Kaersutita
La kaersutita és un mineral, silicat de sodi, calcio, magnesi alumini i titani, pertanyent al supergrupo dels anfíboles i dins d'ells al grup de la kaersutita. Es va descriure en 1884 per Lorenzen com una espècie mineral, ya que es tractava d'un anfíbol en un contingut elevat de titani, a partir d'eixemplars procedents de Østerfjeld, Qaarsut (abans cridat Kaersut), en la península de Nuussuaq (Groenlàndia). El nom fa referència a la localitat tipo.[1]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La característica química fonamental de la kaersutita, que la diferència d'atres anfíboles, és el seu contingut elevat de titani.[2] Forma una série en la ferri-kaersutita, en la que l'alumini de la posició C3+ de l'estructura està substituido per ferro.[3] Pot aparéixer com a cristals d'un tamany superior als 10 cm, formant xenolitos en roques volcàniques. Estos cristals tenen morfologia senzilla, en les cares irregulars, en aspecte de foses. El mineral és opac en mostres de mà, encara que pot observar-se com traslúcicdo o transparent po microscopía de làmina prima.
Jaciments
[editar | editar còdic]La kaersutita és un mineral relativament freqüent. Apareix en la localitat tipocomo cristals centimétricos inclosos en feldespat en segregació que formen part d'un sill de peridotita que travessa les areniscas del Devónico.[1] En els dics de lamprófidos encaixats en el granit de Panticosa, en Osca (Espanya) es troben cristals de fins a 8 cm.[4] És un mineral relativament freqüent, com xenolitos en roques volcàniques.[5] En el volcà de Fuentillejo, en Ciutat Real (Espanya), es troben cristals de fins a 5 cm, de color negre.[4] Són molt coneguts els eixemplars que apareixen en vàries localitats de la República Checa,i specialment en Vlčí hora, Černošín, districte de Tachov (Pilsen).[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Meddelelser om Grønland, 149, (3), 296.
- ↑ American Mineralogist, 97, 2031–2048.doi:10.2138/am.2012.4276.
- ↑ American Mineralogist: 101, 461-468..
- ↑ 4,0 4,1 Calvo Rebollar, Miguel (2018). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. IX. Silicat., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, pp. 307-310.
- ↑ 5,0 5,1 «Kaersutite. Mindat».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kaersutita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.