LGM-35 Sentinel
El LGM-35 Sentinel (Centinela), també conegut com Ground Based Strategic Deterrent (en espanyol Disuasor Estratègic en Base en Terra, GBSD), és un futur sistema nortamericà de missils balístics intercontinentals (ICBM) basat en terra que es troba actualment en les primeres etapes de desenroll.[1][2] Està programat per a reemplaçar els missils Minuteman III, actualment estacionats en Dakota del Nort, Wyoming, Montana, Nebraska i Colorat, des de 2029 fins a 2075.[3][4]
En 2020, el Departament de la Força Aérea va otorgar el contractiste de defensa Northrop Grumman un contracte de font única de 13,3 mil millons de $ per al desenroll de el LGM-35 en acabant de que Boeing retirara la seua proposta. Els subcontratistes de Northrop Grumman en el LGM-35 inclouen Lockheed Martin, General Dynamics, Bechtel, Honeywell, Aerojet Rocketdyne, Parsons, Textron i uns atres.[5][6][7]
Història
[editar | editar còdic]En 2010, la Coalició ICBM, llegisladors d'Estats d'Estats Units que alberguen missils nuclears, li varen dir al president nortamericà Barack Obama que no recolzarien la ratificació del nou tractat START III en Rússia a menos que Obama acceptara renovar la tríade nuclear nortamericana: armes nuclears que podrien llançar-se des de terra, mar i aire.[8] En una declaració escrita, el president Obama va acordar "modernisar o reemplaçar" les tres pates de la tríade.[5]
En juliol de 2016, el Centre d'Armes Nuclears de la Força Aérea de EE. UU. (Air Force Nuclear Weapons Center) va realisar una solicitut de proposta per al desenroll i manteniment d'un missil balístic intercontinental (ICBM) en capacitat nuclear d'una nova generació. El GBSD reemplaçaria al Minuteman III, que es va desplegar per primera volta en 1970, com a part de la part terrestre de la tríade nuclear nortamericana.[9] S'estima que els nous missils, que s'implementaran gradualment durant una década a partir de fins de la década de 2020, tindran un cicle de vida de cinquanta anys que costarà al voltant de 264 mil millons de $.[5] Boeing i Northrop Grumman varen competir pel contracte.[10]
En agost de 2017, la Força Aérea dels Estats Units (USAF) va otorgar contractes de desenroll de tres anys a Boeing i Northrop Grumman per 349 millons de $ i 329 millons de $, respectivament.[11] Se seleccionaria una d'estes empreses per a produir un ICBM nuclear basat en terra en 2020. En 2029, s'espera que el programa GBSD entre en servici i permaneixca actiu fins a 2075.[12]
El 25 de juliol de 2019, Boeing va anunciar que no presentaria una oferta pel programa, citant la recent adquisició per part de Northrop de Orbital ATK (ara Northrop Grumman Innovation Systems), el proveïdor de motors d'eixides sòlides de Boeing. Northrop va firmar un acort per a protegir les senyes de propietat de Boeing despuix d'adquirir Orbital ATK.[13] Posteriorment, la Força Aérea va detindre la finançació del proyecte Boeing, deixant a Northrop Grumman com l'únic postor del contracte en octubre de 2019.[14]
En decembre de 2019, es va anunciar que Northrop Grumman va guanyar el concurs per a construir el futur missil balístic intercontinental. Northrop va guanyar per defecte, ya que la seua oferta era l'única que quedava per considerar per al programa GBSD. La Força Aérea va dir que "procedirien en una negociació de font única agressiva i efectiva" en referència a l'oferta de Northrop.[15]
El 8 de setembre de 2020, el Departament de la Força Aérea va otorgar a Northrop Grumman un contracte de 13.300 millons de dólars per a desenrollar el missil balístic intercontinental GBSD.[16] El treball en els missils GBSD es realisarà en Roy i Promontory, Utah; Huntsville i Montgomery, Alabama; Colorat Springs, Colorat; Bellevue, Nebraska; Sant Diego i Woodland Hills, Califòrnia; Base Vanderberg de la Força Espacial nortamericana, Califòrnia; Chandler, Arizona; Annapolis Junction, Maryland; i atres llocs.[17][6]
En abril de 2022, es va anunciar la designació oficial de GBSD: LGM-35A Sentinel.[18] En abril de 2023, la USAF va començar formalment a buscar informació preliminar del proveïdor abans d'emetre una solicitut de proposta (RFP) per al vehícul de reingrés de pròxima generació (NGRV).[19]
Ogiva
[editar | editar còdic]En març de 2019, es va seleccionar l'ogiva termonuclear W87 Mod 1 (W87-1) per al nou model de missil GBSD, reemplaçant l'ogiva W78 que s'usa actualment en el Minuteman III.[20] Està previst que el GBSD es desplegue en 2028, en ogives W87-0 inicialment instalades en el sistema i ogives W87-1 a partir de 2030 en avant. Açò li dona a la Força Aérea una chicoteta cantitat de flexibilitat si el W87-1 es retarda.[21]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Why is America getting a new $100 billion nuclear weapon?» (en en-us). Bulletin of the Atomic Scientists. Archivat des d'el original, el 2021-02-20. Consultat el 2021-05-10.
- ↑ «Air Force's new intercontinental ballistic missile system has a name: Sentinel» (en en-us). Air Force. Archivat des d'el original, el 2022-04-05. Consultat el 2022-04-05.
- ↑ «Why is America getting a new $100 billion nuclear weapon?» (en en-us). Bulletin of the Atomic Scientists. Archivat des d'el original, el 2021-02-20. Consultat el 2021-02-20.
- ↑ «Ground Based Strategic Deterrent». Congressional Research Service. Archivat des d'el original, el 10 May 2021. Consultat el 2020-11-10.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «It's Clave for Biden to Stand Up to Tom Cotton and the Congressional Missile Caucus» (en en). Slate Magazine. Archivat des d'el original, el 10 May 2021. Consultat el 2021-05-10.
- ↑ 6,0 6,1 «Ground Based Strategic Deterrent» (en en). Bechtel Corporate. Archivat des d'el original, el 14 May 2021. Consultat el 2021-05-14.
- ↑ «Northrop Grumman selects subcontractors for new ICBM missile system» (en en). UPI. Archivat des d'el original, el 19 May 2021. Consultat el 2021-05-19.
- ↑ «Experts discuss the politics of New START and strategic nuclear modernization» (en en-us). Brookings. Archivat des d'el original, el 10 May 2021. Consultat el 2021-05-10.
- ↑ «Boeing Ready to Design Next Generation of US Nuclear Missiles». spacedaily.com. Archivat des d'el original, el 2016-08-06. Consultat el 2018-09-27.
- ↑ «US Air Force set to replace intercontinental nuke atarassana». spacedaily.com. Archivat des d'el original, el 2016-09-28. Consultat el 2018-09-27.
- ↑ Aaron Gregg Washington Post (21 August 2017) "Pentagon narrows competition for the next big U.S. nuclear missile"
- ↑ «Boeing, Northrop Grumman receive development contracts for new ICBM». spacedaily.com. Archivat des d'el original, el 2017-08-23. Consultat el 2018-09-27.
- ↑ Marcus Weisgerber. «Boeing: $85B Competition to Build New ICBMs Favors Northrop Grumman». defenseone.com. Archivat des d'el original, el 2019-07-28. Consultat el 2019-08-08.
- ↑ «Aaron Gregg (Oct. 22, 2019) Air Force halts funding for Boeing's ballistic missile replacement». Archivat des d'el original, el 2019-10-23. Consultat el 2019-10-23.
- ↑ Sandra Erwin. «Northrop Grumman wins competition to build future ICBM, by default». spacenews.com. Archivat des d'el original, el 2019-12-17. Consultat el 2019-12-15.
- ↑ «Space News». Archivat des d'el original, el 2021-09-01. Consultat el 2020-09-10.
- ↑ «StackPath». www.militaryaerospace.com. Archivat des d'el original, el 14 May 2021. Consultat el 2021-05-14.
- ↑ «Air Force's new intercontinental ballistic missile system has a name: Sentinel» (en en). U.S. Air Force. Archivat des d'el original, el 2022-04-05. Consultat el 2022-04-06.
- ↑ Michael Marrow (7 Apr 2023) Air Force seeks industry input for next-gen ICBM reentry vehicle [1] archivat en Wayback Machine. next generation reentry vehicle (NGRV)
- Secretary of the Air Force Public Affairs (5 Apr 2022) Air Force’s new intercontinental ballistic missile system has a name: Sentinel [2] archivat en Wayback Machine. general background information
- ↑ «W87-1 Modification Program». Archivat des d'el original, el 2019-12-31. Consultat el 2020-03-08.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «LGM-35 Sentinel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.