Kenning

La kenning (plural, kenningar) és una figura retòrica usada en les produccions lliteràries de el IX a XII dels actuals països de Noruega i Islàndia. Té la particularitat de nomenar la cosa per una paraula que la caracterisa per una anècdota (si la kenning es referix a un deu escandinau), reemplaçant la part de la cosa pel tot, o be simplement fent l'associació per contigüitat.

En el nòrdic antic, significa símbol, el fet de nomenar. Està relacionat en el verp nòrdic antic kenna, que significa «conéixer» (com en l'expressió kenna vaig voreð, «nomenar a partir d'alguna cosa»).

En el Háttatal, de Snorri Sturluson, les kenningar es dividixen en tres graus. Al primer se li denomina kenning, al segon tvíkent i al tercer rekit. Una kenning és la part menor constitutiva de les kenningar. Per eixemple, se li pot cridar a la batalla «el fragor dels darts»; o a l'aire, «casa dels pardals». Estos dos casos són kenningar simples. En canvi, en un tvíkent o doblat, s'usa una atra figura retòrica adicional per a doblar a la kenning. Aixina, ««casa de los pájaros»» no se li cridarà a la batalla, sino a la espasa. Quan es continua en més associacions, es diu que és proseguit, o rekit.

Kenningar verdaderes

Dróttkvætt en kenningar verdaderes

Stinn sár þróask stórum; sterk egg frömun seggjum hvast skerr hlífar traustar; hár gramr lifir framla. Hrein sverð litar harða hverr drengr; göfugr þengill — ítr rönd furask undrum— unir bjart snöru hjarta.		Atroces ferides creixen grandement; El seu recio tall tallant als furiosos guerrers els raja els durs escuts; El caudillo viu en glòria. El seu refulgente espasa enrogix més cada home valent; Gran el senyor — el seu excelent blasón ple de tajos— goja feliç en el seu atrevit cor.

Les sannkenningar o kenningar verdaderes es referixen a les paraules que es recolzen en alguna cosa que és adequat. Snorri propon esta aliteración para ejemplificar les kenningar verdaderes. Senyala que en cada vers hi ha dos kenningar verdaderes. En la primera llínea és una kenning verdadera perque en cridar atroces a les ferides, es referix a les ferides grans. A partir del segon vers, s'accentua l'us del epítet i de la metonímia en les kenningar: se li diu recio al tall, brau als guerrers. En el quarto es diu gran al rei i gloriosa a la seua vida. Despuix se li crida refulgente a l'espasa, i més a la sanc. Totes estes kenningar apareixen com a verdaderes, perque són certes i creibles, com si se li nomenara.

Les kenningar verdaderes tenen tres graus. El primer és la mateixa kenning verdadera, el segon es diu stuðning i el tercer és el tvíliður. La kenning stuðning o de reforç és una kenning verdadera a la que se li afig una atra paraula verdadera més.

Referència bibliogràfica

• Luis Lerate de Castro (1993). Poesia antic-nòrdica; antologia (sigles IX-XII), Madrit: Aliança Tres. ISBN 84-206-3273-2.
• Snorri Sturluson (1987). Texts mitològics de les eddas, Madrit: Miraguano Edicions. ISBN 84-85639-91-X.
• Jorge Luis Borges (1980). Nova antologia personal: les kenningar, Editorial Bruguera. ISBN 84-02-06704-2.