La Cocinilla del Bisbe
La Cocinilla del Bisbe és un abric rocós situat en el paisage protegit de les Pinades de Rodeno, dins del terme municipal d'Albarracín, en la província de Terol (Aragó, Espanya). És un dels 758 jaciments d'art rupestre, que varen ser afegits en 1998 al Patrimoni de la Humanitat com a part del sitie Art rupestre de l'Arc Mediterràneu de la península ibèrica (ref. 874.613).[1]
Ubicació
[editar | editar còdic]L'abric de La Cocinilla del Bisbe s'ubica dins del parage de les Pinades de Rodeno, en el terme municipal d'Albarracín, Terol. És una zona de pinades en numerosos afloraments rocosos, que permeten l'existència d'innumerables abrics i cavitats rocoses en la zona. El lloc és fàcilment accessible des de Albarracín per la carretera local que travessa les Pinades de Rodeno cap a Bezas. Una zona d'estacionament de vehículs situada a 5 km de Albarracín en mitat del paisage protegit de les Pinades de Rodeno marca el punt d'informació i lloc d'inici més habitual d'una série de senderes senyalisades, que permeten aplegar fàcilment a la Cocinilla del Bisbe i a prop d'una atra dotzena de jaciments en pintures rupestres situats en els voltants que també són fàcilment visitables.
La cridada sendera del Arrastradero, part de l'aparcament i permet en un recorregut circular de 2.5 km visitar no solament La Cocinilla del Bisbe, sino també l'abric dels Cérvols, l'abric de les Figures Diverses, l'abric del Mig Cavall, l'abric dels Dos Cavalls i l'abric del Arquero del Carreró Tancat.
Història
[editar | editar còdic]En l'any 1892 Eduardo Marconell va publicar en la revista Miscelànea Turolense un artícul referit a l'existència de pintures rupestres en el terme d'Albarracín,[2] entre les que es trobaven els bous del Prat del Navazo i les pintures de l'abric rocós conegut popularment com la "La Cocinilla del Bisbe". Este artícul és la menció escrita més antiga referida a lo que seria conegut més tarde com art llevantí espanyol.
L'estudi científic d'este jaciment va ser publicat en 1911 per part de Juan Cabré i l'abat francés Henri Breuil, qui estava considerat un dels paleontòlecs més important del món. Cabré i Breuil havien estudiat i identificat en la década anterior atres pintures rupestres en la conca mediterrànea espanyola, catalogant-les com un nou tipo d'art rupestre al que varen cridar Art Llevantí.
En 1982, un nou estudi del jaciment, realisat per Fernando Piñón Varela va descobrir noves representacions que havien passat inadvertides en l'estudi de 1911.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El abriog de la Cocinilla del Bisbe Consultat el 2 de giner de 2022.
- ↑ L'art rupestre en la Serra de Albaracín [1] archivat en Wayback Machine. Consultat el 2 de giner de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Cocinilla del Obispo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.