L2F

El protocol L2F (Layer 2 Forwarding) es va crear en les primeres etapes del desenroll de la ret privada virtual. Com PPTP, L2F va ser dissenyat per Cisco per a establir túnels de tràfic des d'usuaris remots fins a les seues sèus corporatives. La principal diferència entre PPTP i L2F és que, com l'establiment de túnels de L2F no depén del protocol IP (Internet Protocol), és capaç de treballar directament en atres mijos, com Frame Relay o ATM. Com PPTP, L2F utilisa el protocol PPP per a l'autenticació de l'usuari remot, pero també implementa atres sistemes d'autenticació com TACACS+ (Terminal Access Controller Access Control System) i RADIUS (Remote Authentication Dial-In User Service). L2F també diferix de PPTP en que permet que els túnels continguen més d'una conexió.

Hi ha dos nivells d'autenticació de l'usuari, primer per part del ISP (proveïdor de servici de ret), anterior a l'establiment del túnel, i posteriorment, quan s'ha establit la conexió en la passarela corporativa. Com L2F és un protocol de Nivell d'enllaç de senyes segons el Model de Referència OSI, oferix als usuaris la mateixa flexibilitat que PPTP per a manejar protocols distints a IP, com IPX o NetBEUI.

Estructura d'un paquet L2F

Bits 0-12													13-15			16-23								24-31
F	K	P	S	0	0	0	0	0	0	0	0	C	Versió			Protocol								Seqüència (opcional)
Multiplex ID																ID client
Llongitut																Offset payload (opcional)
Packet key (optional)
Payload
																Suma de verificació L2F (opt)