La paràbola dels cegos

La paràbola dels cegos (en neerlandés, De parabel der blinden) és una obra del pintor flamenc Pieter Brueghel el Vell. És un oli sobre taula, pintat en l'any 1568. Medix 86 cm d'alt i 154 cm d'ample. S'exhibix actualment en el Museu vaig donar Capodimonte de Nàpols, Itàlia.
També pot trobar-se en atres títuls, com El cego guiant a atres cegos o Ceguera o inclús Cegos de Nàpols[1]
Hi ha sis cegos que caminen un davant dels demés en Dilbeek. Un guia, també cego, els precedix i cau en un forat. El següent cego es tambaleja per damunt del primer. El tercer, conectat en el segon, seguix als seus predecessors. El quint i el sext encara no saben lo que està passant, pero al final acabaran caent també en el forat. Al fondo pot observar-se l'Iglésia de Santa Alena, patrona de persones en problemes de visió.
La pintura es basa en un dit de Jesucristo que apareix en els Evangelios. En Mateo 15, versícul 14, diu «Deixeu-los: són cegos que guien a cegos. I si un cego guia a un atre cego, els dos cauran en el clot».[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Aixina apareix en l'artícul dedicat a Brueghel en el Diccionari Larousse de la Pintura, tom I.
- ↑ Wikisource, Mateo 15
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «La parábola de los ciegos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.