LIGO
LIGO és un Observatori de detecció d'ones gravitatorias. Les sigles provenen de l'anglés LIGO (Laser Interferometry Gravitational-waves Observatory, en espanyol, Observatori d'ones Gravitatorias per Interferometría Làser).[1] La missió per a la que es va dissenyar és confirmar l'existència de les ones gravitatorias predites per la teoria de la relativitat general d'Einstein, i medir les seues propietats. La primera observació directa d'una ona gravitatoria es va produir el 14 de setembre de 2015, identificant-se en el còdic GW150914, i es va presentar al públic l'11 de febrer de 2016.
La detecció constituïx una atra ratificació de la teoria, que prediu la formació d'ones gravitatorias en fenomens còsmics massius tals com a choc de galàxias, explosió de supernovas, formació de forats negres o d'estreles de neutrons en fondre's sistemes binaris en abdós components massius i propencs entre sí. En este últim cas es pot predir l'amplitut i freqüència de les ones identificant-se les propietats de l'objecte emissor. També la teoria del Big Bang implica la formació d'ones gravitatorias en els primers instants del Univers i l'existència d'un fondo d'ones gravitatorias anàlec a la radiació de fondo de microones o radiació còsmica. En 2017 han rebut el Premie Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per la seua llabor en la detecció d'ones gravitacionals.[2]
Detecció de les Ones Gravitatorias
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Detecció d'ones gravitacionals.
- Descobriment
L'11 de febrer de 2016 es va fer pública la detecció de les ones gravitatorias,[3] despuix de confirmar-se la validea de les senyals captades el dia 14 de setembre de 2015.
Per primera volta, els científics han observat ondulacions en el teixit de l'espai-temps anomenades ones gravitatorias, detectades en aplegar a la Terra des d'un event catastròfic en l'univers distant. Açò confirma una important predicció de 1915 de la teoria general de la relativitat d'Einstein i s'obri una nova finestra observacional sense precedents en l'història de l'exploració humana del cosmos.
Les ones gravitatorias duen l'informació sobre els seus orígens primordials i sobre la naturalea de la gravetat que no es pot obtindre d'una atra manera. Els físics han aplegat a la conclusió de que les ones gravitatorias detectades es varen produir durant l'última fracció d'un segon de la fusió de dos forats negres per a produir un únic forat negre més massiu. Esta colisió de dos forats negres s'havia predit pero mai s'havia observat experimentalment.
Les ones gravitatorias es varen detectar el 14 de setembre de 2015 a les 5:51 a. m. hora de l'est (09:51 UTC), en els detectors dels dos Observatoris d'ones gravitatorias per interferometria làser doble (LIGO), que es troben en Hanford Site (Washington) i Livingston (Luisiana), abdós en Estats Units. Els observatoris LIGO són finançats per la Fundació Nacional per a la Ciència nortamericana (la NSF), i varen ser concebuts, construïts i operats pel Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech) i l'Institut Tecnològic de Massachusetts. El descobriment, acceptat per a la seua publicació en la revista Physical Review Letters, va ser realisat per la Colaboració Científica LIGO (que també inclou al GEO alemà i al "Consorci Australià per a l'Astronomia Gravitatoria Interferométrica") i per la Colaboració Virgo francoitaliana, en senyes dels dos detectors LIGO.
- Segona detecció
El 26 de decembre de 2015, a les 3:38 GMT, abdós detectors, situats a més de 3000 quilómetres de distància, varen arreplegar una senyal molt dèbil sobre el soroll de fondo, corresponent a la colisió de dos forats negres de 14,2 i 7,5 voltes la massa del Sol, situats a una distància d'1,4 mil millons d'anys llum. Esta senyal va ser anunciada el 15 de juny de l'any 2016.[4]
Desenroll de LIGO
[editar | editar còdic]
Va començar en 1984 de la mà de Kip S. Thorne, titular de la càtedra Feynman del Institut tecnològic de Califòrnia (Caltech), i de Rainer Weiss, catedràtic de física en l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT).
Ha tingut uns costs de desenroll i operacions de 365 millons de dólars. En 2004 el proyecte va terminar la construcció dels instruments i les llabors de calibració, començant a operar. Consta de dos observatoris:
- l'Observatori Livingston (</noinclude>), en Luisiana, que consistix en un sistema inteferométric làser de dos braços perpendiculars i en condicions de buit en un recorregut òptic de 4 km. Es basa en detectar les ones gravitatorias a través dels minúsculs moviments que produïxen en els espills, lo que es traduïx en la generació d'un patró de difracció en la senyal de l'interferómetro.
- l'Observatori Hanford (</noinclude>), situat en Richland, en l'estat de Washington, posseïx un interferómetro similar al de Livingston en un recorregut òptic de 2 km i la mitat de sensibilitat.
La duplicitat dels observatoris permet identificar falses deteccions produïdes per efectes locals tals com a menuts destorbament sísmics o un fallo de l'instrumental.
LIGO va estar en funcionament entre 2001 i 2010, sense detectar ones gravitatorias. Els observatoris es varen desmontar per a construir una versió millorada, el Advanced LIGO. Les millores varen afectar als espills, la suspensió i el sistema d'aïllament sísmic.[5] Es va terminar la construcció de Advanced LIGO en febrer de 2015 i la seua missió científica va començar en setembre d'eixe any, en una sensibilitat quatre voltes major que el disseny inicial.
Les ones gravitatorias originades a millons d'anys llum de la Terra deurien distorsionar les superfícies dels espills en els interferómetres uns 10-18 m (un àtom d'hidrogen té un tamany 5×10-11 m).
Com ya s'ha senyalat, la consecució de l'objectiu del proyecte es va fer pública l'11 de febrer de 2016, quan LIGO va difondre la notícia de la primera detecció directa d'ones gravitatorias, que varen ser observades el 14 de setembre de 2015 a les 09:51 UTC.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Physics Today.52(10)doi:10.1063/1.882861.
- ↑ «[1]». Consultat el 21 d'octubre de 2017 (en és).
- ↑ Nature News.doi:10.1038/nature.2016.19361.Consultat el 11 de febrer de 2016.
- ↑ http://news.mit.edu/2016/second-clave-lligue-detects-gravitational-waves-0615 For second clave, LIGO detects gravitational waves
- ↑ LIGO Caltech. «About a elIGO» (en en). Consultat el 16 de juny de 2016.
- ↑ «Gravitational Waves Detected 100 Years After Einstein's Prediction». Consultat el 11 de febrer de 2016.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «LIGO» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.