Katharsis
Katharsis és un mural realisat per Jose Clemente Orozco, va ser creat entre els anys 1934 i 1935. Actualment es troba resguardat com a obra en exhibició permanent del Museu del Palau de Belles arts de Mèxic.[1]
Història
[editar | editar còdic]En 1934, despuix de concloure els murals de la Biblioteca Baker, en el Dartmouth College de New Hampshire, en els Estats Units, José Clemente Orozco va retornar a Mèxic. El 5 d'agost de 1934, Orozco va firmar en Antonio Castro Leal, en aquell llavors cap del Departament de Belles arts de la Secretaria d'Educació Pública, un acort per a realisar una pintura a la fresca en el mur oriente del Palau de Belles arts, en el pis que llavors es denominava "de galeries". Pels problemes d'afonament que sofria el Palau de Belles arts, Orozco decidix no pintar directament en el mur sino sobre un bastidor d'acer revestit d'aram i metal desplegat, capaç de sostindre fermament el aplanado de ciment, calç, arena i pols de marbre que rebria els pigments.[2]
El historiador Justino Fernández, amic del pintor, va anotar en una primera publicació que el mural del pintor no servia, que era desagradable i no reflectia res realment de valor[3] per a ell, pero despuix, en redactar el seu ensaig titulat "Orozco". Forma i idea, que el fòc de la part superior simbolisa la catarsis, i ho cite aixina: “una possibilitat de salvació per mig de la renovació, de la destrucció”: una visió única del que va ser un dels moments històrics més fecundos de l'art mexicà. A partir d'esta interpretació crítica, el mural va aplegar a ser conegut com Katharsis (o La Katharsis).[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Orozco va decidir representar llavors una alegoria sobre la guerra i la desintegració. Per a això va amprar diversos motius, recurrents en la seua obra: la lluita, el caos, la prostitució i les màquines, Fernández va anotar aixina mateix que és a través de la catarsis, representada pel fòc en la part superior, que el home, enfrontat a la civilisació mecanicista, pot aplegar a purificar-se.
La composició caòtica, el dramatisme de l'escena i els colors lluents contrasten en les figures serenes que Rivera té en l'atre extrem de l'edifici.
La naturalea expressionista de l'obra està implícita en el dramatisme i la força de la representació. Obra mestra del pintor mexicà, qui considerava la pintura mural “la més alta, la més llògica, la més pura, perque és per al poble. És per a tots”.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Museu del Palau de Belles arts». Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2012. Consultat el 22 de setembre de 2012.
- ↑ Tibol Raquel, "José Clemente Orozco: una vida per a l'art, Breu història documental", Tercera Edició, Fondo de Cultura Econòmica, p.163-164 ISBN 978-607-16-0160-5
- ↑ Renato Gonzáles Mello, "La Màquina de Pintar" Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Institut d'Investigacions Estètiques, 2008
- ↑ «Museu del Palau de Belles arts - colecciones». Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2012. Consultat el 22 de setembre de 2012.
- ↑ «Museu del Palau de Belles arts». Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2012. Consultat el 22 de setembre de 2012.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Katharsis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.