Anar al contingut

Kaliborita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Kaliborite.jpg
Kaliborita

La kaliborita és un mineral que pertany a la classe dels borat, i dins d'ella al grup dels hexaboratos. Va ser descrita com una nova espècie mineral a partir d'eixemplars trobats en la mina de Schmidtmannshall, en la conca potásica de Stassfurt, Sajonia-Anhalt, (Alemània),[1] que conseqüentment és la seua localitat tipo. El nom fa alusió a la seua composició química, kali (potassi) i bor.

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La kaliborita és un borat de potassi i magnesi hidratado, de color blanc. Es presenta com a masses cristalines traslúcidas, i com a cristals que rarament superen el tamany milimétrico, formats per la combinació de {100}, {111}, {110}, en les cares generalment en desenroll desigual. És alguna cosa soluble en aigua, i fàcilment soluble en àcit.[2]

Jaciments

[editar | editar còdic]

La kaliborita és un mineral molt rar, present solament en uns pocs jaciments en el món, generalment associada a atres sals potásicas.[3] Ademés d'en la localitat tipo, s'ha trobat en el jaciment de borat conegut com Inder B, en Inder, regió de Atyrau, Kazakhstan, i en atres depòsits de borat d'eixe país.[4] En Espanya es va trobar com a nòduls granudos formats per microcristales d'aspecte cuneïforme, formats per la combinació de {110} i {111}, en el contacte entre silvina i carnalita en la mina Enrique, en Sallent (Barcelona).[5] Per desgràcia, la majoria dels eixemplars que es varen extraure han desaparegut, per la delicuescencia de la carnalita acompanyant.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Chemiker-Zeitung, 13, 1188.
  2. Palache, C., Berman, H. i Frondel, C. (1951). The System of Mineralogy, John Wiley & Sons, p. 367-368.
  3. «Kaliborite. Mindat».
  4. World of Stones, 1, 23-30..
  5. Estudis Geològics, 7, 41-55..
  6. Calp, Miguel (2012). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. V. Carbonat i Nitrat, Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 652-653.