Declaració Valencianista de 1918
La Declaració Valencianista fon un document que es publicà a principis del sigle XX que naixqué possibilitat per la Joventut Valencianista d'ideologia nacionalista valenciana. La Declaració fon un document que constava de huit punts o bases i en uns atres tants comentaris o "glosses" que feren destacats membres de les agrupacions o entitats. La Declaració Valencianista era un conjunt de principis i de preceptes que conformarien la part teorica d'este moviment.
El 14 de novembre de l'any 1918, el diari vespertí La Correspondencia de Valencia publicava en primera plana i en lloc preferent la Declaració Valencianista. La Declaració constava de huit bases que, més tart, varen ser comentades pels diferents membres de les organisacions firmants de dita Declaració en huit artículs publicats en el mateix diari entre el 16 de novembre i el 7 de decembre de 1918. Eduart Martínez-Sabater, Ignaci Villalonga, Josep García Conejos, Eduart Martínez Ferrando, Pasqual Asins, Salvador Ferrandis i Luna, Maximilià Thous i Orts i Lluís Cebrian Ibor, publicaren cada u un artícul dels huit.
Els diaris alacantins La Región i Diario de Alicante també reproduïren les huit bases el 16 i el 18 de novembre, respectivament.
Foren fonamentals les aportacions de figures tan importants del valencianisme com Gaetà Huguet Breva o Fausti Barberà, pero també de Rafael Trullenque, Rossent Gumiel, Josep Mª Bayarri..., sense oblidar l'acció dinamisadora de distints colectius com el partit polític Unió Valencianista Regional (Unió Valencianista) i l'associació Joventut Valencianista.
El text publicat fon el següent:
Les bases que la “Unió” i la “Joventut” valencianistes defensen, prescindint de les idees que’n atres órdens pogueren professar els seus components, son estes:
1. El Poble valenciá, integrat pels habitants de les tres províncies actuals constituix una fòrta personalitat social caracteritzada per la possessió d'una llengua pròpia, per la seua modalitat racial, per la comunitat de història i de condicions econòmiques.
2. Esta personalitat, pel fet de la seua existencia i per la voluntat dels seus components, te dret a constituir un Estat en el poder de donar-se ell mateix la seua forma i constitució. Esta es la fonamental reivindicació valencianista.
3. Reconeixem la compatibilitat de l'Estat Valenciá i la seua convivència en les demés regions i nacionalitats ibériques dins d'una Federació Espanyola o Ibérica, establint clarament la distinció d'atribucions de l'Estat Valenciá i el Federal, i una consegüent divisió de la Hisenda per a cobrir les respectives atencions. Les funcions pròpies de l'Estat Valenciá deuran ser exercides en plena sobiranía, sense cap intromissió extranya.
4. Sense prejutjar definitivament la divisió de estes funcions acceptém pel moment, la formulada en la Assemblea de Parlamentaris de octubre de 1917.
5. Existint en València, segons els territoris, dualitat de llengües valenciana i castellana, demaném la cooficialitat per a els dos idiomes.
6. Conseqüents en la idea de respecte als organismes naturals, els municipis valencians fruiran de la seua autonomia, tenint el poder de constituir-se dins els límits generals d'una llei municipal que procure, per a els ajuntaments la máxima eficacia tècnica compatible en els principis democrátics.
7. Reconeixent les varietats locals dins de l'antic Regne de Valencia i conseqüents en el criteri descentralitzador, el Estat Valenciá respectará les varietats provincials o comarcals, quan els respectius municipis les consagren per Unions i Mancomunitats entre ells.
8. L´Estat Valenciá podrá mancomunar-se, per a fins concrets, en atres Estats de la Federació, si hu estima convinent, conservant íntegra la seua personalitat.”
Tambe els comentaris sobre les qüestions que s’aborden: nom del territori, llengua valenciana cooficial, estat federal, facenda pròpia, integritat territorial valenciana… mereixen un estudi comentat, pero sera convenient, primer que res, deixar el contingut de la Declaracio a la reflexio del llector.Cites[editar | editar còdic]
L'any que ve se complirà el centenari de la publicacio de la Declaracio Valencianista de 1918. Inspirat en esta celebracio, diverses associacions valencianistes s'han fixat com a objectiu celebrar el Congrés Valencianiste 2018, el qual ha de servir per a posicionar el moviment de cara al futur.
En acabant d'una serie de contactes previs, ahir dijous, 27 de juliol, tingue lloc una reunio en la que se crearen el comite organisador i les comissions de treball que han de dur avant el proyecte.
La convocatoria es colectiva. De moment no se fa public el llistat d'entitats convocants a l'espera de que s'unixquen mes associacions que, per diverses raons, no pogueren estar en la passada reunio; totes participaran en igualtat de drets i deures. Esta es la rao tambe de que s'haja decidit ajornar la presentacio publica del proyecte fins al final del periodo vacacional.
El Rogle Constanti Llombart s'ha sumat ad esta prometedora iniciativa a partir de la qual esperem que el valencianisme cobre un nou impuls que el permeta contribuir a solucionar els problemes que te plantejats la societat valenciana en este començament de segle.Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- 90 anys de la Declaració Valencianista - Juli Moreno - Cardona Vives