Kuchi

Un gos Kuchi en Kabul.

Kuchi (Sage kuchi en idioma dari, De Kochyano Spai en idioma pastún -gos dels nómades-) és una raça afgana de gos moloso de pastoreig que pren el seu nom del poble Kochi d'Afganistan.

És també un gos de guàrdia que seguix als nómades protegint caravanes i raberes d'ovelles, cabres, camellos i atres ganados de llops i lladres. Es troba en les regions centrals d'Afganistan i afores del país en Àsia central. Este gos de montanya, compartix genètica en el Pastor d'Àsia Central.

És difícil d'identificar ya que es troba totalment associat en la vida nómada en regions remotes i montanyoses a on no s'utilisen tècniques de crío occidentals. La guerra i inestabilitat general en la regió també ha afectat al poble nómada kuchi: molts dels seus membres s'han assentat al voltant de les ciutats, lo que ha creat una gran oportunitat per a la raça Kuchi de creuar-se en unes atres. No hi ha cap entitat organisadora canina en Afganistan i alguns eixemplars d'estos gossos han segut exportats a Europa.

Tamany

Tenen un tamany imponent, en un cos poderós i ossos pesats. L'altura a la creu de les femelles és de 74 cm a 84 cm, en un pes de fins a 80 kg. Els mascles medixen 81 cm a 90 cm a la creu i pesen de 75 a 90 kg.

Variants i tipos

Els gossos d'esta raça poden dividir-se en tres grups: Tipo montanya, tipo estepa i tipo desert.

• Els kuchi tipo montanya tenen ossos llarcs i un mant gros molt apropiat per a la vida en les regions montanyoses del Pamir. Es troben en les majors altituts, llocs en molta humitat i temperatura extrema.

• Els kuchi tipo estepa tenen una construcció més llaugera en pèl de llongitut mija a llarga. Són més ràpits i àgils en terrenys plans que la varietat de montanya i pot dir-se que es caracterisen per tindre un semblant similar al mastín combinat en hàbits de gos pastor.

• Els kuchi tipo desert representen una variant més fàcil de trobar en les planures desérticas en poca vegetació i clima més càlit. Tenen una altura mija, en un mant de llongitut curta a mija en un mant interior gros i lanudo durant l'estació freda. Posseïx característiques dels dos tipos anteriors, especialment respecte a l'estructura del seu cap.

Una atra forma de classificació és entre tipo lleó (Djence Sheri) o tipo tigre (Djence Palangi). Esta divisió sol aplicar-se sobretot a Kuchis tipo desert, encara que és important saber que cada una de les variants regionals mostren característiques existents també en atres tipos.

• Els kuchi tipo lleó tenen una construcció més pesada, en caps més grans i pit més profunt. El seu mant és més gros i tenen una altura mija en un cap major, semblada a la d'un orso.

• Els kuchi tipo tigre tenen un porte més atlètic, en un mant més fi i un cap més estilisat, en forma de falca. Estan més relacionats en els de kuchi tipo estepa.

La diferència entre estos dos últims tipos pot vore's en la forma en la que es mouen. Els de tipo lleó són més majestuosos en moviment, semblant orgullosos gràcies a que duen el cap ben empinat quan van.

Els de tipo tigre tenen una forma d'anar més pareguda als gats, en el cap al mateix nivell que el cos i fent que les seues pates davanteres pivoten una miqueta cap a dins en caminar, córrer o botar.

Abdós tipos són extremadament àgils, en una gran velocitat i tenacitat en córrer o atacar.