Anar al contingut

La Calúmnia d'Apeles

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sandro Botticelli La calumnia de Apeles.jpg
La Calúmnia d'Apeles

La calúmnia d'Apeles (La Calunnia, en italià) és una obra pictòrica de Sandro Botticelli realisada en 1495. Es tracta d'una pintura al temple sobre fusta que medix 62 per 91 centímetros i que es conserva actualment en la Galeria dels Uffizi de Florencia.

Història del quadro

[editar | editar còdic]

Esta obra es va produir en 1495, despuix de la caiguda dels Médicis (novembre de 1494), en plena época de la República de Florencia. Es considera que és frut de l'ambient religiós que va dominar la ciutat durant l'época de domini de Savonarola.

Esta obra va ser molt admirada pels nobles florentinos. Es tractaria d'un encàrrec de la casa Segni, una important família florentina, puix Giorgio Vasari ho va descriure, dient que ho hi havia vist en casa de Messer Fabio Segni. Posteriorment, va estar en els archius secrets del Palau Pitti, en la mateixa ciutat. Des de 1773 es troba en la Galeria Uffizi.

Anàlisis del quadro

[editar | editar còdic]

El tema és alegórico; es basa en una descripció lliterària sobre una pintura d'Apeles, pintor de l'Antiga Grècia, feta per Luciano de Samosata[1] en un dels seus ___protected_title_1___ i mencionada per Leon Battista Alberti en el seu tractat ___protected_title_2___. La pintura d'Apeles, hui perduda, hauria referit a la calúmnia de la que el pintor va ser víctima per part del seu rival Antífilo, la qual que va dur a l'encarcelación d'Apeles per orde del rei Ptolomeo I.[2]

Inclou dèu figures: a la dreta de l'espectador, el rei Medixques de Frigia, el Juge mal, és entronisat entre la Sospita i l'Ignorança, representades com a dònes de rostres crispats que estan murmurant-li mals consells a les seues orelles d'asno. El tro està sobre un podi decorat en relleus en grisalla. Davant este Juge es troba una figura masculina, en hàbit de monge, en qui es creu vore representat la Rencor (o l'Enveja o l'Ira) que conduïx una jove (la Calúmnia) a la que estan adornant els cabells l'Enveja i el Frau, que porta una antorcha en representació del rumor (s'estén com el fòc). La Calúmnia, indiferent a quant succeïx, arrastra a la víctima, un home pràcticament nuet que junta les mans en posat de demanar clemència.

Archiu:Sandro Botticelli 021 (cropped1).jpg
La Penitència, vestida de negre, es torna cap a la Veritat nueta.

A l'esquerra està la Penitència, vestida de negre en roba pesada i andrajosa, que es torna cap a la figura que està nueta darrere d'ella. Este últim personage és la Veritat nueta que resplandece, senyalant al cel en el dit.

El colorit del quadro, la llum que queda subrallada per tocs d'or, és lo que conferix moviment a l'escena. Esta es desenrolla dins d'una estància en arquitectura clàssica en arcades que presenten escultures que subrallen l'estudi de l'Antiguetat per Botticelli; en els relleus hi ha alusions a l'antiguetat clàssica. Esta arquitectura completament revestida d'estàtues i relleus accentua el to dramàtic i agitat de l'escena. En el centre del quadro està representat el rei David al modo de Donatello. En atres casetes es representa a sant Pablo, sant Jorge, Judit i, en els relleus, a personages com Apolo i Dafne, Hércules i Licas o Mucio Scevola, lo que evidencia la mescla de personages cristians i grecorromanos que va incloure Botticelli en esta pintura. Darrere d'esta arquitectura, la mar verdoso i un cel pla.

Pintat en l'época de predicació de Savonarola en Florencia, s'ha interpretat com una defensa de Savonarola front als atacs que es consideraven calumniosos del papa Alejandro VI.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ucronía. «La Calúmnia». Més que piedros. Consultat el 15 de juliol de 2013.
  2. Alberti, Leon Battista (1996). De la pintura, 1ª edició, Mèxic, D. F.: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, pp. 136-137. ISBN 9683618871.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Monreal, L., Grans Museus, vol. 3, Editorial Planeta, 1975. ISBN 84-320-0460-X (colecció completa) Negrini, S. (a càrrec de), La Galeria dels Uffizi de Florencia i les seues pintures, Col. Els Grans Museros, Editorial Noguer, S.A., 1974, ISBN 84-279-9203-3

  • «Botticelli», Els grans genis de l'art, n.º 29, Eileen Romà (dir.), Unitat Editorial, S.A., 2005, ISBN 84-89780-97-8
  • Pijoán, J., «Botticelli» (1950), Summa Artis, Antologia, vol. V: L'época de la Renaixença en Europa, Espasa, 2004. ISBN (obra completa) 84-670-1351-6.



Referències

[editar | editar còdic]