Kathá-sarit-ságara
Kathá-sarit-ságara (L'oceà de rius de llegendes), del sigle XI d. C., és una famosa colecció de mits indis, llegendes populars, faules i contes de fades recopilats per un brahmán sivaísta cridat SomaDeva Bhatta.
- kathāsaritsāgara, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).
- कथासरित्सागर, en escritura devanagari del sánscrito.
- Pronunciació: /katá sarit ságara/.[1]
- Etimologia: kathá: charrada, conversació, faula (a sabiendas fictícia), sarit: ‘riu’, sāgara: ‘oceà’, nomenat aixina pel rei BhaguiRatha en honor al seu fill Sagara.[1]
Autor
[editar | editar còdic]De l'autor solament se sap que el nom del seu pare era RamaDeva Bhatta. L'obra va ser compilada per a l'entreteniment de la reina Suriamati, esposa del rei Anantadeva de Cachemira, que va regnar entre 1063 i 1081.
Composició
[editar | editar còdic]Es compon de 18 llibres, que contenen més de 21 000 versos en 124 capítuls, ademés de seccions en prosa. El història principal és la narració de les aventures de Naravahanadatta, fill d'un llegendari rei Udayana. Un gran número de contes es construïxen entorn a esta història central, lo que la convertix en la major colecció existent dels contes de l'Índia.
El llibre 10 conté còpies del Pancha-tantra, i el llibre 12 conté parts del Vetala-pancha-vimsati, o Baital Pachisi.
Es creu que el Kathá-sarit-ságara deriva del Gunadhya-brijat-kathá, escrit en el dialecte paisachí del sur de l'Índia. També té similituts en un Brijat-kathá sloka-samgraja d'un tal Buddha Swami (de Nepal). De la mateixa manera que el Panchatantra, totes estes faules varen viajar a moltes parts del món.
L'única traducció completa al anglés ―i, al lo menys fins als anys xixanta, l'única traducció completa en qualsevol idioma europeu―[2] és la de Charles Henry Tawney (1837-1922), publicat en dos volums (1300 pàgines en total) en 1880. En 1924, N. M. Penzer, va ampliar considerablement esta informació, en notes adicionals i comentaris, comparant les històries de diferents cultures, i ho va publicar en dèu volums (com una «edició privada solament per a subscriptors»).
Referències
[editar | editar còdic]- Pandit Durgāprasādona, Kāśīnātha Pāṇḍuraṅga Parava (editors): The Kathâsaritsâgara of Somadevabhatta. Índia: The Nirnaya-Sâgara Press, 1889.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Vore l'accepció – sarit-sāgara baix l'entrada kathā, que es troba en el rengló 16 de la segona columna de la pág. 247 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ Serebriakov, Ígor D. (1880): A few thoughts on the Katha Sarit Sagara (‘algunes reflexions sobre el Kathá-sarit-ságara’) en Charles Henry TAWNEY [1880], Nova Delhi: Munshiram Manoharlal, 1993.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kathá-sarit-ságara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.