Kurmá-purana

El Kurmá-purana és el quinzé dels díhuit majapurana (grans llegendes), un gènero de texts religiosos hindús.

• kūrmapurāṇa, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).
• कूर्मपुराण, en escritura devanagari del sánscrito.
• Pronunciació: /kurmá puraná/.
• Etimologia: ‘el història antiga de [l'avatar] Tortuga’
  • Kurmá (‘tortuga’): l'encarnació tortuga del deu Visnú.
  • puraná: lo antic, llegendes antigues.

Conté els detalls sobre l'encarnació del deu Kurmá (l'avatar tortuga).

Els hinduistas creuen que va ser narrat directament pel deu Visnú a el sabio volador Nárada Muni, Nárada li va recitar este text a Sutá Goswami, qui a la seua volta ho va narrar al grup de ascetas que realisaven un sacrifici en el bosc Naimisa Arania.

Contingut

Les edicions impreses d'este text es dividixen en dos bhagas (parts): el Purva-bhāga (de 53 capítuls) i el Uttara-bhaga (de 46 capítuls).

Segons el Nárada-purana (1.106.1-22), el Kurma-purana constava originalment de quatre samhitas (seccions):

• Brahmi-samjita, que seria el text actualment conegut, de 6000 slokas o versos.
• Bhagavatí-samjita, actualment desaparegut, de 4000 slokas i dividit en cinc padas o subseccions; per això era conegut com Pañchapadī [‘cinc subseccions’]). S'ocupava dels deures dels brahmanes (sacerdots i polítics), chatrías (guerrers i governants), vaisias (comerciants i ganaders), shudrás (esclaus) i les castes mesclades.
• El Saurí-samjita, que tenia 2000 slokas i estava dividit en sis padas sobre els sis actes de màgia:
  • santi
  • vaśīkaraṇa
  • stambhana
  • vidveṣaṇa
  • uccāṭana
  • māraṇa.
• El Vaisnavi-samjita, que tenia 5000 slokas i estava dividit en quatre padas que tractaven el moksa dharma (les regles per a la lliberació espiritual).