Juan García Atienza

Juan García Atienza


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escritor, guioniste i director de cine.
Naiximent:	18 de juliol de 1930
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	16 de juny de 2011
Lloc de defunció:	Madrit, Espanya

Juan García Atienza (Valéncia, 18 de juliol de 1930 - † Madrit, 16 de juny de 2011) fon un escritor, guioniste, director de cine i documentaliste valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Juan García Atienza naixqué en la ciutat de Valéncia el 18 de juliol de 1930. Estudià Filologia Romànica en l'Universitat Complutense de Madrit, alternant dits estudis en cursos de cinematografia en l'Escola de Cine, i escrivint crítica cinematogràfica en distintes revistes especialisades. Al poc temps va conseguir una beca de l'Institut de Filmologia de la Sorbona i anà a París, a on es va empapar de tot el cine que s'exhibia en la ciutat en aquell moment.

De tornada a Espanya va escomençar a escriure guions i va treballar com a ajudant de direcció en unes trenta películes, entre elles Sócrates, de Roberto Rossellini.

En l'any 1962 va dirigir la seua única película, Los dinamiteros, un divertit film en blanc i negre basat en el neorealisme italià de films com Rufufú. Los dinamiteros contava les aventures de tres entranyables vells (un dels quals era interpretat per Pepe Isbert) que, farts de la misèria que cobraven cada més de la seua mutualitat, decidixen atracar-la per a donar-se, en els diners obtinguts, els caprichos que mai s'havien pogut donar. La película es va estrenar en 1963, i pese a la seua calitat i als seus indubtables mèrits va passar casi completament desapercebuda per tots.

Durant els anys següents, Atienza va seguir escrivint guions i va afondar en el gènero de la ciència ficció, escrivint innumerables contes i relats curts. En 1967 l'editorial EDHASA li va publicar alguns d'eixos contes en dos volums que es varen titular La màquina de matar i Els viagers de les ulleres blaves, dins de la colecció Nebulae, especialisada en el gènero. També Edicions Acervo li va publicar diversos relats curts i contes, i el nom d'Atienza va començar a sonar fermament entre els entusiastes del gènero.

A principis dels anys 70 fon cridat per Televisió Espanyola per a realisar un programa informatiu diari en la recent estrenada segona cadena. El programa va durar dos mesos solament, pero va servir per a que Atienza entrara en els engranages de la televisió com a colaborador, i al poc de temps es va fer càrrec d'una série de documentals sobre costums ancestrals espanyoles.

Poc despuix, en 1971, va rodar una série anomenada Los paladines, que fon emesa en 1972. Es tractava d'una coproducció de Televisió Espanyola en la televisió alemana, una série d'aventures històrica situada en l'Espanya de la Reconquista i protagonisada per tres hòmens units per l'encert: el fill cristià d'un senyor feudal, un llaurador i un noble musulmà, que sagellen un pacte d'amistat i es comprometen a ser paladins tant de moros com de cristians.

Els documentals de televisió i la pròpia série Los paladines varen servir per a que Atienza fora descobrint una Espanya que estava amagada a la majoria dels espanyols. En el seu deambular filmant llocs apartats i costums ancestrals i mits i llegendes de tot tipo, Atienza va escomençar a acumular abundants senyes sobre templaris, l'Atlàntida, fets malaïts, llegendes populars, el Camí de Santiago, històries de reis i reines, ademés del material suficient per a confeccionar tota una série de guies d'Espanya heterodoxes, des de la guia judeua fins a la de mits i llegendes, aixina com la de recints sagrats, que incloïa una nova visió de l'orige i significat de moltes de les escultures de les nostres catedrals.

L'editorial Martínez Roca va publicar la seua heterodoxa obra, i durant els següents vint anys Juan García Atienza va realisar innumerables viages a lo llarc i ample d'Espanya, recorrent-la casi pam a pam, i va escriure una trentena de llibres sobre eixos temes que li varen proporcionar gran solvència i reputació internacional i la traducció de bona part de la seua obra ad atres idiomes. Hui en dia Juan García Atienza és considerat una autoritat en l'Espanya secreta, esotèrica i màgica, i els seus texts són estudiats en moltes universitats.

Atienza fallí en la ciutat de Madrit el 16 de juny de l'any 2011, als 80 anys d'edat.

Obra[editar | editar còdic]

La forja de un linaje (2009)
El legado templario (2007)
La historia no contada (2007)
La mística solar de los templarios (2005)
Isabel II La reina caprichosa (2005)
Los enclaves templarios (2002)
Regina Beatissima. La leyenda negra de Isabel la Católica (2002)
El cáliz de la discordia (2001)
Diccionario Espasa de la alquimia (2001)
Leyendas insólitas (2001)
El misterio de los templarios (2000)
El compromiso (2000)
Leyendas históricas de España y América (1999)
Caballeros Teutónicos (1999)
Leyendas del camino de Santiago (1998)
La cara oculta de Felipe II (1998)
Fiestas populares e insólitas (1997)
Caminos de Sefarad (1994)
Los peregrinos del Camino de Santiago (1993)
El libro de los dioses (1992)
La ruta sagrada (1992)
Monjes y monasterios españoles en la Edad Media. De la heterodoxia al integrismo (1992)
Guía de la España griálica (1988)
Guía de la inquisición en España (1988)
Guía de la España templaria (1987)
Claves mágicas de la historia (1987)
Guía de las brujas en España (1986)
Guía de los recintos sagrados españoles (1986)
Guía de leyendas españolas (1985)
Guía de los heterodoxos españoles (1985)
Guía de los pueblos malditos españoles (1985)
En busca de la historia perdida (1983 )
Guía de la España mágica (1983)
La gran manipulación cósmica (1981)
La meta secreta de los templarios (1979)
Guía judía de España (1978)
Los supervivientes de La Atlántida (1978) Nota: Albert Slosman escrigué un llibre en el mateix títul i en el mateix any: Les Survivants de l'Atlantide (1978)
Crónica sin tiempo del rey conquistador. Espectáculo teatral concebido para su representación en la Plaza de Monzón (1976)
Los viajeros de las gafas azules (1967)
La máquina de matar (1966)