KREEP
Es diu KREEP a un tipo de roques llunars; esta designació prové dels components del mateix: potassi (K), terres rares (REE, del anglés: Rare-earth elements) i fòsfor (P).
Actualment es creu que el KREEP representa els últims restants de la cristalisació de l'oceà de magma que existia en els començos de l'història geològica llunar. Grans impactes varen excavar la corfa llunar expulsant el material inferior mesclant-ho en atres enrunes formant breches KREEP.
Indirectament l'orige del KREEP és el resultat de la formació de la Lluna, en a on la teoria més acceptada és que un objecte del tamany de Mart va colisionar en la Terra fa uns 4500 millons d'anys (vejau Teoria del gran impacte). Este impacte va posar una gran cantitat de material en òrbita al voltant de la Terra que per últim es va agregar de nou formant la Lluna. Considerant la gran cantitat d'energia lliberada en este succés, inicialment una gran part de la Lluna hauria estat fosa, formant un oceà de magma casi global. Quan este oceà cristalizó, minerals com olivino i piroxeno haurien precipitat i s'haurien afonat per a formar el mant llunar. En acabant de que la cristalisació va haver progressat en unes tres quartes parts, la plagioclasa anortosítica hauria començat a cristalizar, i per la seua baixa densitat, hauria surat, formant una corfa d'anortosita. Els elements cridats "incompatibles" (és dir, aquells que preferixen la fase líquida durant la cristalisació del magma) s'haurien anat concentrat en el mateix a mida que alvançava la cristalisació, formant un magma ric en KREEP, que hauria quedat intercalado entre la corfa i el mant.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «KREEP» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.