Anar al contingut

Kepler-62

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Kepler-62f with 62e as Morning Star.jpg
Kepler-62

Kepler-62 és una estrela llaugerament més freda i més chicoteta que el Sol en la constelació de Lyra, situada a 1200 anys llum de la Terra. Es troba dins del camp de visió del satèlit Kepler, que complix la missió Kepler de la NASA per a detectar planetes que poden transitar les seues estreles. El 18 d'abril de 2013 es va anunciar que l'estrela té cinc planetes, dos dels quals, Kepler-62i i -62f, són possibles planetes sòlits dins de la zona habitable de l'estrela.[1][2][3]

Nomenclatura i història

[editar | editar còdic]
Archiu:LombergA1024.jpg
Zona de busca de la missió Kepler en la Via Làctea.

Els seus planetes varen ser descoberts per la missió Kepler de la NASA, una missió encarregada de descobrir planetes en trànsit al voltant de les seues estreles. El método dels trànsits que la Kepler utilisa implica la detecció de caigudes en la lluentor de les estreles. Estes caigudes en la lluentor es poden interpretar com a planetes les òrbites dels quals passen front a la seua estrela des de la perspectiva de la Terra. El nom de Kepler-62 es deriva directament de la Missió Kepler: és l'estrela de 62 ª en planetes confirmats descoberts per Kepler. Els planetes es nomenen per orde alfabètic, seguint l'orde cronològic del seu descobriment: b, c, d, i i f, designació que s'afigen al nom de la seua estrela mare.[4]

Característiques

[editar | editar còdic]

Kepler-62 és una estrela de tipo K, en aproximadament el 69 % de la massa i el 62 % del radi del Sol. Conta en una temperatura superficial de 4925 K i una edat de sèt mil millons d'anys. En comparació, el Sol té prop de 4600 millons d'anys i una temperatura superficial de 5778 K.[5] La magnitut aparent o lluentor de l'estrela, des de la perspectiva de la Terra, és de 13,8. Per lo tant, no pot ser observada a simple vista.[6]

  1. Science Express.doi:10.1126/science.1234702.Consultat el 18 d'abril de 2013.
  2. «NASA's Kepler Discovers Its Smallest 'Habitable Zone' Planets to Dona't». NASA. Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2020. Consultat el 18 d'abril de 2013.
  3. «[1]». Consultat el 18 d'abril de 2013.
  4. Plantilla:Cite arxiv
  5. Fraser Cain. «How Old is the Sun?». Universe Today. Consultat el 19 de febrer de 2011.
  6. «SIMBAD data base». Centre de Données astronomiques de Strasbourg. Consultat el 18 d'abril de 2013.

Referències

[editar | editar còdic]