Anar al contingut

Junta d'Expropiació i Protecció del Patrimoni Artístic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Junta d'Expropiació i Protecció del Patrimoni Artístic[n. 1] va ser un organisme creat al començament de la Guerra Civil Espanyola per decret del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles arts de 23 de juliol de 1936 (Gasseta de Madrit de 25 de juliol), precisat i completat per decret d'1 d'agost del mateix any (Gasseta de Madrit del 2 d'agost). La Junta tenia com a objectiu expropiar i conservar en nom de l'Estat «totes les obres, mobles o immobles, d'interés artístic, històric o bibliogràfic, que en raó de les anormals circumstàncies presents oferixquen, al seu juí, perill de ruïna, pèrdua o deterioració».[2][3][4]

El seu àmbit d'actuació era nacional, encara que disponia de Juntes Delegades d'àmbit local, i obedia a estructura jeràrquica depenent en els primers moments de la Direcció general de Belles arts. Entre les seues actuacions més destacades es troba el trasllat d'obres del Museu del Prat durant la Guerra Civil des de Madrit. Es va dissoldre poc abans de finalisar el conflicte armat en març de 1939. Durant la guerra, en el bando sublevat es va crear el Servici de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional (SDPAN).[5]

Història

[editar | editar còdic]

Creació

[editar | editar còdic]

Per a fer front a les destrucció d'obres d'art ocasionades per l'espontànea crema incontrolada d'iglésies i convents que va acompanyar al esclat bèlic i les expropiacions d'edificis eclesiàstics i palaus de la noblea per partits polítics i organisacions obreres,[6] el Ministeri d'Instrucció Pública, dirigit per Francisco Barnés Salines i el seu director general de Belles arts, Ricardo de Orueta, desbordats per la situació i sense a penes mijos, varen crear el 23 de juliol de 1936, a iniciativa de José Bergamín i l'Aliança d'Intelectuals Antifascista una Junta de moment innominada, oficialisada per un segon decret datat l'1 d'agost de 1936, en el nom de Junta d'Expropiació i Protecció del Patrimoni Artístic.[7][3][8] Tenia com a finalitat l'intervenció directa en palaus, iglésies i atres edificis expropiats en l'objectiu de reconéixer, inventariar i traslladar a depòsits convenientment acondicionats per a la seua conservació els bens d'interés artístic, bibliogràfic o històric que es veren amenaçats per les circumstàncies de la guerra.[9] La Junta es va instalar en el Monasteri de les Descalces Reals i va quedar integrada inicialment per sèt vocals: Ricardo Gutiérrez Abascal, Manuel Sánchez Arques, Luis Quintanilla, Arturo Serrano Plaja, Emiliano Barral, José Bergamín i Carlos Montilla, designat president en la primera reunió de la Junta, celebrada el 28 de juliol. No tots els vocals varen tindre el mateix grau de compromís en les actuacions de la Junta, puix Quintanilla no va assistir a cap de les seues sessions i Bergamín va deixar d'assistir pronte. El número de vocals es va incrementar en cinc l'1 d'agost de 1936.[10]

Actuacions

[editar | editar còdic]

La Junta central actuava a través de diverses comissions —de visita prèvia, d'expropiació, de concienciació i propaganda— i de Juntes Delegades de caràcter local, entre les que va destacar la Junta Delegada d'Expropiació, Protecció i Salvament del Tesor Artístic de Madrit i la seua província, a la que varen pertànyer personalitats de la talla d'Ángel Ferrant, José María Lacarra, Enrique Lafuente Ferrari, Manuel Gómez-Moreno, Diego Angulo Íñiguez, Antonio Buero Vallejo[11] o Antonio Bisquert Pérez.[12] La Junta no va tindre cap participació en la decisió política de traslladar algunes de les més importants obres d'art del Museu del Prat a Valéncia, decisió comunicada al seu subdirector, Francisco Javier Sanchez Cantón, el 5 de novembre de 1936, pero va prendre mides per a protegir les obres al seu càrrec dels bombardejos de l'aviació sublevada i la seua llabor en la protecció del Prat va ser calificada de «perfecta».[13]

En octubre de 1936 va deixar de reunir-se i va ser substituïda per una Junta Delegada d'Expropiació, Protecció i Salvament del Tesor Artístic, per orde ministerial de 15 de decembre.[14] L'orde per la que es creava esta Junta Delegada explicava que, estant la majoria dels vocals en Valéncia al servici del Ministeri, urgía la defensa i salvament del patrimoni artístic localisat en Madrit «contra la barbàrie fascista». Presidida per Roberto Fernández Balbuena, esta Junta, en competència en Madrit, va assumir la tasca d'evacuar a Valéncia els bens artístics amenaçats i, en concret, va assumir el trasllat d'obres del Museu del Prat, comprometent-se per unanimitat a fer-ho solament quan es poguera garantisar la seguritat del trasllat de les obres, degudament embalades i acompanyades per conservadors del museu, a diferència de lo que s'havia fet en les primeres obres evacuades que ho havien segut en condicions precàries.[15] Solament la Junta de Madrit va alçar 935 actes d'expropiació entre el 3 d'agost de 1936, afectant als bens de la família Álvarez de Toledo, i el 2 de març de 1939, acta referida a la colecció Nakens.[16] Per a les obres intervingudes va dispondre de varis depòsits especialment protegits, entre ells el Museu del Prat, el Museu Arqueològic Nacional, les iglésies de Sant Francisco el Gran, Sant Fermín dels Navarresos i Santa Bàrbara, el monasteri de les Descalces i el frontón Jai-Alai.[17]


En abril de 1937 les juntes delegades varen passar a dependre de la Junta Central del Tesor Artístic, presidida per Timoteo Pérez Rubio, dependent a la seua volta del Consell Central d'Archius, Biblioteques i Tesor Artístic, despuix de la creació d'estos organismes el 5 d'abril de 1937 (Gasseta de la República, 19 d'abril).[18] La mida permetia a la Direcció general de Belles arts recuperar el control sobre les juntes delegades que fins a llavors havien funcionat en certa autonomia.[4] Les seues funcions —les mateixes inicialment assignades a la Junta d'Expropiació— i la seua capacitat d'actuar es varen vore dificultades en el curs de la guerra. Profunda repercussió sobre el seu funcionament va tindre el decret reservat de 9 d'abril de 1938 del Consell de Ministres, en Juan Negrín com a president, pel que tot lo relacionat en el patrimoni artístic va passar a dependre del Ministeri de Facenda.[19] La mida, que suponia entregar la presidència de la Junta Central al ministre de Facenda, intranquilizó als membres de la Junta Delegada de Madrit que va començar a desatendre o a retardar en lo possible el compliment de les instruccions que li aplegaven des dels responsables de Facenda, demandant nous trasllats d'obres del Prat i del Monasteri de l'Escorial.[20] En setembre de 1938 les juntes delegades varen sofrir una nova remodelació, colocant-se a la seua front als respectius governadors civils i, entre els vocals, als delegats de Facenda.[21]

Dissolució

[editar | editar còdic]

Finalment, el Consell Nacional de Defensa va acordar per decret de 16 de març de 1939, tornar la Junta Central del Tesor Artístic a la Conselleria d'Instrucció Pública i Sanitat, i tres dies despuix va ordenar la seua dissolució, passant les seues competències a ser eixercitades directament per la Direcció general de Belles arts, en orde de no entregar a ningú els bens conservats sense autorisació del Consell.[22]

En finalisar la lluita els delegats de la Junta Central varen entregar les fiches recopilades i el patrimoni als representants del Servici de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional del bando vencedor. Dissolent-se com a organisme competent.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. Sarah Leggott (2010) [2008]. The Workings of Memory: Life-writing by Women in Early Twentieth-century Spain, Lewisburg: Bucknell University Press, pág. 97
  2. José Álvarez Lopera, «La Junta del Tesor Artístic de Madrit i la protecció del patrimoni en la Guerra Civil» en Art protegit: memòria de la Junta del Tesor Artístic durant la Guerra Civil, pp. 30-31.
  3. 3,0 3,1 Ana Isabel Álvarez Casat, (1998), Defensa i destrucció del Patrimoni històric espanyol durant la guerra civil espanyola en la prensa republicana, Bolletí de la ANABAD, Vol 1, giner-març, issn: 0210-4164
  4. 4,0 4,1 Díaz Flare, Teresa, «Mides per a la protecció del tesor històric durant la Guerra Civil: les juntes d'expropiació i el servici de recuperació artística», en Art en Temps de Guerra, p. 539.
  5. 5,0 5,1 Miguel Cabanyes Bravo, Amelia López-Yarto, Wifredo Ricón García, (2009), Art en Temps de Guerra, CSIC, Pàgina 570
  6. Álvarez Lopera, José, «La Junta del Tesor Artístic de Madrit i la protecció del patrimoni en la Guerra Civil» en Art protegit: memòria de la Junta del Tesor Artístic durant la Guerra Civil, pp. 27-28.
  7. Gasseta de Madrit, 2 d'agost de 1936, artícul 1º, «La Junta creada per Decret del 23 de juliol del present any es denominarà d'Expropiació i Protecció del Patrimoni Artístic».
  8. Álvarez Lopera, José, «La Junta del Tesor Artístic de Madrit i la protecció del patrimoni en la Guerra Civil», Art protegit: memòria de la Junta del Tesor Artístic durant la Guerra Civil, pp. 29-30.
  9. Rebeca Saavedra Arias, (2011 ), La sorte del patrimoni artistico spagnolo durant la Guerra Civile (1936-1939) ideologia, politica i trascendenza del problema, Diacronie: Studi vaig donar Storia Contemporanea, ISSN 2038-0925, Nº. 7, (Eixemplar dedicat a: "Spagna anno zero" la guerra menja soluzione)
  10. Álvarez Lopera, José, «La Junta del Tesor Artístic de Madrit i la protecció del patrimoni en la Guerra Civil», Art protegit: memòria de la Junta del Tesor Artístic durant la Guerra Civil, pp. 30-31
  11. Tusell Gómez, Javier, «El patrimoni artístic espanyol en temps de crisis», en Art protegit: memòria de la Junta del Tesor Artístic durant la Guerra Civil, p. 21.
  12. Álvarez Lopera, José, «El patrimoni artístic espanyol en temps de crisis», en Art protegit: memòria de la Junta del Tesor Artístic durant la Guerra Civil, p. 40.
  13. Álvarez Lopera, José, «La Junta del Tesor Artístic de Madrit i la protecció del patrimoni en la Guerra Civil», Art protegit: memòria de la Junta del Tesor Artístic durant la Guerra Civil, pp. 36-38.
  14. Álvarez Lopera, José, «La Junta del Tesor Artístic de Madrit i la protecció del patrimoni en la Guerra Civil», Art protegit: memòria de la Junta del Tesor Artístic durant la Guerra Civil, p. 38.
  15. Álvarez Lopera, José, «La Junta del Tesor Artístic de Madrit i la protecció del patrimoni en la Guerra Civil», Art protegit: memòria de la Junta del Tesor Artístic durant la Guerra Civil, pp. 39-40.
  16. Díaz Flare, Teresa, «Mides per a la protecció del tesor històric durant la Guerra Civil: les juntes d'expropiació i el servici de recuperació artística», en Art en Temps de Guerra, p. 540.
  17. Díaz Flare, Teresa, «Mides per a la protecció del tesor històric durant la Guerra Civil: les juntes d'expropiació i el servici de recuperació artística», en Art en Temps de Guerra, p. 542.
  18. Álvarez Lopera, «La Junta del Tesor Artístic de Madrit i la protecció del patrimoni en la Guerra Civil» en Art protegit: memòria de la Junta del Tesor Artístic durant la Guerra Civil, p. 42.
  19. Álvarez Lopera, «La Junta del Tesor Artístic de Madrit i la protecció del patrimoni en la Guerra Civil» en Art protegit: memòria de la Junta del Tesor Artístic durant la Guerra Civil, p. 54.
  20. Álvarez Lopera, «La Junta del Tesor Artístic de Madrit i la protecció del patrimoni en la Guerra Civil» en Art protegit: memòria de la Junta del Tesor Artístic durant la Guerra Civil, pp. 55-56.
  21. Álvarez Lopera, José, «La Junta del Tesor Artístic de Madrit i la protecció del patrimoni en la Guerra Civil», Art protegit: memòria de la Junta del Tesor Artístic durant la Guerra Civil, p. 57.
  22. Álvarez Lopera, José, «La Junta del Tesor Artístic de Madrit i la protecció del patrimoni en la Guerra Civil», Art protegit: memòria de la Junta del Tesor Artístic durant la Guerra Civil, pp. 60-61.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>