L'aguasil endemoniado
L'aguasil endemoniado és el segon dels Somis de Francisco de Quevedo. Va ser escrit en 1606 o 1607 i va ser publicat en 1610. La seua versió expurgada es va publicar en 1631 en el nom de L'aguasil alguacilado, dins dels cridats Joguets de la chiquea.
Anàlisis
[editar | editar còdic]A diferència del Juí, esta sàtira és la primera presentada en forma de discurs o coloqui entre un interlocutor i el Diable.[1] El llicenciat Calabrés, sacerdot hipòcrita i realisador d'exorcisme, és l'atre personage del Aguasil.[2] Intenta repetidament exorcizar al dimoni que ha posseït a l'aguasil, encara que no té molt èxit. Per a Crosby, Calabrés representa a tots aquells que callen la veritat,[3] ora per por, ora per velar els seus interessos. El mateix Quevedo, per temor a la repressió ideològica, es va negar a publicar tal com molts dels seus escrits.[4]
El ocelote Calabrés, clerc d'alt ranc en l'Espanya dels Felipes, personifica la sàtira janglona i àcida que Quevedo realisa contra l'enorme poder de l'Iglésia espanyola.[5] La sàtira és molt atrevida, ya que durant la paròdia de l'exorcisme Calabrés manté una conversació personal i directa en l'esperit maligne, cosa prohibida específicament pel Rituale romanum.[6]
En l'Iglésia de Sant Pedro el Vell de Madrit Quevedo situa l'acció del Aguasil. En este context físic es traslucen vàries implicacions socioculturals de l'obra, com la crítica a les superstició populars que atribuïen als dimonis tots els mals de la societat. Quevedo coneixia be este fenomen i a lo llarc de la seua obra ho ridiculisa i fa vore obsolet i passat de moda.[7] L'elecció de l'iglésia de sant Pedro el Vell com a vehícul per a narrar l'obra no és casualitat: des de mediats de el XVI circulava una llegenda popular que otorgava facultats sobrenaturals a una campana que va estar en la torre mudéjar de Sant Pedro fins a 1567.[8] Situar un exorcisme en dit lloc és una alusió encoberta al poder de la campana, que protegia contra els rajos i els dimonis.[9] Calabrés representa una realitat molt comuna en l'Espanya de Quevedo: religió i creències supersticioses com a element fonamental d'una societat regida per l'Iglésia. l'Inquisició, representada pel seu sant patró —sant Pedro Màrtir—, era omnipresent en tots els aspectes del país i eixercia una influència massa poderosa que Quevedo intenta retratar en el seu discurs.[10]
Calabrés acusa al diable de mentir i posa en dubte la veracitat de les seues paraules, escudant-se en les numeroses condenes que la religió ha llançat contra ell a lo llarc dels sigles.[11] El sacerdot s'ha colocat a sí mateixa en una espècie de antagonista de la veritat,[12] per lo que el diable li recorda algunes llegendes grecorromanas sobre la Veritat i la Justícia. Al final, Quevedo demana als seus llectors que lligguen en atenció el Aguasil, perque algo de cierto tanquen les paraules del dimoni, injustament tractat pel ensalmador Calabrés.[13]
L'últim paràgraf del text conté quatre cites sobre subjectes que tradicionalment han segut tinguts per mals, com Herodes Antipas o Caifás,[14] a els qui Quevedo intenta analisar imparcialment per a descobrir la veritat de les seues accions. Són cites complicades i enigmàtiques, que no obstant oferixen gran relació en els exorcisme.[15]
Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ARELLANO, Ignacio, «Introducció», Els somis, Madrit, Càtedra, 1999 (Lletres Hispàniques, 335), págs. 9-46. ISBN 84-376-1007-9.
- ESTRUCH TOBELLA, Joan, «Estudi preliminar», Somis, Madrit, Akal, 1991 (Els nostres Clàssics, 2), págs. 7-33. ISBN 84-7600-73-10.
- O. CROSBY, James, «Introducció», Somis i discursos, Madrit, Castalia, 1993 (Clàssics Castalia, 199), págs. 17-87. ISBN
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «El alguacil endemoniado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.