La llengua chinenca: realitat i fantasia

La llengua chinenca: realitat i fantasia (títul original: Chinese Language: Fact and Fantasy) és el títul d'un llibre escrit per John DeFrancis, publicat en 1984 per l'Universitat d'Hawái. En ell s'expliquen i estudien alguns conceptes relatius al idioma chinenc i al seu sistema d'escritura, i es justifica la postura de l'autor sobre una série de tòpics sobre esta llengua

Tesis principals

• L'autor explica que no existix un sol "idioma chinenc" com a tal, sino una varietat de parles, que alguns criden dialectes i atres topolects (un calc del chinenc 方言, fāngyán ; DeFrancis utilisa el terme regionalects), i hi ha inclús autors que consideren com a idiomes diferents estes varietats llingüístiques. Una d'elles, el parla de la zona de Pequín, ha segut oficialment triada com putonghua, o llengua estàndar en la República Popular China.
• Afirma que les seqüències de caràcters en chinenc tenen una gran base fonològica, com demostra l'existència d'elements fònics comuns en més de la mitat dels caràcters chinencs. Molts autors estrangers, davant l'elevada ocurrència d'estos elements comuns, semblen obviar-els, oblidant que per als llectors chinencs són una ferramenta imprescindible. No es tracta, per tant, d'un sistema d'escritura únicament ideográfico, sino també fonètic.

• No admet l'existència de sistemes d'escritura ideográfica, que utilisen símbols per a representar les idees o els objectes, i no les paraules, perque esta forma de representació no és, segons l'autor, coherent en el funcionament del cervell humà. Estima que per a ser competent manejant un sistema d'escritura ideográfico, una persona deuria memorisar aproximadament 10000 caràcters, lo que sembla impossible.
• Opina que este sistema d'escritura, en les seues mils de caràcters, no només és escassament rendable des del punt de vista llingüístic: DeFrancis sosté que, si fora abandonat, es vorien favorits el desenroll i la modernisació de China.

Els sis mits

DeFrancis dedica part del llibre a desarmar lo que ell crida els "sis mits" sobre els caràcters chinencs, que tracta en capítuls independents i de desigual extensió. Estos mits serien els següents:

• El mit ideográfico, o la creència generalisada de que els caràcters chinencs representen idees en lloc de sons.

• El mit de l'universalitat, segons el qual este sistema d'escritura permetria comunicar-se per escrit als parlants de llengües o dialectes diferents, entre els que no hi hauria intercomprensibilidad en la comunicació oral. El principi regiria també des d'una perspectiva diacrònica, de tal modo que un parlant actual podria comprendre sense dificultat qualsevol text escrit fa mils d'anys.

• El mit de la imitabilidad, que consistix en creure que emulant el sistema d'escritura chinenc es pot crear un sistema universal basat en este. Es basa en este mit també la creència de que un sistema que seguixca este mateix patró podria servir per a ajudar a les persones en dificultats d'aprenentage a desenrollar l'habilitat llectora.

• El mit monosilábico, o l'estesa i errònea creència de que totes les paraules en chinenc estan formades per una sola sílaba llarga.

• El mit de la indispensabilidad, o l'opinió de que els caràcters chinencs són els únics vàlits i, per lo tant, resulten imprescindibles per a representar per escrit l'idioma chinenc.

• El mit de l'èxit, o pensar que el sistema d'escritura chinenc és la causa dels alts nivells d'alfabetisació en l'Àsia oriental.

Enllaços externs

• A review of the book
• Table of contents of the book and a sample chapter

Vore també

• Idioma chinenc
• Escritura chinenca
• Simplificació dels caràcters chinencs
• Sistemes de transcripció del chinenc
• Dialectes min

__________