La Tarara
La Tarara és una cançó infantil popular valenciana, que es canta i és típica durant la Pasqua.
Orige
[editar | editar còdic]Esta cançó tradicional infantil la melodia de la qual es reconeguda per tots té un orige incert i possiblement judeu o àrap. L'any 1931 l'escritor i poeta Federico García Lorca la recuperà i la gravà junt en la cantant Encarnación López, més coneguda com La Argentinita.
Es tracta d'una cançó de rogle que es cantava en Castella a mitan del sigle XIX encara que també existixen diferents versions en atres països com Marroc i Algèria, a on a dia de hui La Tarara se seguix cantant. En Espanya esta cançó s'ensenya als chiquets i chiquetes i hi ha tradició de cantar-la en els dies de Pasqua tant en castellà com en valencià.
Una de les interpretacions de la lletra és la que nos parla d'una dòna mig loca (tarara) que passeja pels camps ballant. No obstant, com succeïx en casi totes les cançons tradicionals, hi ha multitut de versions de la lletra adaptades al llenguage i les situacions quotidianes de cada poble que matisen satíricament la vida ciutadana.
Lletra
[editar | editar còdic]Encara que hi han vàries versions segons la comarca valenciana, deixem ací alguna d'elles:
Pepito plorava
perque el cachirulo
no se li empinava.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle yo.
Ella porta pirri
ella porta pirri
ella porta pirri
també polissó.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle yo.
El dia de Pasqua
dia de les mones
quines pantorrilles
tenen les chicones.
El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el cachirulo
no se li empinava.
Un dia de Pasqua
un chiquet plorava
perque el pa de dacsa