La Torre Obscura
La Torre Obscura és una saga de llibres escrita per l'autor nortamericà Stephen King, que incorpora temes de múltiples gèneros lliteraris. Descriu a un "pistoler" i la seua busca d'una torre, la naturalea de la qual és tant física com a metafòrica. King ha descrit la série com la seua magnum opus. Ademés de les huit noveles que componen la série pròpiament dita (les quals sumen un total de 4250 pàgines), molts dels seus atres llibres es relacionen en el història, introduint conceptes i personages que entren en escena a mida que la série es desenrolla. Una volta que la série fora terminada, una série de còmics precuela li va seguir.
La série es va inspirar principalment en el poema Childe Roland to the Dark Tower Came (Childe Roland a la Torre Obscura va aplegar), de Robert Browning, el text sancer de la qual va ser inclós en l'apèndix del volum final. En el prefacio a l'edició revisada de 2003 de El pistoler, King també identifica a El Senyor dels Anells, la llegenda artúrica i El bo, el lleig i el mal com a inspiració. Identifica al personage de el "home sense nom", de Clint Eastwood, com una de les seues majors inspiració per al protagoniste, Roland Deschain. L'estil de King sobre els noms dels llocs en la série, com a Món Mig, i el seu desenroll d'un idioma únic abstracte del nostre (Alta Llengua), són també influenciats pel treball de J. R. R. Tolkien.
Visió general
[editar | editar còdic]Resum de l'argument
[editar | editar còdic]En el història, Roland Deschain és l'últim membre electe d'una prestigiosa orde de cavalleria conegut com a pistolers i l'últim de la llínea de "Arthur Eld", l'anàlec del món del Rei Arturo. Políticament organisada entre les llínees d'una societat feudal, compartix característiques tecnològiques i socials en el vell oest americà pero és també màgica. Molts dels aspectes màgics es varen desvanir de Món Mig, pero queden restants, de la mateixa manera que relíquies d'una societat tecnològicament alvançada. La busca de Roland consistix en trobar la Torre Obscura, un llegendari edifici que diuen és el centre de convergència de tots els univers. Es menciona que el món de Roland s'ha "mogut", i sembla estar destruint-se. Poderoses nacions varen ser eliminades per la guerra, ciutats sanceres i regions varen desaparéixer sense rastre i el temps no corre en forma normal.
Personages
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Personages de la série de la Torre Obscura.
En el seu viage a la Torre Obscura, Roland coneix a un gran número tant d'amics com d'enemics. En la major part del camí és acompanyat per un grup de persones que units en ell formen el Ka-tet del Dèneu i Noventa y nueve, consistent en Jake Chambers, Eddie Dean, Susannah Dean, i Acho. Entre els seus molts enemics en el camí es troben el Home de Negre i el Rei Carmesí.
Llocs
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Llocs en la série de la Torre Obscura.
Llenguage
[editar | editar còdic]King va crear un llenguage per als seus personages, conegut com l'Alta Llengua. Eixemples inclouen les frases, Gràcies, sai ("Gràcies, senyor/a") i Donen-Tete ("menut salvador"), el terme "Ka", que és l'equivalent aproximat de destí (i de forma similar, "Ka-tet", un grup de persones unides pel destí).
Recepció
[editar | editar còdic]Bill Sheehan, de The Washington Post, va cridar a la série «humana, visionariamente èpica i una verdadera magnum opus» que es presenta com un «imponent eixemple de pura narració [...] plena de conjunts de peces brillantemente exhibits... trobades catastròfiques i moments de tragèdia desoladora».[1] Erica Noonan, de The Boston Globe, va dir que «hi ha un món fascinant per a ser descobert en la série» pero va notar que la seua naturalea èpica ho allunta de ser fàcil de descobrir.[2] Aggen Jhonston, de The New York Claves, es va sentir decepcionat per cóm la série es va desenrollar; mentres que es maravilló en el «gran absurt de l'existència [dels llibres]» i va felicitar l'estil narratiu de King, va dir que la preparació haguera millorat la série, declarant que «King no té la fineza narrativa per a este tipo de jocs, i les veus ho varen defraudar».[3] No obstant, Michael Berry, de The Sant Francisco Chronicle, va cridar als primers trams de la série un «revoltijo rimbombante», pero al final «una despedida que oferix més de lo que s'ha promés».[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sheehan, Bill. «"The Return of the King"». Washington Post. Consultat el 22 de febrer de 2012.
- ↑ Noonan, Erica. «"'Calla' worth the read, but caters to 'Tower' fans"». The Boston Globe. Consultat el 22 de febrer de 2012.
- ↑ Agger, Michael. «"Pulp Metafiction"». New York Claves. Consultat el 22 de febrer de 2012.
- ↑ Berry, Michael. «"Waiting for the end of their worlds"». The Sant Francisco Chronicle. Consultat el 22 de febrer de 2012.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Torre Oscura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.