Labrum
| Constelació | Crater |
| Ascensió recta α | 11h 19min 20,45s |
| Declinació δ | -14º 46’ 42,7’’ |
| Distància | 195 anys llum |
| Magnitut visual | +3,56 |
| Magnitut absoluta | -0,32 |
| Lluminositat | 175 sols |
| Temperatura | 4600 K |
| Ràdio | 21 sols |
| Tipo espectral | K0III |
| Velocitat radial | -5,2 km/s |
Labrum és el nom tradicional de l'estrela δ Crateris (δ Crt / 12 Crt), la més lluenta de la constelació de Crater, la copa, en magnitut aparent +3,56. El seu nom prové del llatí i es referix al Sant Grial, cáliz utilisat per Jesús i els Apòstols en l'Últim Sopar, també utilisat per José de Arimatea per a arreplegar la sanc de Jesucristo en la Creu.[1]
A 195 anys llum de distància del sistema solar, Labrum és una jaganta taronja de tipo espectral K0III[2] en una temperatura superficial de 4600 K. Com en atres estreles d'este tipo, en el seu tranquil interior el heli es transforma en carbono i oxigen. La seua ràdio és 21 voltes més gran que el ràdio solar, sent la seua lluminositat 175 voltes major que la del Sol.[3]
Labrum és una de les moltes jagantes taronges visibles en el cel nocturn, entre elles la veïna Alkes (α Crateris). A diferència d'esta, Labrum presenta una metalicitat prou baixa, lo que sumat a la seua velocitat relativa respecte al Sol de 68 km/s (més del doble de lo normal), fa sospitar que Labrum prové de fòra del fi disc galàctic a on està el Sol, d'una regió més antiga en un menor contingut en elements pesats.[3]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Labrum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.