Klockmannita
La klockmannita és un mineral, seleniuro de coure, que va ser descobert en eixemplars procedents de la mina Les Asperezas, cerro Cacho, Vila Castelli, departament de General Lamadrid , La Rioja Province (Argentina). El nom és un homenage a Friedrich Ferdinand Hermann Klockmann, professor de mineralogia en l'escola tècnica superior de Aachen (Alemània).[1]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La klockmannita és a l'anàlec de seleni de la covellina (que conté sofre) i l'anàlec en coure dels seleniuros achavalita (de ferro) , freboldita (de cobalt) i sederholmita (de níquel). Apareix en molts casos a escala microscòpica, disseminada en atres sulfur. En els jaciments de cerro Cacho es troba en forma massiva o com agregats tabular d'aspecte palmeados.[2] Té aspecte i lluentor metàlica en fractura fresca, pero que es empaña ràpidament a l'aire. Somés a les condicions de l'ambient exterior, es oxida en rapidea, formant minerals secundaris, entre ells calcomenita.
Jaciments
[editar | editar còdic]La klockmannita apareix en jaciments hidrotermales, associada freqüentment a umangita i a clausthalita.[2] És un mineral rar, conegut en unes setanta localitats en tot lo món.[3] Ademés d'en la localitat tipo, es troba en vàries mines més en la Serra de Cacho i en atres llocs en La Rioja (Argentina).[2] També es troba en eixemplars significatius en la mina Bukov Rožná, districte de Žďár nad Sázavou , Vysočina (República Checa).[4]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Klockmannita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.