Anar al contingut

KNM-LT 329

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
KNM-LT 329

KNM-LT 329 i F-LT 1 són els noms de catàlec dels restants fòssils, també coneguts com a mandíbula de Lothagam, de tres molar, solament un en corona, i part de la mandíbula dreta d'un possible mascle adult de Australopithecus anamensis, en moltes discrepàncies, d'un antiguetat que oscila entre 4,2 i 5 millons d'anys, trobats en el jaciment de Lothagam, Kènia,[1] per Arnold Lewis i Bryan Patterson, en 1967 i la descripció del qual va ser publicada en 1970 per B. Patterson et al.[2][3][4][5]

Les inicials KNM del nom corresponen a Kenya National Museum (ara conegut com National Museums of Kenya) i LT al jaciment paleontológico de Lothagam.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Els restants fòssils corresponen a part d'una mandíbula dreta d'un adult, que conserva un molar i part de les raïls d'atres dos.[1][6] «La mandíbula és morfològicament intermija entre els póngidos moderns i A. afarensis».

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'atribució a distints gèneros i espècies ha variat en el temps i en l'aparició de fòssils propencs, havent començat en Australopithecus sp., passant per A. africanus, A. afarensis, A. anamensis i Ardipithecus.[1][7][8]

«...una volta considerats candidats plausibles per a l'estat com els primers homínits (per eixemple, Kramer 1986;[6] Ward i Hill 1987[9]). No obstant, el treball de camp recent ha disminuït la rellevància d'estos fòssils en recuperar mostres d'horisons fa més de dos millons d'anys. No obstant, a pesar de l'aument de les mostres comparatives, estos dos fragments mandibulars seguixen sent difícils de diagnosticar. Ací considerem la morfologia i les mètriques dentals d'estos dos espècimen en comparació a les mostres més grans de homininos del Mioceno i Plioceno primerencs recuperats durant els últims quinze anys. Vàrem demostrar, segons el tamany molar, que KNM-TH 13150 és consistent en el hipodigma de Ardipithecus, mentres que la mandíbula Lothagam no és consistent en Ardipithecus en les seues dimensions molar. Estos resultats tenen importants implicacions biogeográficas i apunten a una filogenia de hominina del Plioceno primerenc més complexa que l'apreciada anteriorment.»
Kissel i Hawks (2005)[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Wood, 2011
  2. «Lothagam mandible fragment» (en anglés). Плейстоценовые гоминиды. Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2017. Consultat el 5 de febrer de 2017.
  3. (1999).Journal of the Geological Society.156
    731-745.doi:10.1144/gsjgs.156.4.0731.
  4. Andrew Hill & Steven Ward(1988).Yearbook of Physical Anthropology.31(59)
    49-83.doi:10.1002/ajpa.1330310505.Consultat el 20 de juliol de 2015.
  5. Vore image de KNM-LT 329.
  6. 6,0 6,1 (1986).American Journal of Physical Anthropology.(70)
    457-473.Consultat el 6 d'abril de 2020.
  7. Klein, 2009, pp. 165-167.
  8. Leakey y Walker, 2003, p. 254.
  9. (1987).American Journal of Physical Anthropology.72(1)
    21–37.doi:10.1002/ajpa.1330720104.
  10. (2015).PaleoAnthropology.
    37–43.doi:10.4207/PA.2015.ART94.Consultat el 6 d'abril de 2020.