "No hon faré més" Moros, cristians i músics. Una visió completa de la festa., Valéncia: Àrea de Cultura de la Diputació de Valéncia, p. 90. ISBN 978-84-7795-060-8.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Apolinar Brull, Ignacio Agustín Camp, Juan Va cantar, José Falcó, Manuel i Tomás Fernández Grajal, Pedro Fontanilla, Francisco Javier Jiménez Prim, Pablo Hernández, Antonio Plans, Emilio Serrano, Antonio Sos.
- J. Va cantar Un ram de flors : Àlbum de bailables (fàcils per a mans menudes) per a piano Bilbao: Societat Anònima Casa Dotesio, 1901.
Enllaços
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Juan Cantó Francés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.