La mort d'Honorio
La mort d'Honorio és la quarta novela de l'escritor veneçolà Miguel Otero Silva. Publicat per Editorial Losada en l'any 1963.
Resenya
[editar | editar còdic]La narrativa descriu la situació dels presos polítics durant la dictadura de Marcos Pérez Jiménez. Pel seu llenguage, temàtica i referències directes, la novela va ser censurada en Espanya.
La novela consta de dos parts anomenades "quaderns". El primer quadern es titula Cinc que no varen parlar i narra el trasllat per via aérea de cinc presos (quatre dels quals havien segut torturats en les dependències de la SN del Paraís) des de la Presó Modele de Caracas a la Presó Nova de Ciutat Bolívar.
Els cinc personages són identificats per la seua professió (La forqueta de llibres, el periodiste, el mege, el capità i el barber). El segon quadern, titulat La mort d'Honorio, funciona com un epílec a les històries de cada u dels presos.
El fil narratiu transcorre durant els mesos finals de la dictadura de Marco Pérez Jiménez i gira entorn a la figura d'Honorio, fill del barber, de qui el restant dels presos se senten en certa medida pares emotius.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La fabulación de la realitat en la narrativa de Miguel Otero Silva. Nieves María Concepció Lorenzo. Llectura: En l'Universitat de l'Estany (Espanya), 1997.
- Este artícul conté una traducció derivada de «La muerte de Honorio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.