Krestintern
La Internacional Llauradora (rus: Крестьянский Интернационал), coneguda més habitualment per la seua abreviatura russa Krestintern (Крестинтерн), va ser una organisació internacional de llauradors formada per l'Internacional Comunista en octubre de 1923. L'organisació va pretendre conseguir relacions de front unit en els partits llauradors radicals d'Europa de l'Est i Àsia, sense alcançar èxit. En fracassar en alvançar despuix d'importants iniciatives en Bulgària, Yugoslàvia i China en els anys 20, l'organisació va ser suspesa a finals de la década. La també cridada Internacional Llauradora Roja va ser formalment dissolta en 1939.
Història organisativa
[editar | editar còdic]Orígens
[editar | editar còdic]L'idea d'una Internacional Llauradora Roja és habitualment atribuïda al comuniste polac Tomasz Dąbal, exmiembro del Partit Llaurador Polac i representant electe al Parlament polac. El 19 de juny de 1923, Dąbal va publicar un artícul en el diari Pravda, orgue oficial del Partit Comuniste de l'Unió Soviètica, advertint sobre el creiximent de la popularitat dels partits polítics llauradors, particularment en Europa oriental, i argumentant que eixes organisacions podrien aportar terreny fèrtil per a sembrar les idees comunistes entre el campesinado. Dąbal sugeria que l'Internacional Comunista devia formar una organisació tal que facilitara l'establiment d'activitats polítiques de front unit entre els partits comunistes i els partits llauradors d'Europa.[1]
La Comintern ya havia establit organisacions similars per als moviments jovenil i sindical, l'Internacional Jovenil Comunista (KIM) i l'Internacional Sindical Roja (Profintern), respectivament, favorint l'idea de formar una organisació similar per als llauradors. En la pro-llauradora Nova Política Econòmica en ple desenroll en la Rússia soviètica, l'idea d'una organisació internacional de llauradors ràpidament va guanyar terreny institucional.
Fundació
[editar | editar còdic]
L'Internacional Llauradora Roja va ser creada en un congrés fundacional celebrat en Moscou del 10 al 16 d'octubre de 1923. A esta reunió varen assistir 158 delegats, procedents de 40 països, en una majoria de participants representant països d'Europa oriental i Àsia. La reunió va establir un orgue de govern comparable al Comité Eixecutiu de l'Internacional Comunista, conegut com a Consell Llaurador Internacional. Es varen celebrar dos sessions plenàries rellevants d'este consell, la primera en octubre de 1923 i la segona en novembre de 1927. El líder formal de la nova organisació en el moment de la seua formació va ser Aleksandr Smirnov, encara que Dąbal apareixia com a portaveu públic dirigent de l'organisació. Smirnov va permanéixer com a cap fins a 1928. En eixe any va ser reemplaçat pel comuniste búlgar Vasil Kolarov, veterà dirigent de la Comintern. Kolarov va eixercir el càrrec de president d'un nou orgue de govern conegut com a Comité Eixecutiu de la Krestintern.[1]
Activitats
[editar | editar còdic].jpg)
La Krestintern va buscar inicialment construir una causa comuna en l'Unió de Llauradors Búlgars, una organisació fundada en l'exili en Yugoslàvia per dos exministres del Govern d'Alejandro Stamboliski despuix del seu derrocament per un colp d'Estat militar en juny de 1923. Un d'estos ministres, K. Todorov, va viajar a Moscou a principis de giner de 1924, a on va conduir negociacions en Georgi Dimitrov i Vasili Kolarov de cara a una acció conjunta entre la seua organisació i el Partit Comuniste Búlgar per al derrocament del recent impost règim d'Alejandro Tsankov. Els comunistes búlgars varen intentar sense èxit que Todorov alineara la seua organisació en la recent establida Krestintern; per la seua banda, Todorov va intentar obtindre diners i armes per a utilisar-los contra el Govern de Tsankov. La Comintern va aportar una miqueta de diners, pero ni l'Unió de Llauradors es va integrar en la Krestintern ni va haver un canvi de règim en Bulgària.[2]
La Krestintern va fracassar àmpliament en la seua tasca de reunir i movilisar als partits polítics llauradors no comunistes per a fer alvançar els objectius comunistes i només va ser capaç d'atraure a un chicotet número de grupúsculos fraccionales, molts d'ells freqüentment creacions artificials dels propis partits comunistes nacionals. L'única excepció a esta regla va ser la breu i nominal afiliació del Partit Llaurador Popular Croata liderat per Stjepan Radić en 1924 despuix d'una visita a Moscou.[1] Este adheriment va tindre, en opinió del historiador E. H. Carr, menys que vore en el comunisme que en les aspiracions nacionals de les comunitats ètniques no sèrbies de Yugoslàvia.[3]
Les estretes relacions entre l'organisació de Radić i els soviètics varen dur a l'illegalisació del Partit Llaurador Croata i la seua publicació oficial, la revista Radnik (El Treballador), va anar oficialment prohibida el 12 de juliol de 1924. El periòdic va continuar sent publicat illegalment durant un curt periodo abans de cessar la seua activitat a finals de setembre d'aquell any.[4]
Radić va ser encarcerat als pocs mesos de la seua tornada a Yugoslàvia i el Comité Central de l'ara illegal Partit Llaurador es va afanyar a renunciar al seu aparentment imprudent decisió d'afiliar-se a Moscou.[5] En lloc de reforçar la posició política de la seua organisació, el flirteo de Radić en l'Internacional Llauradora Roja semblava haver anat massa llunt com per a provocar la seua desaparició. Quatre mesos despuix de la seua eixida de presó en juliol de 1925, Radić i el seu partit es varen adherir a la monarquia i la Constitució yugoslavo i es varen unir al Govern. El Partit Comuniste de Yugoslàvia va afirmar que Radić havia comés una «capitulació vergonyosa».[6] L'estratègia de front unit de la Krestintern havia fracassat.
La Krestintern publicava un orgue oficial anomenat L'Internacional Llauradora per a propagar les seues visions polítiques.[1] La publicació va ser llançada en abril de 1924 i incloïa artículs del comuniste japonés Sen Katayama i del vietnamita Nguyễn Ái Quốc (Ho Chi Minh), emfatisant l'objectiu de la nova Internacional de construir un moviment agrari radical en Àsia aixina com el seu pla de tendir ponts en els partits llauradors d'Europa oriental.[7]
En 1926, la Krestintern va intentar ajudar a l'establiment de relacions de cooperació entre el Partit Comuniste de China (PCCh) i el Kuomintang liderat per Chiang Kai-shek. El Presidium del Consell Llaurador Internacional, la cúpula de la Krestintern, va editar una carta oberta al Kuomintang i la seua secció llauradora a finals d'abril d'aquell any, expressant la seua confiança suprema en tal organisació com «el centre que agrupa, unix i organisa a totes les forces revolucionàries contra la pressió dels reaccionaris i imperialista».[8] Chiang va rentabilisar estes relacions en ajuda soviètica i una llista de membres del Partit Comuniste,[9] recursos que usaria més tart en els seus esforços parcialment exitosos per a aniquilar a el PCCh en la Matança de Shanghái de 1927. Les activitats de la Krestintern en China varen provar de nou l'ineficàcia d'esta organisació per a fer alvançar els interessos polítics de la Comintern. També en 1926 la Krestintern va crear una institució d'investigació en Moscou per a l'estudi dels problemes agraris i la publicació de llibres sobre estos assunts, coneguda com a Institut Agrari Internacional.[10] Esta subdivisió de l'Internacional Llauradora va continuar existint durant varis anys a pesar de la dissolució de la seua organisació mare, publicant obres fins a 1942, quan l'invasió alemana en la Segona Guerra Mundial va obligar a la seua clausura.[1]
Últims anys i dissolució
[editar | editar còdic]El periodo de moderació pro-llauradora encapçalat per la Nova Política Econòmica va aplegar a un abrupte final en 1928, marcat per una tornada a la «prodrazvyorstka» en un intent per aliviar la crisis de gra d'aquell any. Els sérios esforços per alvançar cap a un front unit en el campesinado a través de l'Internacional Llauradora Roja semblaven haver segut abandonats en aquell moment, encara que l'organisació va permanéixer nominalment funcional durant prop d'una década més. En 1930 va ser inaugurada una nova organisació agrària comunista denominada Comité Llaurador Europeu en Berlín. Com va ocórrer en l'Internacional Llauradora, este grup va fracassar en el seu disseny per a atraure a les organisacions llauradores cap a les banderes comunistes. La crua brutalitat de la colectivización forçosa, seguida d'un colapse agrari i una hambruna massiva en 1932-1933 bàsicament varen terminar en qualsevol oportunitat per al restabliment de la cridada «smychka» («colaboració») entre el moviment comuniste d'orientació urbana i el campesinado en els següents anys.
Reunions internacionals
[editar | editar còdic]| Reunió | Lloc | Data | Notes |
|---|---|---|---|
| Congrés fundacional | Moscou | 10-16 d'octubre de 1923 | Varen assistir 158 delegats de 40 països. |
| Primer Ple del Consell Llaurador Internacional | Moscou | Octubre de 1923 | |
| Segon Ple Ampliat del Consell Llaurador Internacional | Moscou | 9-?? d'abril de 1925 | Varen assistir 78 delegats de 39 països. |
| Segon Congrés | Moscou | Novembre de 1927 | |
| Tercer Ple del Consell Llaurador Internacional | Moscou | Novembre de 1927 |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Graeme Gill, «Peasant International», George Jackson i Robert Devlin (eds.), Dictionary of the Russian Revolution. Westport, CT: Greenwood Press, 1989, pp. 435-436.
- ↑ E. H. Carr, A History of Soviet Russia: Socialism in One Country, 1924-1926: Volume 3, Part 1. London: Macmillan, 1964, p. 209.
- ↑ Carr, Socialism in One Country vol. 3, pt. 1, p. 227.
- ↑ Carr, Socialism in One Country vol. 3, pt. 1, p. 228.
- ↑ Carr, Socialism in One Country vol. 3, pt. 1, p. 401.
- ↑ Carr, Socialism in One Country vol. 3, pt. 1, p. 405.
- ↑ Carr, Socialism in One Country vol. 3, pt. 2, p. 615.
- ↑ Carr, Socialism in One Country vol. 3, pt. 2, pp. 784-785.
- ↑ Carr, Socialism in One Country vol. 3, pt. 2, p. 785.
- ↑ Carr, Socialism in One Country vol. 3, pt. 2, p. 956.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Krestintern» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.