La llògica de la física moderna
La llògica de la física moderna és un llibre de filosofia de la ciència de 1927 escrit pel físic nortamericà i Premi Nobel de Física Percy Williams Bridgman. El llibre és notable per identificar, analisar i explicar explícitament l'operacionalismo per primera volta i falcar el concepte definició operacional.[1] Àmpliament llegit per acadèmics de les ciències socials, va tindre una enorme influència en les décades de 1930 i 1940, i la seua major influència en el camp de la psicologia en particular va superar inclús a la de la metodologia en física, per a la que originalment estava destinat.
Història
[editar | editar còdic]Pragmatista com Charles Sanders Peirce en la década de 1870 ya havien propost solucions als problemes ontològics relacionats.[2]
Ademés, Sir Arthur Eddington havia discutit nocions similars a la de operacionalización en 1920 abans de Bridgman.[3] No obstant, la formulació de Bridgman es va convertir en la més influent.
En 1955, un operacionisme variant va ser descrit per A. Cornelius Benjamin.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sarkar, Sahotra and Pfeifer, Jessica (2005) The Philosophy of Science: An Encyclopedia, Volume 1 p. 76
- ↑ Peirce, C.S. (1955) [1878] "Cóm aclarir les nostres idees", en J. Buchler (editor) Philosophical Writings of Peirce , pàgines 23–41, Nova York: Dover
- ↑ Eddington, A. (1920). s:Space Clave and Gravitation. Cambridge: Cambridge University Press.
- ↑ A. Cornelius Benjamin (1955) Operationism via HathiTrust
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «La lógica de la física moderna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.