Karibibita
La karibibita és un mineral arsenito (agrupat dins dels òxits en la classificació de Strunz), que va ser descrit com una nova espècie mineral a partir d'eixemplars de löllingita alterada trobats en una pegmatita indeterminada rica en liti procedent de la zona de Karibib, Erongo (Namíbia). El nom procedix del de la localitat tipo.[1]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La karibibita apareix pràcticament sempre com microcristales o capilars extremadament fins, agrupats de forma divergent, constituint esférulas. Presenta color groc anaranjado en les agulles individuals i marró groguenc en la superfície de les esférulas més compactes. És soluble tant en àcit com en álcalis forts.[1] Químicament és un arsenito, en l'arsènic en valència 3. Este mineral és l'únic conegut que té dos aniones distints estructuralment, un formant cadenes i l'atre dímers.[2]
Jaciments
[editar | editar còdic]La karibibita és un mineral rar, format per alteració de arseniuros de ferro, principalment de löllingita, conegut en al voltant d'una vintena de localitats.[3] S'han trobat eixemplars notables en la mina Oumlil, districte de Bou Azzer, província de Uarzazat, Marroc,[4] i també la mina Aigüera, en Belalcázar (Còrdova), Espanya.[5][6] En Chile s'ha trobat en les mines Jote i Veta Negra, en Terra Groga, Copiapó.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Lithos, 6, 265–271.
- ↑ Mineralogical Magazine, 81, 1191-1202..
- ↑ «Karibibite. Mindat».
- ↑ The Mineralogical Record, 38, 345-407..
- ↑ Revista de Minerals, 6 (3), 8-39..
- ↑ «Mina “Aigüera”, no “La nostra Senyora de les Aigüeres”. Belalcázar (Còrdova)». FMF - Fòrum de Mineralogia Formativa.
- ↑ Mineralogical Magazine, 77, 2811-2823..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Karibibita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.