Anar al contingut

Kechak

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Kecak in Pura Dalem Ubud 1.jpg
Dansa Kechak en el temple Pura Dalem d'Ubud, Bali.
Archiu:Kecak dancers cliffside Uluwatu.jpg
Danzantes kechak en Uluwatu, Bali.
Archiu:Sita captive.jpg
Danzantes kechak cantant front al que interpreta a Ravana.

El kechak (pronunciat /'ke.tʃak/), també conegut com la vora de la mona Ramayana, ketjak, ketjack o ketiak és una dansa balinesa que es va començar a practicar en els anys 1930 principalment per hòmens. Consistix, generalment, en un grup d'aproximadament entre 50 i 150 hòmens que es disponen en forma de círcul o semicírcul, assentats entorn a un líder. Estan uniformats en la vestimenta, en robes a quadros al voltant de la cintura, i a voltes usen flors roges en el cap. El ball consistix en moviments de braços i de tors, acompanyat per cors vocals. Durant la cerimònia, el líder guia els canvis en el moviment i en la vora.

Esta dansa és una representació de la batalla en la que el vánara Jánuman va ajudar al príncip Branca a véncer al malvat rei Rávana segons el Ramayana. El kechak té les seues raïls en una dansa de exorcizaació que induceal trance, cridada sanghyang.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Kechak va ser originalment un ritual de trance acompanyat per un cor masculí. En la década de 1930, Walter Spies, pintor i músic alemà, es va interessar profundament pel ritual mentres vivia en Bali. Ho va adaptar com una dramatizaació, creant els moviments de la dansa a partir dels relats del Ramayana i el sanghyang, per a destinar-se a ser representat davant audiències turístiques occidentals que visitaven l'illa.

Walter Spies va treballar en el ballarí indonesi Wayan Limbak, lo que va ajudar a popularisar la dansa, organisant actuacions de grups balineses en gires internacionals. Estes gires varen ajudar a donar a conéixer el kechak a nivell internacional.

És un possible eixemple de lo que el historiador James Clifford descriu com a part del 'sistema modern d'art i cultura'[2] a on 'Occident o el poder central adopta, transforma i consumix elements culturals no occidentals o perifèrics, mentres es crea 'art, que alguna volta va estar incrustat en la cultura com un tot, en una entitat separada'.[3]

I Wayan Dibia, intérpret, coreógraf i erudit, sugerix, pel contrari, que els balineses ya estaven desenrollant esta forma quan Spies va aplegar a l'illa.[4] Per eixemple, durant la década de 1920, Limbak havia incorporat moviments de la dansa baris en el paper del líder cak. A Spies li va agradar esta innovació, i va sugerir que Limbak ideara un espectàcul basat en el Ramayana, acompanyat per un cor cak en lloc del tradicional gamelán, com hauria segut habitual.[1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Michel PicardSoutheast Àsia Program Publications, Cornell University.49
  2. James Clifford, The Predicament of Culture: Twentieth-Century Ethnography, Literature, and Art (Cambridge i Londres: Harvard University Press, 1988), p. 223. Citedo en Yamashita (1999), p. 178.
  3. Shinji Yamashita. "Review: Michel Picard, Bali: Cultural Tourism and Touristic Culture", Indonèsia, Vol. 67, (abril de 1999), p. 177–182. Southeast Àsia Program Publications, Cornell University.
  4. David W. Hughes, "Review: Kecak: The Vocal Chant of Bali, per I Wayan Dibia", British Journal of Ethnomusicology, vol. 6, (1997), p. 195–195. British Forum for Ethnomusicology.


Referències

[editar | editar còdic]